El Peralada va sumar l'empat al Narcís Sala aquest diumenge passat. A les files del Sant Andreu, Xavier Ferrón, nascut a Figueres, el 12 de març del 1993, vesteix la samarreta quadribarrada amb un objectiu clar: ajudar el club a tornar a Segona Divisió B, en un any marcat per la pandèmia i la inestabilitat a la banqueta santandreuenca.
Com es troba ara mateix a Sant Andreu amb tants canvis aquests dies?
La veritat és que ha estat un any complicat pel club i la institució. Amb entrenador nou, sembla que no va sortir bé el canvi i n'ha arribat un altre, però m'atreviria a dir-te que l'equip està molt unit en aquests moments. Tot just hem de treure el millor de nosaltres i encara queden jornades per acabar la lliga i estem amb moltes ganes de demostrar el nostre potencial.
I més en una lliga tan estranya com aquesta.
Sí. L'arribada del nou míster ens ha donat una mica d'aire nou i la gent s'ha espavilat molt bé. Volem deixar enrere el que ha passat i centrar-nos en les pròximes jornades que seran decisives.
I a escala personal, com es troba a Sant Andreu?
Em pensava que seria més complicat adaptar-me, però no ha estat així. Sí que és veritat que vaig estar un temps lesionat, però ho he deixat enrere. M'estic trobant molt bé, crec que estic en el meu millor moment del curs i espero poder ajudar tant com pugui l'equip. Queden sis jornades i vull donar-ho tot.
Va sorprendre una mica la seva sortida de Peralada aquest estiu, la veritat. Qui va prendre aquesta decisió?
Va ser una decisió consensuada del tècnic i meva. Estava acomodat, marxar va ser una oportunitat per reivindicar-me i enganxar-me una altra vegada a la part de dalt de la lliga per poder donar la sorpresa amb el Sant Andreu aquest any. Feia temps que el club estava interessat que vingués i, aquest curs, tenia la sensació que podríem pujar de categoria. Encara la tinc, aquesta sensació, i penso que tindrem l'oportunitat de tornar a posar l'equip a Segona B si ho donem tot en aquest tram final de la temporada.
La qualitat de la plantilla acompanya en aquest cas, tot i la irregularitat de les últimes jornades.
Hi ha grans jugadors a l'equip i tenim molta confiança en nosaltres mateixos. Volem pressionar en el tram final del campionat i, realment, tampoc som lluny del primer, al contrari.
El pas cap a Sant Andreu és una oportunitat per tornar a Segona B?
Completament. Volia tornar a reenganxar-me. Aquest any no m'ho vaig pensar.
Per tant, l'objectiu és l'ascens tant sí com no?
Des del primer moment, l'objectiu és pujar. Penso que no anem malament, hem tingut una ratxa no tan bona, però creiem en les nostres capacitats i ho tirarem endavant.
Veu l'equip mentalitzat per un tram tan decisiu com el que ve ara?
Et diria que, fins fa una setmana o dues, semblava que tot el que passava ens estava afectant molt. Sincerament, aquesta setmana passada hem tornat a ser un equip unit, deixant enrere els partits passats i tinc la sensació que anirem cap amunt. N'estic convençut.
De reüll, deu mirar com va el Peralada aquesta temporada, oi?
I tant. Tinc molt bons companys i amics a l'equip i, sincerament, vaig seguint la categoria i parlant amb tothom, encara. No estan gens malament, i espero que els hi vagi molt bé a partir d'ara, després de l'empat d'aquest cap de setmana.
També ha vestit la samarreta de la Unió. S'ha parlat molt de la plantilla d'aquest any. Com ho veu des de la distància?
Per mi, en aquests moments, té la millor plantilla des que he passat per allà o que recordi. Tenen molt de potencial per aquesta temporada i els hi desitjo el millor.
A la llarga, suposo que li agradaria tornar a l'Alt Empordà, no?
El Figueres me l'estimo molt, és casa meva. Peralada és un club que s'ha portat de manera increïble amb mi i mai descarto tornar a casa meva. Tots dos clubs són casa meva i no puc tancar mai aquesta porta, no ho descarto i no ho faré mai. Però, en aquests moments, el meu objectiu és quedar-me a Sant Andreu i ajudar perquè l'equip torni a Segona B. És el meu desig després d'aquest 2020 tan estrany que hem passat tots.
No podem acabar aquesta entrevista sense recordar un amic en comú que ja no hi és.
Sí. La pèrdua d'en Sergi Murga és un pal molt gran, continuo sense creure-ho. Ha marxat una figura, un pare de deu. Una excel·lent persona, jugador, capità i amic. No podria acabar aquesta entrevista sense dir les seves coses bones. És de les millors persones que he trobat mai en el món del futbol.
