Durant aquest any de pandèmia, polítics d'allà i d'aquí, ens han dit i repetit que les prioritats de la seva gestió eren la salut i l'educació.
Contràriament, el sector de l'esport i l'activitat física, un dels sectors més importants per al manteniment i millora de la salut dels ciutadans, així com per al desenvolupament i socialització dels infants i joves; ha estat sens dubte un dels sectors més castigats per les mesures «sanitàries». Els governs han restringit la pràctica esportiva a les escoles, als gimnasos i a les instal·lacions esportives; això sí, permetent i vetllant únicament pel bon desenvolupament de l'esport professional, curiosament el tipus d'esport menys saludable i educatiu que hi ha.
Parlem clar, a l'esport popular i de base se l'ha confinat per ser un sector poc regulat, basat en la voluntat i entusiasme dels seus professionals. Un confinament de l'esport que en clau política-electoral potser resultarà «barat», però que està causant un gran perjudici al benestar físic i psíquic dels ciutadans i que ha deixat tocat de mort al sistema esportiu.
Arribats aquí, i a la vigília d'unes eleccions per triar el govern de la Generalitat, cal que reivindiquem més que mai la importància de l'esport i l'activitat física, el seu caràcter transversal i essencial per a la salut; cal que exigim el rescat urgent de les entitats, empreses i professionals de l'esport, cal que defensem l'accés universal de la població a la pràctica de l'esport i l'activitat física, cal que reivindiquem una conselleria de l'activitat física i l'esport que ens pugui defensar millor i la renovació de l'actual llei de l'esport per una de nova que s'ajusti a la societat del segle XXI i les necessitats dels nostres temps; cal que reconeixem els professionals de l'esport i ens plantem davant la precarietat laboral que afecta el sector, cal en definitiva que ens escoltin i sobretot... que no ens prenguin més el pèl!
