22 de novembre de 2020
22.11.2020
L'Empordà

De veure's fora a mitjans de 2019 a ser campió del món un any més tard

23.11.2020 | 06:30
Arenas durant la cursa.

is d'octubre de 2019. Aquesta podria ser una de les dates clau i que, possiblement, han marcat més el pilot gironí de KTM, Albert Arenas, qui ahir es va proclamar campió de Moto3. Aquell dia, va guanyar el Gran Premi de Tailàndia i s'acabaven els rumors que el deixaven sense moto per a l'any 2020. I és que el 2019 va ser un any complicat per a Arenas. Just a l'inici del Mundial va patir una caiguda amb bicicleta mentre entrenava i això el va portar a estar dues curses fora. Quan va tornar, no va aconseguir bons resultats i això el va fer estar a la corda fluixa, però tot va canviar en aquella cursa de Tailàndia, i això el va fer renovar amb l'Aspar Team per aquest any, quan ha estat campió.

Albert Arenas (Girona, 11 de desembre de 1996) ha estat sempre un aficionat a les motos. Des de ben petit, ja s'havia familiaritzat amb el món de les minimotos (que va provar per primer cop a Pedret amb quatre anys de la mà d'un amic del seu pare) i el motocròs, i el 2014 va poder disputar la seva primera cursa a Moto3. Va ser de la mà de l'equip espanyol Calvo, en l'última prova del Mundial, al circuit de Xest. El 2015, no va disputar cap cursa en el campionat de món, tot i que va ser subcampió del mundial júnior de Moto3, per darrere l'italià Nicolò Bulega. Després d'aquesta aventura al CEV, Arenas va fer el salt definitiu a Moto3. El 2016, va disputar algunes curses amb el Mahindra Aspar Team com a pilot convidat, fins que Peugeot MC Saxprint el va fitxar per disputar les últimes nou curses de l'any. Després d'un 2017 d'aprenentatge amb la mateixa moto que l'any abans, el 2018 va afrontar el seu segon curs amb el mateix equip, que va canviar a KTM. El 2018, Arenas va sumar les seves primeres victòries en el motociclisme professional, i ho va fer en dos circuits mítics com són el de Le Mans, a França, i el de Philip Island, a Austràlia. Dos triomfs que li van donar moral per afrontar l'any següent, quan els experts el van ficar dins el paquet de pilots candidats al títol, però el 2019 no va ser un gran any. Després de la primera cursa a Qatar es va perdre les dues següents per una lesió al braç mentre entrenava amb bicicleta. Quan va tornar, els resultats no el van acompanyar gaire, i és que després de les 14 primeres curses, només havia puntuat en 6 i s'havia retirat en 5, i això va fer que l'equip plantegés no renovar-lo. Però tot va canviar el 6 d'octubre de 2019 quan va aconseguir una important victòria a Tailàndia, i això el faria renovar amb l'equip.

Tot això va significar un punt d'inflexió de cara al futur, en un 2020 en què ha estat campió. Un any marcat per la pandèmia en què ha aconseguit tres victòries -Qatar, Jerez i Àustria- i ha anat, gairebé sempre -menys en finalitzar la cursa a Montmeló-, líder del Mundial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook