El missatge de Francisco Rodríguez ha calat al vestidor. El tècnic andalús ha fet un arribar i moldre a Montilivi, ha injectat alegria i amb només tres partits ha aconseguit despertar un gegant adormit i fer-lo somiar amb un objectiu que semblava impossible d'assolir. El Girona va just de forces, hi ha molts jugadors carregadíssims de minuts i a les segones parts se sol patir sí; no obstant això l'equip ha demostrat coratge, fe i implicació en cada partit per aconseguir dues victòries contra Saragossa (1-0) i Almeria (1-0) i un empat a Gijón (0-0). A més a més, l'equip ha mostrat una identitat inèdita i, sobretot, una solidesa defensiva extraordinària. Tres resultats que han permès al conjunt blanc-i-vermell consolidar-se en posicions de play-off d'ascens i gaudir d'un coixí de quatre punts respecte al setè classificat a manca de tres jornades per disputar-se. Aquest coixí es podria convertir aquest cap de setmana en un matalàs -o fins i tot en la classificació matemàtica depenent dels resultats- si els gironins són capaços de guanyar aquest vespre a Lugo. Fins i tot el somni de l'ascens directe es podria reactivar després que ahir l'Osca perdés a Santander (1-0). En cas de guanyar avui, el segon lloc es podria situar a 3 o 2 punts, depenent del resultat del Saragossa a casa contra l'Oviedo. El resultat de l'Osca contra el Racing, doncs, hauria d'esperonar encara més un vestidor que sembla haver despertat a temps i que avui ha de confirmar el seu grau d'ambició.

Els gallecs no tenen el nom ni són rivals directes com els darrers rivals però s'hi juguen la permanència a la categoria. Un objectiu vital per a qualsevol club que fa que el converteixi en molt més perillós. A més a més, si el Girona està en una molt bona dinàmica d'ençà de l'arribada de Francisco, a Lugo si fa no fa el mateix. L'aterratge del novell Juanfran García en substitució de Curro Torres ha donat vida a un equip que s'enfonsava i que en els darrers tres partits ha fet un 7 de 9 que el manté viu de totes totes. La resurrecció del Lugo de la mà de Juanfran afegeix encara més dificultat al partit d'avui. El Girona ha demostrat durant tota la temporada que és un visitant pèssim (el pitjor de la Lliga empatat amb Ponferradina i Racing) i avui té gairebé l'obligació de guanyar a l'Anxo Carro per poder respirar tranquil del tot i garantir-se pràcticament del tot el bitllet pel play-off. Una ensopegada podria fins i tot complicar les coses.

Pel partit d'avui Francisco té les baixes per lesió de Pablo Maffeo i Brandon Thomas i, a més a més, no pot comptar amb Juanpe, sancionat per acumulació de targetes. Pel lloc del canari a l'eix de la defensa hi opositen Pedro Alcalá i Jonas Ramalho. La resta de l'onze variarà ben poc respecte al que va superar l'Almeria dijous a Montilivi. Francisco ja ha deixat ben clar que no pensa fer rotacions ni donar descans als millors homes de l'equip. En tot cas, com a molt, refrescarà les bandes com va fer a Gijón i tant Valery com Jairo podrien entrar a l'onze en detriment d'Aday i Borja García. Uns retocs que són habituals en Francisco des que ha arribat. La resta de l'equip hauria de ser el mateix del partit contra l'Almeria amb Calavera i Mojica als laterals, Ignasi Miquel a l'eix central, Granell i Gumbau al pivot i Samu Sáiz i Stuani en punta d'atac.

Per la seva banda, el Lugo té la importantíssima baixa de Manu Barreiro, el seu Stuani particular. El gallec no pot jugar per acumulació d'amonestacions i això genera certa incertesa a Francisco. En principi, Carrillo serà l'home més avançat i l'encarregat de baixar pilotes. Tot i això, no seria de descartar que Juanfran decidís que entrés a l'equip l'exgironí Cristian Herrera, un davanter de perfil més ràpid i no tan corpulent. Segurament els dubtes de Francisco entre Ramalho o Alcalá a l'eix van per aquí. L'alt-empordanès Gerard Valentín podria ser titular a l'extrem dret mentre que també caldrà estar atent a El Hacen, un potent mig centre cedit pel Valladolid al gener amb molta arribada i que ha marcat 4 gols. Campillo i Borja Domínguez, per lesió són baixa.