18 de abril de 2020
18.04.2020
L'Empordà

El somni alemany d'Omar Saho

Amb només 14 anys va deixar la família i els amics a Lloret per entrar a una prestigiosa acadèmia de futbol de Munic Després de passar pel planter de l'Eintracht de Frankfurt ara, a punt de fer-ne 20, juga al filial del Schalke 04 mentre somia a debutar algun dia a la Bundesliga amb el primer equip, amb qui ja s'ha entrenat i ha jugat un partit amistós

19.04.2020 | 06:30
Omar Saho, en acció durant un partit amb el filial del Schalke 04.

Llevat de Bielorrússia, Nicaragua i pocs països més, el món de l'esport s'ha aturat completament arran de la pandèmia de coronavirus. A l'estat, fa més d'un mes que no hi ha competicions de cap mena mentre els clubs són a l'espera de les decisions que prenguin les federacions pertinents. En futbol, la guerra oberta entre Javier Tebas (LaLliga) i Luis Rubiales (Federació), amb l'AFE pel mig, dibuixa gairebé cada dia un capítol diferent d'un serial del qual no se'n veu el final. Alguns clubs com la Reial Societat o el Fuenlabrada eren partidaris de començar a entrenar per preparar el retorn a la competició però des del Govern se'ls ho va impedir. Mentrestant, a Itàlia, la Federació confia que a finals de maig es podria reprendre la Lliga mentre que a Alemanya els clubs de la Bundesliga ja han començat la tornada a la feina amb sessions en grups reduïts de futbolistes. Bayern, Wolfsburg, Leipzig, Eintracht o Schalke 04, entre d'altres, són alguns dels clubs que ja suen. La resta de categories, però, continuen aturades i amb els jugadors treballant a casa. És el cas d'Omar Saho, un lloretenc de 19 anys que juga al filial del Schalke, a Tercera Divisió, i que confia que ben aviat se solucioni el problema per continuar amb un somni que va començar ara en fa sis.

Des del seu pis de Gelsernkirchen, Saho està en contacte amb família i amics de Lloret per saber com viuen la pandèmia a Lloret. «Aquí, és una mica diferent, més suau, perquè podem sortir a córrer i fer esport al carrer», diu. La història d'aquest selvatà es remunta a l'estiu 2013 quan va una amiga de la família, la Lilian, li va oferir fer una prova al Deutsche Football Internat de Munic i va ser escollit millor jugador del torneig. Encara no havia fet 14 anys i gaudia jugant a l'AE Blanc-i-blava de Lloret, primer a la xarxa d'escoles de futbol de l'Espanyol (XEF) i després ja com a federat. «Em divertia jugant i no pensava arribar lluny. Només volia gaudir». Tot canviaria, però, al cap d'uns mesos, quan des de la DFI el van cridar per fer un nou procés de selecció entre els millors de l'estiu. Saho va anar a Alemanya dos dies i va tornar a ser triat millor jugador del torneig. «Em van concedir una beca per viure, estudiar i entrenar allà. Havia de decidir si anar-me'n a un altre país, amb una llengua desconeguda i sol amb 14 anys».

Saho va dir que sí. S'hi va llançar de caps. «Vaig pensar: un dia o altre me n'hauré d'anar de casa, doncs ho faig ara», confessa el lloretenc, que recorda que «sense la beca hauria estat impossible perquè l'internat és de pagament i car». Tot anava bé, però una normativa li impedia competir federadament fins als 16 anys. «Vaig estar quasi tres anys només entrenant i jugant amistosos. Era una mica dur», reconeix. A partir dels 16, però, la trajectòria de Saho va canviar. Va fitxar pel Greuther i va començar a jugar a l'equip sots-17. «Va ser difícil perquè feia molt de temps que no competia. Per això després vaig haver de fer un pas enrere». La següent estació el va dur a Würzburg, ja a la lliga sots19, en el seu primer any de juvenil. Va ser un bon curs. «Hi havia vistaires de l'Eintracht que em seguien i en acabar la Lliga em van fer una prova. Tot va anar bé i vaig signar contracte amb l'equip sots-19, que jugava a la màxima categoria». El selvatà, que pot fer d'extrem pels dos costats o també de lateral, cremava etapes a un bon ritme. «El salt al primer equip de l'Eintracht des del sots-19 era difícil perquè no hi havia filial», destaca. El bon rendiment i veure que no tenia cabuda a l'Eintracht, l'estiu passat va acceptar una interessant proposta del Schalke 04 per incorporar-se al filial. A Gelsernkirchen s'hi troba a gust malgrat, de moment, no tenir el protagonisme desitjat en forma de minuts. «He jugat força partits però no he tingut els minuts que esperava». Això sí, Saho ha tingut l'oportunitat d'entrenar-se amb el primer equip algun cop i fins i tot de debutar-hi en un partit amistós. «Va ser molt bonic, una sensació diferent i espectacular jugar amb Omar Mascarell -amb qui em porto molt bé-, Serdar, Raman o Kabak. Van a un altre ritme».


Rere el somni de la Bundesliga

El primer equip encara el veu lluny tot i que és una fita que a mitjà termini vol assolir. «La meva meta el curs que ve és ser titular al filial. Jugar el màxim de minuts i mirar de tenir alguna oportunitat per entrenar-me al primer equip», assegura Saho.

Mentrestant, el lloretenc veu com el primer equip va tornant a la feina mentre que la categoria del filial podria ser suspesa definitivament per la Federació. Des del seu pis, però, segueix fil per randa les instruccions físiques i de nutrició que li han marcat els tècnics del Schalke 04. «Soc disciplinat i tinc una visió marcada. Vaig pel bon camí», recorda, deixant clar perquè és a Gelsernkirchen. «He deixat moltes coses enrere: amics, família i el meu poble natal per poder complir un somni. Vull ser professional i arribar el més amunt possible. Hi soc a un pas i hi estic enfocat totalment».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook