10 de abril de 2020
10.04.2020
L'Empordà

Bufant espelmes en confinament

L'EFS Girona ha celebrat aquesta setmana el seu sisè any de vida confirmant-se com la principal referència del futbol sala a la ciutat Amb més d'un centenar d'esportistes, el sotrac del coronavirus no li impedeix plantejar-se un futur «sense límits»

11.04.2020 | 06:30
Foto de família de tots els equips del club aquesta temporada.

Un parell de setmanes enrere, Andreu Plaza era escollit com el millor entrenador de futbol sala del món del passat 2019. Un gironí. No és que la demarcació, ni tampoc la ciutat, siguin el bressol d'aquest esport. Però sí que, de mica en mica, s'hi arrela de nou i hi creix, guanyant cada dia més adeptes i participants. Començant per la mainada i acabant pels que ja fa anys que s'afaiten. No cal anar gaire lluny per trobar-ne un clar reflex. L'Escola Futbol Sala Girona ho exemplifica. Acaba de celebrar el seu sisè aniversari bufant les espelmes el passat dijous. En una situació estranya i rocambolesca, degut a la pandèmia de coronavirus, però amb la filosofia intacta i l'ambició per bandera. Amb més d'un centenar d'esportistes, l'objectiu és anar creixent, cobrint totes les edats possibles i consolidant-se a les millors categories; al mateix temps que va formant futbolistes i persones amb una idea de joc i de fer molt marcades.

La ja desapareguda secció de futbol sala que el Girona FC va impulsar des de Montilivi no va quallar. Amb la ciutat orfe d'un club amb cara i ulls, el 10 d'abril del 2014 engegava una proposta que encara perdura. Un dels fundadors és Jordi Castejón, el president. Lleidatà de naixement i gironí d'adopció (hi va arribar per estudiar i no s'ha mogut excepte per viatjar a les Canàries i asseure's a la banqueta del Gran Canària FS, com a segon), és el gran defensor d'una entitat que creix sense aturador. Aquesta temporada disposa d'un total d'onze equips. La intenció és fer engreixar la xifra. «Vam començar amb només l'escola, els més menuts, i de mica en mica hem anat creixent. La idea inicial era crear només un club de base, però fa poc va néixer el sènior. Volem tenir un equip per cada generació», explica. Perquè això sigui possible cal encara un juvenil. I també un segon equip, pas previ al sostre. De moment, el capdamunt es troba a la Primera Divisió Catalana, després de l'ascens de l'última temporada. Aquesta, tot i que sembla impossible repetir la fita, l'èxit ha arribat amb la consecuió de la Copa Girona. Una altra fita per a la col·lecció. «No ens posem límits. Ni amb la base, ni tampoc amb el sènior, que cada cop té més tirada i enganxa més gent». Amb una «filosofia molt marcada», la de «sortir a guanyar» tot «arriscant» sempre que sigui necessari, i l'objectiu de formar futbolistes i persones, res pot amb la fe d'aquest club. Ni el coronavirus. «Ens ha fet patir, perquè ara ens arribava una part de les subvencions. Però no parem i ja estem preparant la temporada vinent».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook