Jaume Juher, president del Grifeu: «Respirem bàsquet pels quatre punts cardinals»

Amb l'arribada de la nova junta directiva, el club groc va fer una evolució substancial en l'estructura. Ara, a més, és un dels referents en bàsquet femení de la província. Els canvis han augmentat encara més la tradició d'anar a veure bàsquet al poble.

Plega del càrrec perquè s'acaba el mandat o hi ha algun motiu més?

El motiu és simplement perquè acabem el mandat, i perquè considero que en aquests quatre anys hem fet una bona tasca. Deixem el club en un moment bo.

Sap si hi ha alguna candidatura per a substituir-lo? Expliqui'm com li agradaria que fos el futur de l'entitat.

M'agradaria que hi hagués una visió continuista a la feina feta fins ara. En ferm, a hores d'ara, que jo sàpiga, però, no hi ha cap candidatura.

En quin estat de salut es troba el Grifeu-Llançà al mes de març de l'any 2020?

Tant econòmicament com esportivament, ens trobem en bona salut.

Quines són les tasques principals que han volgut dur a terme durant aquests anys?

El primer que vam fer va ser posar pau i ordre institucional, aquest era l'objectiu del primer any. Com pots suposar era un tema delicat. El segon any, amb la figura d'en Pitu Company com a director tècnic, vam posar ordre en l'àmbit esportiu. El tercer any, vam començar a fer projectes com el mur del Grifeu, el torneig Joan Pacareu, la trobada d'escoletes Andreu Juanola, organització d'algun campionat de Catalunya, etc.

És a dir, consideren que han canviat certes coses importants i que el canvi ha estat notori respecte a les temporades anteriors, és així?

Sí, exacte. Els canvis ens han permès fer totes les accions que he esmentat abans.

Encara queda feina pendent, suposo. Tenien pensat algun projecte que hagi quedat sense fer-se o en un estat molt inicial?

Sí, encara queden coses pendents? Sobretot posar al dia els estatuts del club, la sala polivalent, tant per a les reunions com per a ser museu del club, que s'està fent en el mateix pavelló.

Més mirant el bàsquet, com el veu? Tenen un equip femení (un dels pilars del club) a Interterritorial i fent una bona temporada. Com valora la feina dels nens i nenes?

Nosaltres som un poble petit (d'uns 6.000 habitants), tot i que és cert que ens nodrim també de pobles veïns, és a dir, anem per fornades: hi ha anys que tenim molta mainada i d'altres que en tenim menys. Això dificulta que puguem tenir equips a totes les categories. Tenim alguna categoria amb molt de talent i d'altres no tant. Pel que fa a l'equip femení al qual et refereixes, és una anyada excepcional de la qual estem molt orgullosos i que tant de bo l'any que ve moltes s'animin i facin sènior femení que fa molts anys que no tenim.

Com és que durant tants anys no hi ha hagut la possibilitat de fer-lo?

Fa molts anys vam tenir un equip a primer nivell, però, com he dit abans, va per anyades i durant molt de temps no hi ha hagut nenes per fer equip. Ara, la base d'aquest equip sènior, la tenim, amb aquest equip d'Interterritorial femení. Però val a dir, que moltes d'aquestes noies aniran a estudiar fora i això dificultarà fer entrenaments, però amb voluntat i ganes penso que podrem tirar endavant aquest equip que tant desitgem.

I l'equip sènior masculí lluitarà per mantenir la categoria de Tercera. Fins a quin punt creu que és important tenir un sènior en una categoria relativament elevada?

És important tenir un sènior fort, ja que és el mirall de la resta de categories inferiors. Intentarem mantenir la categoria a Tercera, tot i que no és l'objectiu prioritari. L'objectiu és que es diverteixin i s'ho passin bé.

Juguin bé o malament, tenen públic, i és que Llançà sempre té una gran afluència de gent al pavelló. No passa en altres municipis. És una gran virtut del poble?

Aquesta vila respira bàsquet pels quatre punts cardinals. Som el degà de les comarques gironines i s'ha creat una tradició, al poble, d'anar a veure bàsquet. No hi ha cap llançanenc que no tingui algun familiar que hagi jugat o jugui a bàsquet.

Han renovat la concessió amb l'Ajuntament del pavelló trenta anys més. Com valora aquest fet?

Molt positiu, ja que ens assegura la prioritat del nostre club durant aquests trenta anys.

És difícil trobar i formar entrenadors per a la base? Va molt a fornades?

Haig de dir que els nostres júniors són el pal de paller per fer d'entrenadors. És molt difícil buscar entrenadors de fora per fer aquesta tasca.

En general, troba que el comportament dels pares i mares té massa incidència en el joc dels nens, mentre són a la grada. Respecten prou els àrbitres?

Hi ha famílies de tota mena, però en general el respecte és una de les bases del nostre club. La veritat és que l'actitud del públic en el bàsquet i el futbol (per exemple) és molt diferent. Crec que el públic del bàsquet és més respectuós. Durant aquests anys no hem tingut incidents greus.

Pere Puig (Uni Girona) va dir, en una entrevista al Setmanari de l'Alt Empordà que els clubs de la comarca han d'unir esforços i deixar una mica el color de la samarreta de banda? Què en pensa d'aquesta afirmació?

L'opinió d'en Pere Puig és la seva opinió i és respectable. Jo no penso igual, jo penso que la mainada ha de jugar en el seu propi equip fins que tingui una edat suficientment adulta perquè ells mateixos puguin decidir on anar a jugar.