28 de desembre de 2019
28.12.2019

L'ambient de Fontajau converteix Girona en un exemple a escala europea

Els tres milers d'espectadors que l'Spar Citylift Girona està reunint en els partits d'Eurolliga fan que el pavelló gironí tingui millors entrades que la majoria de pistes dels grans equips europeus

28.12.2019 | 06:30
L'ambient de Fontajau converteix Girona en un exemple a escala europea

«L'ambient de Fontajau ens ajuda molt, notem menys el dolor quan els partits es compliquen i sempre ens sentim millor notant el suport de la gent». Experimentada en mil batalles després de dues dècades de bàsquet professional, Laia Palau s'està fent un tip aquesta temporada de repetir la importància del caliu que es viu a Fontajau en els partits europeus entre setmana. De moment, pel pavelló gironí han passat quatre grans del bàsquet europeu –Sopron, Montpeller, Dinamo de Kursk i Fenerbahcçe– amb tres victòries gironines i única derrota contra les turques, però el que és més important en tres d'aquests quatre partits l'Spar Citylift Girona ha comptat amb el suport de més tres mil espectadors. Una xifra impensable en la majoria de pavellons del bàsquet femení europeu, incloent-hi aquí també grans equips d'Eurolliga que, d'entrada, ja juguen en escenaris amb uns aforaments on no cabrien els 2.500 espectadors que van anar a veure l'Uni-Sopron en plenes Fires de Girona. Per posar un exemple, el Montpeller juga a Lattes en un pavelló amb molt d'ambient de bàsquet, on els decibels dels crits de l'afició arriben a nivells molts alts, però on, posats gairebé un sobre l'altre, no hi caben més d'uns 1.100 espectadors. I, poc més grans, són pavellons d'equips més potents com el Dinamo de Kursk, amb capacitat per a 1.500 espectadors; l'Sport Hall Folimanka de Praga amb 1.200; mentre que altres pistes històriques com el PalaCampagnolo de Schio o el Palais des Sport de Prado de Bourges es queden a mig camí amb una capacitat per a 2.800 espectadors a la pista italiana i de 3.100 a la francesa.
Per descomptat que hi ha altres pavellons grans a l'Eurolliga, en el mateix DIVS Sport Hall del gran favortit Ekaterinburg hi ha lloc per a cinc mil aficionats igual que en el Gydnia Sports Arena, però la combinació de l'ambient que es viu en els partits i les característiques de Fontajau fan que el nom de Girona estigui cridant l'atenció del món del bàsquet femení europeu. I només pels resultats de l'equip que entrena Èric Surís o per haver estat capaç de fitxar jugadores com Núria Martínez, Laia Palau o Sonja Vasic.
A les oficines de la FIBA a Munic són conscients del que es viu a Girona i, per veure-ho de primera mà, en el partit contra el Dinamo de Kursk un parell de responsables del departament de competició i màrqueting van ser a Fontajau seguint el partit en viu. Lògicament el pavelló gironí seria l'escenari perfecte per a qualsevol gran final europea de bàsquet femení que, deixant de banda Ekaterinburg, en els últims anys s'han jugat en pavellons molt més petits que Fontajau com, per exemple, Sopron, Praga o Salamanca ja fa més temps. Això sí, de moment, la Final Four de l'Eurolliga es juga en la pista d'un dels quatre equips participants. I aquest salt endavant, l'Uni encara no l'ha fet.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook