Li va costar arrencar, però des que ho va fer, el Banyoles sembla no tenir aturador. Les tres derrotes consecutives amb què va començar la Lliga van ser l'aprenentatge perfecte per a un equip que ha tingut el do de saber-se aixecar en el moment oportú. En els darrers quatre partits, els homes d'Adam Fontes han sumat 8 punts, amb dues victòries i dos empats. L'últim, ahir, contra el Santfeliuenc. I llàstima que amb empat a zero Eric Gispert va errar un penal, perquè podria haver estat tot diferent.

Que l'equip ja ha agafat la velocitat que exigeix la Tercera Divisió, es va comprovar des de bon començant. Els banyolins van forçar llançaments de cantonada, faltes laterals i van disposar d'ocasions mitjançant Via i Quimo en uns bons primers minuts en què els locals només van inquietar gràcies a Gibert. La primera ocasió amb cara i ulls, però, no va arribar fins al llindar del descans: Toni, amb un xut des de la frontal, va obligar Jaime a fer la primera de les seves incomptables aturades.

Després del pas pels vestidors, l'ambició del Banyoles no només no es va aturar sinó que va fer un pas endavant. I al minut 60, va tenir el premi d'un penal que Jaime va haver de rebutjar en dues ocasions, perquè el primer intent d'Eric Gispert es va haver de repetir. Semblava impossible que la sort no acompanyés.

Però és que, tot seguit, el Santfeliuenc es va avançar amb un xut ajustat de Gibert. La reacció no es va fer esperar. Primer ho va intentar Moha i unes mans de Rovira a l'interior de l'àrea van donar el premi tan desitjat. Abans, això sí, el penal s'havia de marcar. Henry no tenia previst fallar-lo i el Banyoles va tornar a casa amb un punt que allarga una gran dinàmica. Si segueix aquest camí, la permanència serà una realitat més aviat que tard.