«És clar que no se'ns ha acabat la corda, no has vist com Pesic continuarà al Barça de bàsquet... Nosaltres som més joves. El meu germà ensenya judo a Girona des de l'any 77 i jo des del 85, però sí, sí que encara tenim corda», diu mig rient José Luís Salas que, amb el seu germà Jaime, i «els altres entrenadors i gent del club» han consolidat l'Associació Girona-Judo com un referent en la promoció del judo a Girona, fan un munt de cursos d'iniciació a col·legis cada any i tenen la seva escola al pavelló de Fontajau, sense deixar de treure bons resultats amb la setantena de judokes que tenen en el nivell de tecnificació. La tercera posició del primer equip, que patrocina Securitas, però, com apunta Salas, «derrotant el campió València en l'última jornada i no quedant campions perquè vam perdre contra l'Stabia en la primera jornada amb un combat que hauríem d'haver guanyat»; el bronze i el cinquè lloc en la categoria de -90 quilos de Temo Khachidze en el Campionat d'Espanya absolut; el bronze d'Edu Xargay en l'estatal universitari i l'empenta amb la qual pugen els cadets (Miquel Hernández i Kindi Ba van pujar al podi als estatals) són les grans fites esportives de la temporada que ara s'acaba. Tot des de Girona, lluny dels habituals centres neuràlgics del judo estatal com són Madrid i València i sense la inversió econòmica que, per exemple, està fent la federació gallega.
Els germans Salas solen definir l'Associació Girona-Judo com una entitat de «promoció del judo», però que tampoc deixa de banda la competició amb una setantena de judokes en nivells de tecnificació. Cinc d'aquests -Sergi Salas, Temo Khachidze, Edu Xargay, Àlex Salas i l'encara júnior Artur Xargay- formen part del primer equip, Securitas Girona-Judo, que competeix des de fa anys a la Primera Divisió espanyola de clubs amb els reforços de judokes, com per exemple el moldau Dennis Vieru, alguns georgians compatriotes de Khachidze, que s'ha acabat incorporant al club de manera estable, o d'altres procedències que s'incoporen al grup només pels encontres de la Lliga. «Competir a Primera Divisió i entrenar amb els companys que venen de fora ens ha fet millorar molt perquè ha aixecat el nivell del nostre dia i fer-nos veure que, dins de les nostres possibilitats, tenim un nivell comparable al de la gent que segueix circuits internacionals», explica Sergi Salas que, al seus 26 anys, és un dels principals referents del club amb la seva cinquena posició en l'estatal absolut en la catetoria de menys de 90 quilos tot i la seva intenció de, cada cop, pensar més en la seva progressiva entrada al grup d'entenadors del Girona-Judo que no pas en la competició tot i haver participat, al costat de Kachidze, en un parell de proves de l'European Cup aquest any. Al seu costat, amb 22 anys i amb la carrera de Ciències de l'Activitat Física acabada, Sergi Salas també es vol implicar amb el club en temes de preparació física però sense aparcar la seva ambició competitiva: «Si no penses a fer passes endavant et limites a tu mateix; en el meu cas sí que penso a poder en arribar més lluny, potser no com ho somiaves de petit, però sí que vull seguir donant guerra en campionats de Catalunya, d'Espanya, participar en alguna Copa d'Europa i si aquí els resultats van bé centrar-me més en la competició... Qui sap on pots arribar». En una línia molt semblant, Edu Xargay, que és un any més gran que Àlex Salas i que aquest curs ha estat bronze en el Campionat d'Espanya universitari, tampoc descarta que el sòlid treball dels últims els acabi obrint les portes de bons resultats individuals més enllà de «la visibilitat i el nom que ens dona competir a la Lliga». «S'ha vist que hi ha molts judokes, i també altre esportistes, que arriben en un moment de la seva carrera que exploten i entren en un altre nivell que, vist de fora, pot semblar que no saps com hi ha arribat i ha estat pel treball de base que portava acumulat; és clar que no ens podem tancar portes posant-nos un límit», assegura Xargay.
