11 de juny de 2019
11.06.2019
Futbol

El cor d'en Biel batega al ritme del futbol

El jugador de l'aleví A del Peralada, amb una cardiopatia, podrà continuar fent el que més li agrada gràcies a una revisió

10.06.2019 | 19:00
Biel Vargas, a la plaça Major de Llançà.

La d'en Biel és una història que t'atrapa. No et deixa indiferent. És impossible. Amb només 10 anys, el futbolista llançanenc s'ha convertit en un exemple de superació per a tothom. En qüestió d'un any i escaig, la seva vida i la de la seva família han canviat radicalment. Fins al punt d'haver de conviure amb un marcapassos desfibril·lador i tot el que això comporta. El més important, però, és que podrà continuar fent el que més li agrada: jugar a futbol i algun dia, qui sap, arribar a ser en «mini Messi», com a ell li agrada que li diguin, encara que el seu dorsal sigui el 7.

El seu malson va començar a partir d'una revisió mèdica rutinària de la temporada 2017-18. Si no fos per aquestes proves, en Biel, que juga a l'aleví A del Peralada, segurament no sabria que pateix una cardiopatia congènita ni que la seva salut corria perill. «Quan ho vaig saber em vaig sentir tan desbordada. Teníem molta por. Vam fer-li un munt d'electrocardiogrames i tots confirmaven l'anomalia. L'últim va dictar que patia una cardiopatia congènita i, després de fer-nos proves tota la família, vam descobrir que jo també. No ho havia sabut mai. La malaltia té tres graus. Jo tinc el tipus 1 –que normalment no evoluciona–, mentre que en Biel tenia el tipus 2.2 i progressava ràpidament cap al 3», explica la seva mare Anna Rosa. A mesura que exposa els fets, t'adones de la importància que té la sensibilització.

Quan veus en Biel, et fas creus de tot el que està passant. És tan alegre. Té tanta vida i tantes ganes de menjar-se el món. Sobretot, de tornar a xutar una pilota. Ho espera impacient i ben aviat podrà tornar a fer-ho amb la protecció que li han confeccionat a mida per evitar els cops de l'esfèrica.

«Van fer-li moltes proves d'esforç, perquè el cor li va molt lent i era molt important que no perdés força. El gener, tot va canviar sobtadament. Van dir-nos que en Biel havia crescut de cop i això havia afectat la cardiopatia. Vam activar un protocol amb el CAP de Llançà per poder sortir amb helicòpter cap a la Vall d'Hebron en qualsevol moment. Els riscos de tenir una mort sobtada eren màxims. El seu cor, a la nit, feia aturades en les hores de son profund. Si al principi era bloqueig auriculoventricular de Mobitz, havia passat a complet», continua l'Anna.

Tot això va derivar en un canvi radical del caràcter d'en Biel. «Es va enfonsar perquè sabia que hauria de deixar el futbol. Emocionalment no estava preparat per l'operació. Havia d'assimilar que tenia una malaltia, que necessitarà un tractament tota la vida amb una màquina al cor i que hauria de deixar de jugar durant uns mesos. No era capaç d'entendre-ho. Volia continuar jugant a futbol i deia que li era igual el que li podia passar», afegeix.

Fer passades per trobar el gol

«Si la vida és injusta amb mi, que ho sigui per a tothom», pensava en Biel. «Vivia en la ràbia». Després de la resignació, va coincidir amb l'Hèctor Simón i la seva mentalitat va fer un gir de 180 graus. Els metges i els seus pares van «aconseguir pactar l'operació per a principis de maig amb la condició de seguir jugant al Peralada fins l'últim cap de setmana abans d'operar-se».

La complicitat que hi ha entre els dos futbolistes llançanencs es veu de seguida. S'entenen perfectament. Només veure l'Hèctor, en Biel somriu i treu coratge per narrar la seva història. És en «cor valent», com també se l'ha batejat. «En aquell moment em sentia molt malament perquè m'havien tret la meva passió i alhora bé, perquè, si no m'hagués operat, em podria haver passat una altra cosa i ja no hauria pogut tornar a jugar a futbol», assegura el jugador verd-i-blanc. «Jo soc el seu fre. Té molta pressa per tornar a entrenar, però hem de tenir paciència i veure fins a on pot arribar en tot moment», comenta el migcampista de l'Olot.

«Hem passat un mes complicat, en el qual gairebé no ha pogut ni caminar. Tot just ara hem de començar a reenganxar el ritme. A poc a poc», afegeix la mare. Per arribar a la meta, en Biel haurà d'aplicar la filosofia cruyffista del Barça. Fer passades i més passades, amb les idees clares i sense pressa per córrer. Aquest és el camí per tornar a jugar a futbol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook