Sense ser-ne conscient, l'Arnau Serra està posant el seu granet de sorra per trencar amb els estereotips, que encara continuen ben presents en la nostra societat. Són com murs. A vegades, pel simple fet de ser nen o nena, impedeixen triar lliurement l'esport que més t'apassiona o amb el que et sents més còmode. Per sort, però, aquest no és el cas de l'Arnau. Ell sap molt bé què vol. El jove ballarí de l'Escola Aprenem de Figueres ja fa un temps va descobrir que per a ell era més interessant tot allò que li podia oferir la dansa, que no pas el bàsquet o el futbol -esports que també practica a les hores d'esbarjo. Amb només 7 anys, la seva implicació amb el ball esportiu ha anat progressant durant els últims anys. Tant és així que, des d'aquesta temporada, s'ha aventurat en el món de les competicions, amb uns resultats més que destacats.

«Vaig començar a ballar quan tenia cinc anys perquè jo volia», explica l'Arnau. El figuerenc va descobrir el ball esportiu per la seva mare, l'Eva Serra, que és ballarina i actualment fa de jutge de competicions. «Quan era més petit, l'Arnau venia a veure les competicions. No s'hi estava tot el dia, però veia altres nens i nenes que ballaven. Ell sabia que jo tenia una escola de ball, però mai vaig forçar-lo a venir», comenta l'Eva. Abans de plantejar-se competir i practicar ball esportiu, l'Arnau va «provar el futbol i la natació», però de seguida va veure que no li acabaven de fer el pes: «M'agrada veure els partits de futbol i soc soci del Barça. Fins i tot, vaig anar a la final de la Champions a Berlín». «Viu molt el futbol, però com a oci. No es veu practicant-lo com un esport d'elit», afegeix la seva mare.

Un debut prometedor

Aquesta temporada, l'Arnau ha fet un pas endavant cap al seu futur com a ballarí. I és que s'ha estrenat en la dinàmica de competicions amb la seva parella de ball, Lia Vicens, de l'escola Swing Manresa. «Ja havia ballat aquí a Figueres amb alguna nena, però hi va haver un moment que van deixar de ser parella de ball. Només teníem dues opcions: tornar a començar de nou amb una nena que no en sabés o buscar algú al seu nivell. En aquell moment, la seva il·lusió era competir. Vaig trucar una companya de la Federació Catalana de Ball Esportiu i ens van posar en contacte amb la Lia per poder començar ja aquesta temporada a participar en competicions. De seguida, van sentir-se bé ballant plegats. Són molt disciplinats i treballadors», afirma l'Eva.

Tot i poder assajar junts un dia a la setmana, la progressió de l'Arnau i la Lia ha sigut excel·lent, aconseguint pujar al podi a gairebé totes les competicions. «Entreno sol de dilluns a divendres, unes dues o tres hores, i els dissabtes ens trobem per posar les coreografies en comú», diu.