22 de març de 2019
22.03.2019
Spar Citylift Girona 6669Montpeller

Un darrer quart màgic manté viu l'Spar Citylift

Les gironines, que perden Colhado pel que resta de temporada, eviten de la mà d'una gran Hamtpon que el Montpeller, que guanyava per 18 punts al tercer quart, deixi resolta l'eliminatòria davant 4.300 aficionats

22.03.2019 | 06:30
Un darrer quart màgic manté viu l'Spar Citylift

Encara no fa una dècada, d'aquí un parell de mesos se celebrarà el desè aniversari, l'Uni va posar els dos peus a l'elit pujant a Lliga Femenina-1 i des de llavors no ha deixat de créixer. Pas a pas, sense parar mai, amb pics com el títol de lliga del 2015, fins arribar a poder viure nits com les d'ahir Fontajau on, davant més de 4.300 persones, van fregar una remuntada èpica contra un rival, el BLMA Montpeller, que segurament és l'equip més complet que ha passat per Girona en aquests anys. La imatge del final, tot i haver encaixat una derrota (66-69) que complica molt que l'Spar Citylift Girona jugui la final de l'Eurocup, amb el públic de Fontajau aplaudint les jugadores mentren donaven la volta a la pista explica per si sola el que es va viure ahir en el pavelló gironí. En altres paraules, el darrer quart de l'equip ja és una victòria per si mateix. L'Uni havia començat els darrers 10 minuts perdent per 18 punts (39-57) i amb una sensacional Keisha Hampton de braç executor, 32 punts amb 15 en el darrer quart, va posar el Montpeller contra les cordes fins als darrers segons de partit.
El nivell de decibels que hi havia a Fontajau en els tres últims no es recordava al pavelló gironí ni els duels contra el Perfumerías Avenida. Els últims minuts van ser molt màgics, amb dues recuperacions consecutives de Palau i Williams per acabar d'esborrar l'avantatge i entrar uns darrers 60 segons on Keisa Hampton va clavar dos triples que, de cop, gairebé esborren els molts minuts que el Montpeller havia estat una autèntica màquina de jugar a bàsquet contra un Uni que, fent poques coses malament, havia arribat a perdre per 18 punts. Al final, només van ser tres punts i l'eliminatòria es decidirà dijous vinent a Montpeller on, això sí, l'Uni ja no podrà comptar amb Nadia Colhado que diu adeu a la temporada perquè s'operarà ja dels lligaments del canell que trencats des de fa moltes setmanes. Amb el termini de canvis esgotat a l'Eurocup, l'Uni tampoc podrà inscriure Leia Dongue per jugar a Montpeller.

Un Montpeller inacabable
Aquesta setmana, Eric Surís i el seu ajudant David Muñoz havien definit el Montpeller com una «constel·lació d'estrelles». I no s'equivocaven perquè aquesta definició escau més que bé a un BLMA perquè, més enllà que la immensa Ciak o l'australiana Whitcomb sigui referent del bàsquet femení internacional, Thibaut Petit compta amb una plantilla que no s'acaba mai. De la banqueta anaven sortint jugadores i més jugadores. Totes aportaven. L'Spar Citylift Girona acabava de fer un gran primer quart amb Keiha Hampton assumint ja d'inici el protagonisme en atac, arribant-se a posar cinc punts per davant (17-12), i va veure com la pilota, que va sortir escopida del cèrcol després d'una bona jugada de Williams i un bàsquet, per taulell a la mitja volta, d'una de les «suplents» del Montpeller, la sèrbia Ana Dabovic, deixava el marcador amb només dos punts d'avantatge per a les locals. Un 19-17 que, de la mateixa manera, servia de prèvia al que arribaria en el segon quart després on, des d'aquella mena de calaix de sastre que semblava ser la banqueta del Montpeller, en va aparèixer una altra «bèstia física» com Omella Bankole. Curiosament una de les poques franceses no internacionals del Montpeller que va ser l'encarregada d'apujar el nivell d'agressivitat en defensa del conjunt occità que, per a desesperació del nombrós públic de Fontajau, van saber aprofitar la clàssica permissivitat dels arbitratges FIBA amb els contactes per aclaparar l'atac de l'Uni amb pura intensitat física. Les gironines només van poder anotar 9 punts en un segon quart on el tècnic del Montpeller seguia fent canvis i més canvis conscient que la frescor física, just el que no té l'Uni a aquesta alçada de temporada, és que li acabaria possibilitat marcant les autèntiques diferències. Aquestes, les diferències, van arribar després del descans (28-36) quan el mateix Montpeller que havia castigat l'Uni amb la seva intensitat defensiva en el segon quart ho va fer amb l'encert en atac en el tercer. Primer amb pilotes interiors a Ciak, una pivot de prop de dos metres coordinada com n'hi ha poques, i després, quan la immensa jugadora francesa havia comès la seva tercera falta personal, amb l'aparició del seu relleu, la també internacional Miyem, anotant des de fora. I sinó era Miyem, era Tchatchouang o sinó Witccomb o la base Bernies... Al Montpeller no se li acabaven les jugadores capaces d'anotar un bàsquet forçat en els darrers segons de possessió d'una bona defensa de l'Uni... Menció a part per la sèrbia Dabovic, ununa jugadora que, fa quatre anys, era escollida l'MVP d'un Europeu i que s'acaba d'incorporar al Montpeller després de començar la temporada sense equip. Capaç del millor: punts per pur talent; i del pitjor: una tècnica, protestes... Amb tots aquests arguments, el Montpeller guanyava de 18 punts al final del tercer quart (39-57). Faltava, però, el quart màgic de l'Uni. Primer defensant - 3 punts de les franceses en els primers set minuts- i després amb els exultants compassos finals dels partits on els triples de Keisha Hampton gairebé fan embogir somiant amb una victòria que no va acabar d'arribar.
Al final, 66-69 i l'eliminatòria que es decidirà la setmana vinent a Montpeller mentre l'altra semifinal es va decantar del costat del l'Orenburg que va guanyar de 6 punts a la pista de l'Schio (61-67).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook