26 de febrer de 2019
26.02.2019
Futbol

«Tant de bo algun dia pugui compartir vestidor amb Stuani»

26.02.2019 | 06:30
Juan Manuel Boselli, el dia de la seva presentació.

El dissabte, a Vila-real, va jugar els seus primers 90 minuts i va participar en dos gols. L'única pega, l'empat rebut al final. Va ser un debut quasi perfecte?

Em vaig sentir molt bé i conforme amb la idea que ens demana el míster i planteja l'equip. Crec que vaig fer un gran partit, tenint la sort de fer una assistència i de marcar el tercer gol. Va ser de rebot, però vaig ser l'últim a tocar la pilota.

N'hi ha que diuen que el gol és seu, d'altres que va ser en pròpia... Vostè no ho dubta, veig.

És meu (riu)! Sí, perquè la vaig tocar l'últim, no hi ha cap dubte.

Gol rebut al descompte i l'equip que cau en descens. Com estan els ànims al vestidor?

Estem amb ganes de seguir endavant. Sabem que tenim jugadors i equip per sortir d'aquí. Però s'ha de treballar molt, anar partit a partit per tornar a estar en una posició favorable i no pas en descens, com ara.

Ja l'havien avisat que això no seria fàcil?

Sí, per descomptat. Sabia que en venir m'hauria d'adaptar ràpid al futbol espanyol, que és molt diferent al del meu país, tot intentant jugar el màxim nombre de minuts per donar un cop de mà a un equip, el Peralada, que intenta sortir de la part baixa de la classificació.

Fa poc temps que és aquí però ja ha trobat alguna diferència entre les dues maneres de jugar al futbol?

El primer que he vist és que la velocitat del joc no té res a veure. També la possessió de la pilota que tenen els equips. És molt diferent. Un equip es pot passar uns quants minuts amb la pilota als peus i això és molt difícil veure-ho a l'Uruguai.

El vestidor l'ha acollit bé?

Sí, molt bé. Hi ha un grup molt maco, ple de bones persones, i des del primer moment m'han rebut amb els braços oberts, per sort.

Tenir compatriotes com Santi Bueno i Maxi Villa l'ha ajudat?

Sí, això sempre ajuda. A tots dos ja els coneixia d'abans. A més, són bones persones. Ha sigut més fàcil gràcies a ells.

Per què va decidir, amb 19 anys, deixat el seu país i provar sort al Peralada?

Quan ets petit, sempre somies a arribar algun dia al futbol europeu. Se sap que, futbolísticament parlant, és un esglaó superior. La proposta em va agradar perquè sabia que el Peralada és el filial del Girona; són dos clubs que estan molt ben connectats. Al primer equip es compta bastant amb els futbolistes de la pedrera. Això em va seduir molt.

Ja no dic el Peralada, que m'imagino que no, però al Girona ja el coneixia abans de venir aquí o d'escoltar l'oferta que li va arribar des de Montilivi?

Sí, clar que sí. Aquí hi juga Stuani, que també és uruguaià com jo.

I el Peralada?

Sí, també. Sabia que era el filial i perquè Maxi (Villa) i Santi (Bueno) hi juguen. A tots dos els conec. En Santi va participar amb mi al Mundial sub-20 de Corea d'ara fa un parell d'anys.

Què pot aportar Juan Manuel Boselli al Peralada?

El que em demani l'entrenador. El que sigui. No ho sé. Sobretot en tasques d'atac.

Ha signat fins al 2020, cedit pel Defensor de l'Uruguai. Quin és l'objectiu personal que es marca per a aquesta etapa?

El meu objectiu principal és algun dia arribar a jugar amb el primer equip. Primer, donar-ho tot al Peralada perquè l'equip en surti beneficiat. Però és obvi que m'agradaria, algun dia, guanyar-me un lloc al Girona i tenir-hi fitxa. Tot i que això és mirar molt enllà.

En faria prou de debutar o es vol consolidar, com ha passat a jugadors com Pedro Porro o Valery Fernández?

(Esbufega) Sí, però vull anar pas a pas, sense córrer. Tot just acabo d'arribar i només he jugat 90 minuts. Primer, que m'arribi l'oportunitar d'anar a entrenar-me amb ells. No un cop, sinó amb regularitat, per veure com és tot plegat i per adaptar-me. Després, seria boníssim tenir l'oportunitat de debutar. Si a més, em consolido, encara molt millor.

Abans ha anomenat Stuani. És un referent a l'Uruguai?

Sí, per descomptat. M'han parlat moltíssim d'ell i tothom que el coneix diu que és una molt bona persona. A més, és un futbolista important a l'hora de fer grup. Tant de bo algun dia pugui compartir vestidor amb ell i jugar al seu costat.

Mai hi ha parlat ni ha coincidit amb ell?

No, no he tingut la sort.

Què té l'Uruguai que, tot i ser un país tan petit, el futbol es viu amb tanta passió i ha vist créixer grandíssims futbolistes?

Sobretot la passió i l'entrega que hi posa el jugador uruguaià. A més, des de ben menuts es comença a competir. Amb 5 o 6 anys, el nen ja sol jugar amb un ritme i una intensitat que no sol ser normal.

També va ser el seu cas?

Sí, més o menys. Quan era ben petit ja vaig començar a jugar a l'equip del meu barri, el Rincón de Carrasco. Allà vaig anar creixent i va ser llavors quan Defensor va trucar a la meva porta. Tenia 11 anys quan això va passar i 17 quan em van fer debutar a Primera. Hi vaig estar un any i mig abans que m'arribés l'oportunitat del Peralada.

Quins han sigut els seus ídols?

Forlán, Cavani...

Ho ha dit fa una estona; tot i tenir 19 anys, vostè ja ha viscut en primera persona un Mundial sub-20.

Sí, va ser el 2017, a Corea. Era dos anys menor, però vaig tenir la possibilitat de representar el meu país. Ara es podria tornar a repetir aquest any; el Mundial serà a Polònia. Ho recordo com una experiència molt bonica, diferent de qualsevol cosa que hagi pogut viure mai.

Ja sap si anirà al Mundial de Polònia o encara no?

Fa poc vam jugar els campionats sud-americans i vam aconseguir la classificació, fent un molt bon paper. Tant de bo tingui l'oportunitat. El Mundial és a finals de maig i un temps abans se sabrà qui va convocat i qui no. Tinc moltes ganes d'anar-hi perquè és quelcom únic.

Amb el Peralada salvat, no?

I tant! Seria la situació ideal.

El seu pare, Pablo Boselli, va ser un destacat esportista del seu país i ara és agent FIFA. Li ha influït això a l'hora de dedicar-se al món de l'esport?

Pot ser! Ell va dedicar-se al pàdel i va ser bastant destacat, va participar en cinc Mundials. Jo potser m'he decantat per l'esport per ell. També dos dels meus germans ho han fet. El gran també juga al pàdel i ha anat a un Mundial. I un altre, Juan, és futbolista. Ha estat al Valladolid i també a prova amb l'Albacete. El menut juga a Defensor, com jo quan era petit.

El seu pare, com a esportista d'elit que ha sigut, li ha donat algun consell important?

Més aviat la meva mare. Ell va ser nedadora olímpica.

Ostres, quina família. Aquesta no la tenia controlada!

(Riu) Sí, sí! Ella va tenir l'oportunitat de participar als Jocs Olímpics d'Atlanta, el 1996. Quan era més petit, em deia que aquesta és una vida molt sacrificada, que cal privar-se de moltes coses. S'ha d'estar disposat sempre a entrenar per millorar.

Se'ls pren com uns referents?

Per descomptat.

Li agradaria ser algun dia com ells o prefereix fer el seu camí?

Cadascú escriu el seu propi llibre, per dir-ho d'alguna manera. Jo vull ser jo, però és clar que els miro com uns referents, sobretot pel que fa a la professionalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook