07 de novembre de 2018
07.11.2018

«Ser només pares»

El psicòleg esportiu Pep Marí parlarà avui sobre el paper dels pares en l'esport de formació en la primera de les conferències organitzades pel GEiEG en el marc del 75è aniversari de la seva secció d'handbol

08.11.2018 | 06:30
«Ser només pares»

-Què és un pare hooligan?

-Un pare que anima molt i molt fort?

-No, un pare hooligan és aquell que quan anima falta al respecte als protagonistes, es posa a fer d'entrenador i dona instruccions als nois.

La resposta és de Pep Marí, psicòleg del CAR de Sant Cugat durant 25 anys, i que ara es dedica a la divulgació amb llibres, com Aprender de los campeones, píndoles a les xarxes socials, com la resposta dels pares hooligans, o conferències com la que farà aquest vespre al GEiEG de Sant Narcís (20.00, entrada lliure). En el marc del setanta-cinquè aniversari de la secció d'handbol grupista, Marí parlarà d'un dels problemes que més afecten l'esport base actual: els pares que no només fan de pares en camps de futbol, pavellons, pistes poliesportives... Què se li pot dir a un pare hooligan? «Què et sembla si en lloc d'actuar així, a partir d'ara et dediques només a donar suport incondicional al teu fill i només animes quan el partit es posa complicat? Pregunta-li al teu fill, a veure què li sembla». Anant més enllà, en els casos dels pares que no canvien d'actitud, després de les recomanacions dels altres pares o de l'aïllament social de deixar-los «veient el partit sols en el seu petit trosset de graderia», Marí opta perquè els «clubs agafin la iniciativa, perquè no només avergonyeixen els seus fills i despisten l'equip, sinó que també desprestigien la imatge del club».

- El meu fill arribarà a ser professional?

- No.

En algunes de les seves conferències, Pep Marí ha citat un estudi segons el qual només un nen o una nena de cada 10.000 nens i nenes que comencen a fer un esport arribarà a ser professional. Per això, el psicòleg esportiu, nascut a Girona el 1964, pot contestar «no» a la pregunta del pare/mare que l'interroga sobre el futur professional del seu fill. «Tinc 9.999 possibilitats d'encertar quan li dono el consell que aposti per la diversificació abans que per l'especialització i deixi al seu fill provar molts esports abans d'escollir-ne un». En aquesta línia, Pep Marí aposta per oblidar-se d'aquella vella premissa que deia que els nens i les nenes han d'optar per «un esport que se'ls doni molt bé o en quèpuguin destacar». Els nens han de dedicar-se a «un esport, a una activitat a la vida, que els apassioni, que els agradi molt i pel que estiguin disposats a fer esforços».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook