Per què ha servit la victòria de dissabte contra el Terol?

Ha servit de molt, però principalment d'alliberament, ens ha tret un pes de sobre. Vulguis o no, la tensió creix quan passen les setmanes i la victòria se't ressisteix. Per molt bé que ho facis, això va de guanyar partits. L'altre dia la felicitat que hi havia al vestidor era enorme, indescriptible, per aquest alliberament que li deia. Hem guanyat el primer partit i ara comencem de veritat, això és una altra cosa i tots ho veiem amb més optimisme.

Per què ha trigat tant el triomf?

Des del principi sabíem que seria complicat. Hem fet una pretemporada extranya, amb pocs jugadors, amb gent del Girona C i del juvenil. Els futbolistes importants ha costat que arribessin i l'equip, al cap i a la fi, és molt nou. També hem canviat la manera de jugar. Ara ataquem amb més espais i això ens ha ajudat. Hem passat de plantejar una línia de cinc com el primer equip a jugar amb quatre defenses amb un clàssic 4-4-2 que, jo penso, s'ajusta més a les característiques dels futbolistes que tenim. Com que no tenim un davanter golejador el canvi d'estil ens ha anat bé perquè ara ataquem amb més metres i espais.

Li havia tocat fer de psicòleg amb els jugadors davant la falta de resultats?

Sí, és clar. En un filial amb jugadors tant joves passen moltes coses, els has de donar molta estima als jugadors. Tot forma part del seu procés d'aprenentatge i, en aquest sentit, per això hi som. Els nanos, tot i la mala dinàmica, s'han entrenat sempre fantàsticament bé i fins i tot m'han sorprès a mi.

Només continuen set jugadors del curs passat. Han hagut de començar de zero?

De l'any passat continuen Andzouana, Paik, Èric Montes, Marc Vito, Álamo, Sony i Santi Bueno. L'equip és molt nou i molt jove i pràcticament no vam estar junts en la pretemporada. Hem fet el procés de conèixer-nos ja amb els punts en joc. A Sabadell, per exemple, Sony va jugar sense haver fet cap entrenament, va arribar i va sortir al camp. És com començar de zero. Ara ja portàvem tres o quatre setmanes competint bé i, amb la primera victòria al sac, només podem anar cap amunt.

A Sabadell, en la primera jornada, van empatar un partit que guanyaven 0-2. Els va fer mal?

Segur que sí, hi he pensat molt en el partit de Sabadell. Hauríem pogut començar guanyant un equip que aspira a pujar a Segona A, però també ho vam merèixer el dia de l'Olot, a Montilivi, creant moltes més ocasions que el rival. I vam perdre per una errada garrafal nostra. Ens han anat passant coses que han pogut anar mermant la confiança del grup. Al final la victòria va arribar a Terol, on no hi havia marcat ni guanyat ningú, fins ara. Per això les abraçades al final del partit entre els jugadors de la banqueta i els qui eren al camp eren més que justificades.

Quines diferències hi ha entre el Peralada actual i el de la temporada passada?

Com a similituds crec que aquest any hem fet un inici de Lliga semblant al del curs passat. Amb molta gent jove, que debuta a Segona B, i on guanyar costa molt. La diferència principal és que la temporada anterior teníem gent més experta com Boniquet, Serrano, Vallho, Coro, Gianni... que feien que el dia a dia fos no més professional, però sí que hi hagués més ofici. Jo feia jugar els joves però els veterans donaven saber estar al vestidor, i ara això no ho tenim. Però tant jo com el club pensem que al filial hi ha d'haver jugadors joves i que el mèrit ha de ser salvar-nos amb ells. Potser amb futbolistes més veterans patiríem menys, però aquest no és l'objectiu.

Quin paper poden fer al primer equip demà a la Copa els jugadors del Peralada?

Estic segur que donaran la cara. Tenen talent, són bons, i això, combinat amb els jugadors del primer equip, formarà un onze de garanties. Els nanos del Peralada voldran aprofitar l'oportunitat que se'ls dona, aquesta és la seva il·lusió. Dissabte, des de l'hotel de concentració a Terol, vam veure el Girona-Rayo i tots estaven vibrant amb la victòria. Quan van veure que hi havia tants lesionats també van posar-se una mica nerviosos, per la incertesa de veure qui cridaran per anar al primer equip. Ho faran molt bé, n'estic convençut. El Girona haurà de jugar amb set del primer equip i m'imagino que gent com Paik, Sony, Andzouana o Èric Montes tenen números de ser-hi, tant a Vitòria com a València en Lliga davant l'allau de lesions.

Pedro Porro i Suárez tenen fitxa del filial, però ja són dos més del primer equip?

Ara per ara és així. Aquest any en Pedro no l'hem vist i m'alegro moltíssim que ho estigui fent tant bé a Primera amb el Girona. A Suárez l'hem tingut alguns partits al Peralada i ja ha deixat clar que és un porter boníssim. Porro, la temporada passada, va venir amb nosaltres quan va acabar la Lliga de Divisió d'Honor juvenil amb el Girona. Va jugar contra l'Ebro, el Vila-real i el Formentera, tres partits. Vaig trigar molt a posar-lo, i em mirava amb cara de «per què no em fas jugar, encara?». Quan va venir a l'equip rutllava molt bé. Amb només dues setmanes veient-lo entrenar ja vaig tenir clar que era un futbolista diferent, però sense parlar-hi li vaig enviar el missatge que si volia jugar hauria de fer més que els mateixos jugadors del filial. I amb la seva feina em va obligar a alinear-lo perquè, de veritat, anava a un altre ritme.

Quin contacte té amb els tècnics del primer equip?

Cada dia parlo amb Onésimo, em demana amb quins futbolistes poden comptar per entrenar i com està tot. Hi ha molt bona comunicació, jo li explico tota la informació perquè puguin triar.