Al final del Mollet-Lloret de l'última jornada de la temporada passada, l'equip selvatà, a pesar de golejar per 1-5, era equip de Segona Catalana. Però es va produir el miracle. A Manlleu encara quedava el temps afegit del partit entre els osonencs i el Sabadell B. Si marcaven els locals per trencar l'empat a un que hi havia al marcador, el Lloret se salvava. I als cinc minuts del descompte, i malgrat que el Manlleu no s'hi jugava res, va arribar el gol més esperat. Amb aquell 2-1 a 60 quilòmetres de distància, l'equip d'Albert Batllosera, que a mitja temporada havia assumit la banqueta després de la marxa d'Edu Urdiales al Japó, seguiria una temporada més a Primera Catalana. Quatre mesos després, i amb cinc jornades ja disputades de la temporada 2018/19, el Lloret alimenta un somni: és líder de la categoria amb 13 punts (quatre victòries i un empat) i ve de golejar per 0-7 l'Argentona. Queda molta lliga, però la il·lusió de lluitar per tornar a Tercera, el seu sostre històric i on el president Eduard Coloma pensa que li correspondria militar a l'equip, no els la treurà ningú.
El Lloret no juga a Tercera des de la temporada 1990/91. Des que en va baixar, acumula 11 anys a Primera Catalana, 9 a l'antiga Preferent i 8 a Primera Regional. Lluny queda aquella època daurada de l'equip als anys vuitanta, primer amb Antonio Lagunas d'entrenador i més tard amb Isidre Sala, que va conduir l'equip a jugar una promoció d'ascens a Segona B (1984/85). Eliminat el Martos, de Jaén, en la primera ronda, el Lalín no es va poder superar en la definitiva, tot i el 2-o aconseguit a Lloret: en la tornada els selvatans van caure per 3-0.
Eduard Coloma presideix el club des de fa cinc temporades. El Lloret té avui uns 120 socis i, com la majoria de clubs del futbol modest, batalla per aconseguir recursos econòmics a travès de patrocinis, venda de carnets o, en els dies de partit, amb el tradicional sorteig d'una panera. El brillant inici de l'equip els té a tots il·lusionats. «És clar que la nostra il·lusió seria veure el Lloret a Tercera, que és on li correspondria, però no farem bogeries», assenyala el dirigent, que recorda haver vist l'equip en aquesta categoria «anant a futbol amb el meu avi». També ho viu amb alegria el delegat, Antonio Pérez, amb més de 30 anys a l'esquena i que és el responsable de tenir el material i la roba neta a punt per cada entrenament i partit. El Lloret, a més, té un filial a Tercera Catalana i mobilitza uns 200 nens a la base.
La ciutat es comença a engreixar. Ara bé, Coloma avisa que «hem de tocar de peus a terra i anar pas a pas». De moment el proper objectiu serà tombar el Can Vidalet, dissabte a l'estadi a partir de les 16 h. «El futbol d'elit i les televisions s'estan carregant el futbol amateur. És impossible trobar una franja horària sense competència dels grans», lamenta Coloma. El Lloret juga a casa els dissabtes a la tarda i sol reunir entre 150 i 200 aficionats.
Els selvatans presenten números espectaculars, amb 14 gols a favor i un en contra. Són el conjunt més golejador (15) dels 36 equips de Primera Catalana. El tècnic, Albert Batllosera, diu que el que espera d'aquesta temporada «és seguir fent el que fem, competir i entrenar bé». L'entrenador apunta que «la categoria és molt exigent» i recorda que té un equip molt jove. «Les victòries et refocen, fan que tothom cregui en el que estàs fent i ara tenim molta confiança, però si encadenem un parell o tres de partits sense guanyar potser ens entren nervis quan, per descomptat, nosaltres no som favorits a l'ascens», afegeix. Batllosera veu el Vilassar de Mar, que també té 13 punts, el Palamós i «sobretot» el Girona C com a grans aspirants al primer lloc, l'únic que permet pujar directe. Mentrestant el Lloret, que celebrarà el Centenari el 2021, seguirà fent el seu camí, des del lideratge, disposat a alimentar el somni.
