BORDILS - GIJÓN, 30-15
HANDBOL BORDILS: Jordi González (1), Gerard Farrerons (4), Sergi Mach (3), Enric Pedraza (2), Xicu Reixach (1), Oriol Márquez (2), Marc Combis (1), Joan Comas, Joan Vilanova, Dalmau Huix (3), Ignasi Moreno (4), Ferran Pou, Jairo Montes (2), Mario Martínez (2), Pep Reixach (5), Oriol Masmiquel. ? GIJÓN jovellanos: Hugo de la Puente, Pablo Roberto, Juan Jose Ruesga (4), Carlos Garcia, Jesús de la Puente (4), Eduardo Conlledo (2), David Ortega, Samuel Garcia, Pablo Fernández, Luis Javier Sainz (1), Ignacio Fernández, Ignacio Garcia (1), Pelayo Garcia, Iñigo Alvarez, Ivan Alvarez (1), David Plaza (2). P parcialS: 12-7 (descans) i 30-15 (final). P pavelló: Uns 600 espectadors al Blanc-i-Verd.
Victòria MA-JÚS-CU-LA. Pim-pam-pum. Com si d'un castell de focs artificials es tractés, el Bordils va celebrar la seva particular festa Major, i ho va fer sense escatimar recursos davant un Gijón que ben aviat es va acabar convertint en la joguina dels de Pau Campos.
Segurament ningú podia pensar abans de començar el partit que el Bordils tindria un partit tan plàcid, i més tenint en compte que el primer gol dels gironins no va arribar fins al minut 8 de partit. I és que a l'hora de la veritat, el Bordils va fer i desfer com i quan va voler. Els asturians només van poder seguir el ritme dels gironins fins a l'equador del primer temps (7-6). Poc després, l'encert en atac i la bona defensa dels de Pau Campos va permetre a l'equip gironí obrir el primer forat important (11-7), per arribar al descans guanyant per cinc gols de diferència (12-7). Arribats aquí, faltava sentenciar la feina a la represa. Dit i fet.
El Bordils la va voler deixar enllestida a les primeres de canvi. Amb un parcial d'aquells que deixen estabornit qualsevol només començar el segon temps (9-1), els de Pau Campos van posar el 21-8 a l'electrònic per deixar el partit vist per a sentència. Els focs artificials es van acabar convertint en un piromusical, i fins i tot el porter Jordi González aconseguia marcar. Val a dir que bona part del desenllaç del partit va venir marcat per la vermella que va veure un dels homes més importants dels asturians, Pablo Fernández. El Bordils agradava i s'agradava. El marcador es va seguir ampliant, i les diferències cada cop eren més grans (26-11). L'afició s'ho passava d'allò més bé a la grada, mentre més d'un encara es fregava els ulls, perquè no s'acabava de creure la festa que el seu equip els estava oferint. Al final, 30-15. Una festa d'aquelles que fa afició, i que aquesta no oblidarà durant molt temps.
Sigui com sigui, és cert que el d'ahir no deixa de ser un triomf més per obtenir la desitjada permanència, però també ho és que ja ningú podrà esborrar la jornada viscuda i que segurament durant molt temps quedarà per a l'estadística com la victòria més àmplia dels gironins en els quatre cursos que porten a la Divisió d'Honor Plata. Amb el triomf d'ahir, el Bordils suma la tercera victòria de la temporada, i després de vuit jornades se situa sisè, per encarar amb tranquil·litat els dos propers partits seguits lluny del Blanc-i-Verd. El primer, aquest proper cap de setmana a la pista del Palma del Río -no hi ha jornada per aturada de seleccions, però el Bordils ha canviat la jornada intersetmanal del 16 de desembre-, i el segon, el dissabte 12, també a Còrdova, aquest cop a la pista del Cajasur.
