«Sembla estrany com poden canviar tant les coses fent només una hora de cotxe», confessa Esteve Ferrer a l'hora de fer la primera valoració de la seva estada al Thuir francès, un mes llarg després d'haver abandonat el Bordils. Ho diu per molts motius. Perquè allà l'handbol que s'hi practica és «més físic i ràpid, i menys tàctic», que el que es pot veure a les lligues espanyoles; per l'idioma, un dels principals obstacles que s'ha trobat a l'hora d'adaptar-se, i també pels costums. A la Catalunya Nord els esports rei són el rugbi i l'handbol. El futbol «és secundari». «Divendres vaig anar a veure l'USAP de Perpinyà i vaig quedar ben sorprès de la gentada que tenen i l'ambient que hi ha, tot i que ara juguen a Segona divisió», detallava el jugador banyolí, que aquesta temporada ha fet realitat el seu somni de provar-se en una altra competició, a l'estranger.

No ho ha tingut fàcil, «el català», tal com ja el coneixen a Thuir, un petit poble de 7.000 habitants gairebé enganxat a Perpinyà. Ell admet que va arribar a l'handbol francès «amb moltes expectatives, i tot i que estic content amb l'experiència, l'adaptació és dura, encara que no m'hi estic tota la setmana». El principal handicap és l'idioma. Ferrer no sabia gens del francès -tot just ara comença a anar a classes-, i el seu entrenador només sap parlar aquest idioma. «Per sort el nostre porter és de Toledo, ja fa tres anys que juga allà, i ajuda a l'hora de traduir. Però a vegades, per problemes de comunicació, em demanaven una jugada i jo en feia una altra», es lamenta. Per fortuna, però, els problemes s'han anat llimant. Tot té solució, a la vida. Han posat números a les jugades i a mesura que passen els entrenaments, també guanya confiança amb la resta de companys. Sense anar més lluny dissabte passat va ser protagonista en la victòria del Thuir a la pista del Prades (24-39) anotant set gols i sortint de titular.

«El català» Ferrer va seduir el club francès després que el fill del president, que estudia a l'EUSES de Salt, el veiés jugar amb el Bordils i el recomanés. Explica, el jugador de Banyoles, que van passar-li vídeos al seu entrenador, però que aquest, més enllà d'això, no el coneixia quan va arribar. «Sóc central i bona part del joc passa per mi. Ha costat però de mica en mica ens n'anem ensortint. A més, a Bordils tots els sistemes estaven interioritzats i amb una mirada ja sabia què volia en Pau (Campos) o els companys. A Thuir encara hi ha vegades que jo m'espero una reacció i me'n fan una altra. Hem d'acabar de polir aquests automatismes», destaca Esteve Ferrer, que ara, amb el seu equip, ocupa el sisè lloc de la classificació de la categoria Prenacional, un equivalent a la Primera nacional espanyola (la tercera divisió).

El Thuir havia intentat fitxar el jugador gironí feia mesos però no se n'havia sortit. Esteve Ferrer prioritzava poder seguir treballant a l'empresa familiar. Al final hi va haver acord a mitjans setembre. El jugador passa una part de la setmana a Girona, i l'altra, a Thuir. Segons explica, «els dilluns m'entreno al gimnàs Dermika, on treballa en Pep Reixach, que era company meu al Bordils; els dimarts pujo i baixo de França, tinc una hora de cotxe, i m'exercito amb l'equip; els dimecres vaig a la sessió del Bordils, els dijous descanso i els divendres a primera hora de la tarda ja marxo cap allà, mentreno, hi tinc un pis per passar el cap de setmana i esperar el partit. I el diumenge, de nou cap a casa».

Als partits, el Thuir hi sol reunir ben bé un miler d'espectadors. És una afició més «freda» que la de Bordils, tot i que admet que «estava molt ben acostumat». Tot i que sent català desperta moltes simpaties, a Thuir costa trobar qui parli la llengua. Un directiu del seu club, per exemple, amb família a Camprondon, seria l'excepció. «Se senten catalans, coneixen Girona i, per exemple, saben què és Temps de Flors, però la seva llengua és el francès. El català el veuen com una cosa antiga».