16 de novembre de 2014
16.11.2014

"No seria la millor del món sense l'ajuda de tot l'equip"

Als trenta anys, l'olotina Jennifer Pareja es troba a l'elit del waterpolo mundial i acapara reconeixements individuals i èxits col·lectius: "Els Jocs de Rio serien el meu gran objectiu final"

16.11.2014 | 06:30
Jennifer Pareja (dreta) ahir amb Imma Gelabert, directora del Complex Esportiu Riembau de Platja d´Aro.

Millor jugadora del món de waterpolo, campiona de tots els títols disponibles amb el Club Natació Sabadell i capitana de la selecció espanyola que ha convertit en mediàtics els èxits d'un esport minoritari, Jennifer Pareja no es veu deixant l'alta competició tot i que ja arriba als trenta anys i "ha arribat un punt en què el més pesat és aguantar les bromes del vestidor, on les companyes em diuen constatment àvia". La waterpolista d'Olot, on encara viuen el seus pares i el seu germà, apareix "menys per casa del que voldria", però ahir va ser la cara pública de la presentació dels nous serveis de neurorehabilitació aquàtica i rehabilitació aquàtica en traumatologia del Complex Esportiu Riembau de Platja d'Aro que, a partit d'ara, també comptarà amb una cadira hidràulica cedida per la UFEC que facilitarà l'accés a la piscina a les persones amb dificultat.
Pareja té clar que, "després de molts anys lluitant i fent sacrificis", ha arribat ara a un moment dolç de la seva carrera esportiva sense voler oblidar que "reconeixements com els de millor jugadora del món és clar que agraden, ho farien a qualsevol, però tinc clar que no haurien estat possibles sense l'ajuda de tot l'equip tant al Sabadell com a la selecció". Arribats a aquest punt, Jennifer Pareja no té cap intenció de baixar en marxa del tren de l'alta competició i, per exemple, ja treballa al màxim per al proper repte: "La setmana vinent juguem la Supercopa d'Europa amb el Sabadell i tenim moltes ganes de revalidar el títol a casa, mentre que amb la selecció la Lliga Mundial no comença fins al gener". La garrotxina va començar a jugar a waterpolo al CN Olot, però molt aviat va marxar cap a Barcelona perquè "a casa no em podien donar el que jo volia en aquell moment" i després de liderar la selecció espanyola amb els seus gols durant els anys més anòmins del waterpolo femení a l'Estat el seu nom ha aparegut amb lletres grans quan han arribat els èxits en Mundials i Jocs Olímpics. "És clar que els Jocs de Rio són un objectiu i hi vull ser si ens classifiquem", reconeix Pareja que, però, té clar la cita brasilera ja començaria a marcar la part final de la seva carrera esportiva. "Ja tinc trenta anys i uns nous Jocs serien un gran objectiu, potser l'objectiu final", explica aquesta reconeguda fan de l'Espanyol de Sergio Garcia, i que al costat de Tommy Robredo és la cara més coneguda de l'esport olotí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema