Fa gairebé dues hores que ha acabat el partit, i després de reflexionar-hi tota aquesta estona no sé trobar cap aspecte negatiu de la derrota patida contra l'Elx. Ni tan sols, la derrota en si, el fet de no haver pogut atacar el lideratge o d'haver perdut la imbatibilitat a casa. Davant de tots aquests arguments negatius, guanya la idea que aquest equip ha tornat a donar la cara, a jugar millor que el seu rival i a tenir més oportunitats que el mateix Elx.

No em plau, ni intento que em serveixi d'explicació, el fet que l'àrbitre es pugui haver equivocat en assenyalar com a fora de joc una jugada que el vestidor gironí assegura que no ho era. M'és igual, l'àrbitre té tot el dret a equivocar-se (i a fer-ho malament), però no vull que això em serveixi d'excusa per explicar la derrota.

És veritat que el futbol s'explica -bàsicament- amb partits guanyats o perduts, amb punts sumats i amb el lloc que s'ocupa a la classificació. Però també és veritat que hi ha moments (i temporades), on els resultats no sempre són el més important. Avui, per exemple, la gent ha sortit de l'estadi satisfeta del joc del seu equip, amb la sensació verídica que qui ha buscat la victòria ha estat el Girona FC i que qui se l'ha endut amb mitja jugada de gol ha estat l'Elx. I no passa res, així és el futbol, com diu el tòpic.

I demà (per avui quan el lector llegeixi aquestes ratlles) quedarà més la satisfacció del bon partit fet que de l'oportunitat perduda. Perquè en realitat, això seguirà essent molt llarg i hi haurà més opcions perquè aquest equip demostri que pot atacar objectius importants.

I estic convençut que serà així, perquè de la mateixa ?manera que avui ha faltat un punt de sort, altres dies l'equip la tindrà. Però no per art de màgia, aquest equip tindrà sort perquè fa allò necessari per tenir-la, que és buscar-la. Tot i que contra l'Elx no l'hagi trobat.