Ningú pot negar que puntuar a Alcorcón és complicat. És una veritat com un temple. També és cert, encara que Helenio Herrera digués el contrari, que sempre acostuma a ser més fàcil guanyar quan es juga amb superioritat numèrica. Res. Ni així va ser capaç el Girona de treure quelcom de positiu del Santo Domingo. Res. L'equip no aixeca el cap. I és que si amb prou feines xutes a porteria, corres el risc que el rival, amb un gol de fortuna com el de Tortolero en pròpia porta ahir, et condemni. Les jornades van passant i aquí no s'intueix cap bri d'esperança. Sense idees i amb massa nervis, el Girona camina cap al desastre. Si ni es puntua en un partit que se't posa tant de cara com el d'ahir, jugant 56 minuts amb un home més, la cosa comença a ser més que preocupant.

Conscients del munt de paranys que els esperaven, Raül Agné havia intentat mentalitzar els seus homes que no es podia badar. Calia un partit perfecte sense relliscades ni desconnexions. Els darrers resultats negatius dels locals l'obligaven a mossegar i a recuperar la fiabilitat perduda. El Girona va tenir una bona entrada al terreny de joc. Sabien que els primers minuts eren transcendentals i calia frenar com fos la rauxa inicial dels madrilenys. Moha, en una bona internada per l'esquerra, va llançar el primer avís. No obstant això, i a causa de les dimensions del camp, no hi havia lloc per a cap confiança. Encara que fos a la línia de tres quarts de camp. I és que va ser així com Quini i Saúl van posar a prova Santamaría al límit del quart d'hora de joc. El navarrès va salvar una remada enverinada de Saúl abans que l'àrbitre no assenyelés unes possibles mans de Tortolero dins l'àrea.

L'extrem asturià estava portant de corcoll Jose i per la seva banda el Girona patia. A més a mes, els d'Agné concedien faltes a la frontal i córners. I això al Santo Domingo se'n diu jugar amb foc. Els gironins havien entregat el control de la pilota als locals que, tal i com havia avisat Agné, no eren coixos. Fruit d'aquest domini, l'Alcorcón va conseguir tancar el Girona a la seva àrea, i els nervis de Santamaría no ajudaven a sortir del darrere. El porter va veure com se li escapava de les mans un xut de Saúl i com Quini perdonava.

L'escenari no era el millor per al Girona, que quasi no havia xutat a porteria en tota la primera part. Fins que el lateral dret Expósito va ser expulsat al límit del descans per doble amonestació. La vermella va encendre els ànims del públic però també obria un nou pano?rama per als blanc-i-vermells. Això sí, sense el lesionat Moha, que al límit del descans va haver de ser rellevat per Nieto.

Malgrat la superioritat numèrica, la represa va començar de la pitjor manera possible. El Girona havia de calcar l'inici de la primera part i intentar ser més profund. Això sí, amb l'avantatge de jugar amb un home més. Res més lluny de la realitat. En la jugada "tonta" del partit, un rebuig de Santamaría a l'espatlla de Tortolero va acabar amb la pilota al fons de la xarxa. Era un autèntic gerro d'aigua freda per als d'Agné, que veien com se'ls posava el partit coll amunt quan més a favor el tenien.

Els visitants van intentar reaccionar i, amb Nieto i Jandro al camp semblaven arribar les idees. Va ser, però, Dani Tortolero qui més a prop va estar de l'empat amb una rematada de cap al travesser (m.67). Nieto ho intentava com de costum pel seu compte i sí, el Girona tenia més presència a camp contrari. Només faltaria. Els minuts passaven i els nervis creixien al bàndol gironí, que veia com se li escapava una de les millors oportunitats per guanyar fora de casa.

Els escarafalls d'Agné des de la banqueta no eren un bon símptoma. L'equip estava bloquejat i la sang no arribava al cap per pensar com arribar a l'àrea d'Herrera. Impotents, ni en els 6 minuts d'afegit van poder capgirar la situació.