La CUP aposta per combinar la lluita al carrer i a les institucions: "No podem renunciar a res"
Els anticapitalistes es conjuren per "desbordar els propis límits" i "no interpel·lar només una minoria"
Ariadna Reche / Mariona Puig
La CUP no vol "renunciar a res" i s'ha conjurat per "combinar la lluita al carrer i a les institucions". "No podem renunciar mai a res ni a poder incidir des de tots els àmbits per aconseguir els nostres objectius", ha afirmat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, durant l'acte de cloenda del Congrés Nacional Obert dels anticapitalistes en el marc del debat estratègic del 'Procés Garbí'. Després d'una jornada de debats, els anticapitalistes s'han conjurat per "desbordar els propis límits", "ser molts més" i "no interpel·lar només una minoria, sinó el conjunt de la classe treballadora".
Les preguntes del Congrés
En aquest primer Congrés Nacional Obert s'ha debatut sobre tres eixos. Un primer punt ha estat el paper en l'àmbit institucional que ha de tenir la CUP, on s'ha parlat tant de quin projecte s'ha de tenir en relació a les diverses institucions com de quina política d'aliances s'hauria de mantenir.
En un segon bloc s'ha tractat el procés mobilitzador des del 2011 i fins el 2019, i s'ha posat el focus en el referèndum de l'1-O del 2017 i la posterior mobilització del 3-O; i el tercer eix ha abordat el model organitzatiu que ha de tenir la CUP i la connexió entre l'estructura nacional del partit i la seva militància.
El 'Procés de garbí'
L'anomenat 'Procés de garbí' –en referència al vent que bufa "des de baix a l'esquerra"- va tenir el seu tret de sortida a l'octubre, amb l'elecció d'un grup motor de disset militants per guiar el debat dels propers mesos. Precisament ells han estat els encarregats de definir la sèrie de preguntes que els militants han hagut de respondre durant la jornada d'aquest dissabte.
D'aquest primer Congrés en sortiran unes conclusions que després es debatran a les diverses Assemblees Territorials, i no es descarta que sobre algunes qüestions específiques es pugui fer trobades nacionals per tractar aquella temàtica concreta.
Finalment, i després de recollir totes les aportacions en aquests espais, es redactarà unes ponències organitzatives i estratègiques i se celebrarà una Assemblea Nacional per debatre-les i, si s'escau, aprovar-les. Aquesta assemblea s'espera que se celebri al juny del 2024.
- Carles Pujol obre les Fires amb un pregó que reivindica el decàleg del bon figuerenc
- Aquesta és la programació del dissabte 27 d'abril de les Fires de Figueres 2024
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Comencen els ruixats a l'Alt Empordà
- La Junta Electoral insta Figueres a retirar les estelades de la plaça de l'Ajuntament
- Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024: aquesta és la programació per aquest diumenge 28 d'abril
- Fereixen un passatger d'un tren entre Figueres i Barcelona quan intentava evitar un robatori
- Es preveu que Roses subministri totes les cries de musclos als productors del Delta en els pròxims anys