«Una botiga que s’ha de veure» o «una botiga on venen el que ja no es ven a enlloc més» són algunes de les respostes més recurrents que es reben quan preguntes per Can Rosa de Figueres.
Blanca Serra Rosa és la veterana de Can Rosa, la botiga de terrissa que porta gairebé cent onze anys situada al centre de Figueres. Tot i que actualment ja s’ha jubilat i el que porta la botiga és el seu fill Víctor i la dependenta Anna, Blanca Serra continua ajudant a la botiga donant idees i aportant la seva experiència.
Al llarg d’aquests més de cent deu anys de botiga –actualment ja van per la sisena generació que hi treballa, i la setena «apunta maneres»– no han deixat de banda les novetats i les innovacions en el camp de l’artesania. «Cada dos o tres anys oferim a Figueres creacions relacionades amb la ciutat». Entre aquestes propostes destaquen un caganer d’en Berruga, la flor Silene sennenii del Castell o clauers amb la forma de l’Empordà. El seu següent projecte és fer productes de tota mena amb fulles de figueres impreses.
El seu objectiu és ser una botiga emblemàtica i donar-li un tret identitari. «A Girona, tenen la mosca de Sant Narcís a tot arreu; per què no podem fer el mateix a Figueres?», diu.
«Intentem tenir espais pels artesans que volen. Hi ha alguns artesans que fan peces i les porten aquí. Els admirem molt» afirma Blanca. Després moltes generacions d’artesans i terrissaires, Can Rosa del carrer de la Jonquera continua apostant per l’artesania, fet que es pot apreciar només d’entrar a la botiga. Desenes de figures de pessebre, gerros, dolls de Cadaqués i productes artesanals de tot tipus presideixen l’espai. Aquesta aposta també intenta visibilitzar la feina que porten els oficis fets de manera tradicional. «Fins i tot hem fet terrissa i vidre bufat al carrer. Amb la Covid hem hagut de deixar de fer coses, però intentem fomentar la col·laboració entre el creador i el públic, i d’aquí neixen moltes amistats».
L’art del pessebre
Ara que s’acosten les festes de Nadal, Blanca Serra explica les claus per fer un bon pessebre. Afirma que té unes qualitats «molt profundes» de creativitat, harmonia i paciència. «Tot i que s’envolta d’un sentit religiós, ara mateix tot gira al voltant de la tradició. Té valors com estimar la natura, veure paisatges. Però n’hi ha que són graciosos, que són populars. Tothom els fa com els vol, i això els fa únics. Hi ha pedagogia, història, artesania, art, psicologia i moltes disciplines relacionades amb el pessebre».
Els pessebres tenen tres parts fonamentals perquè quedin complerts: el naixement, els pastors anunciates amb l’àngel i els reis. En el naixement, representat a una cova o establia, tradicionalment s’hi han vist les figures de Sant Josep, dret, aguantant una vara i vestit de marró o de lila, i Maria asseguda, vestida de blau i de rosa.
No obstant això, des de Can Rosa destaquen les figures més innovadores, i estant introduint figures artesanals en les quals Josep abraça a Maria, li entrega el fill o l’ajuda, que transmeten moviment, que es distingeixen de les postures tradicionals.
Blanca destaca la figura catalana del caganer. «És una figura que iguala a tots els personatges, perquè tots hem de fer caca. D’altra banda, també simbolitza la fertilització dels camps. Se sol posar amagadet perquè els nens el busquin», explica amb deteniment. De fet, també relata que als últims anys hi ha hagut un esclat de popularitat del caganer disfressat de personatges famosos. «Ara sembla que no pots ser famós si no tens un caganer».
