El pla estratègic del sector oest elaborat per l'Ajuntament de Figueres fa una radiografia del barri i proposa un seguit d'actuacions, entre elles la creació d'un Consorci d'Acció Social, per intentar resoldre alguns dels problemes que la zona pateix des de fa anys. Entre ells, l'absentisme escolar "crònic" superior al 25% i una taxa d'ocupació que no arriba al 13% (només una de cada deu persones en edat de treballar té feina).

A més, la diagnosi –que parteix d'algunes dades del pla 2018-2021- constata un decreixement poblacional progressiu a la zona o que el 31% de les beneficiaris de la Renda Garantida de la Ciutadana (RGC) de la ciutat viuen a la zona oest, el 73% dels quals són d'ètnia gitana.

La zona oest de Figueres agrupa els barris del Culubret, Sant Joan, el Bos Pastor, Món Millor, Juncària, Parc Bosc i el Turó Baix. En la darrera dècada, aquesta zona ha patit un decreixement poblacional important, especialment al Culubret i als habitatges sindicals. En aquests moments hi ha unes 5.000 persones empadronades, el 10% de la població de Figueres.

L'any 2000 hi havia més d'un 93% de la població autòctona i un 7% d'immigració. En els darrers anys, però, la majoria s'han traslladat a barris perifèrics i ara només representa el 51%. S'estima que actualment hi viuen 1.200 persones d'ètnia gitana, un 30% més que a principis dels 90. Una dada que representa, a més, el 24% de la població autòctona dels barris del Culubret, el Bon Pastor, Habitatges del Parc i el Parc Sol. En algunes zones, a més, hi ha habitatges massificats amb més d'una unitat familiar que conviu al mateix pis. Això passa, especialment, al Culubret i als habitatges sindicals.

Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de la radiografia que fa el pla estratègic de la zona oest que ha elaborat d'oficina d'inclusió de l'Ajuntament de Figueres. El document també constata els baixos nivells d'ocupació i formació entre la població que viu en aquests barris. El concret, segons dades del padró municipal, l'any 2021 hi vivien 3.172 persones d'entre 15 i 65 anys.

La taxa d'ocupació, però, no arriba ni al 13%. A més, tres de cada quatre persones ocupades tenen només o com a màxim el graduat escolar o equivalent, un 23,2% no té estudis o té els estudis primaris incomplets i només un 3,4% en té d'universitaris.

L'absentisme escolar

La zona, d'altra banda, arrossega un problema endèmic d'absentisme escolar per sobre del 25% i, si s'agafen dades de secundària, el pla detalla que més del 80% dels alumnes de 1r d'ESO no assisteixen a classe o bé perquè són absentistes o bé perquè els han expulsat. A més, la majoria d'alumnes de la comunitat gitana es concentren al mateix centre, l'escola Pous i Pagès. Tot i les dades, però, el document constata que hi ha hagut una "millora significativa des de fa 5 anys en relació al nombre d'experiències d'èxits escolars dins la comunitat d'ètnia gitana".

El document de diagnosi també aborda la situació socioeconòmica de la població que hi viu i detalla que el 31% dels beneficiaris de la renda garantida de la ciutat resideixen a la zona oest i que d'aquests, més del 70% són de la comunitat gitana. D'altra banda, a la zona hi ha 585 famílies ateses i amb expedient obert d'intervenció social, 145 de les quals són gent gran i 440 famílies. Del total de famílies ateses, s'han obert 149 expedients d'infància en risc i 134 per la renda garantida.

El frau elèctric

En l'àmbit de la pobresa energètica, s'hi ha emès una quarantena d'informes de vulnerabilitat i derivacions al menjador social, a més de suport econòmic per a l'adquisició d'aliments. L'informe constata una alt percentatge de defraudacions en les zones amb més habitatge en propietat i protegit.

En aquest sentit, recorda que el 25% dels habitatges inspeccionats entre els anys 2016 i 2017 estaven en situació de frau energètic. Tot i això, remarca que la "clandestinitat" fa complicat saber exactament el nombre de famílies que defrauden la llum per situacions de vulnerabilitat.

Per fer front a aquesta situació, el pla proposa la creació d'un Consorci d'Acció Social on participi tant l'Ajuntament com la Generalitat i la Diputació per "assolir de forma progressiva i substancial una millora de la població del sector oest de Figueres" i permetre executar el pla, que preveu diverses accions socials però també urbanístiques.

Entre elles, la millora dels paviments, un projecte d'adequació del carrer Avinyonet –que no es concreta- perquè el vial exerceix de nexe d'unió amb el centre de la ciutat i l'AVE, a més de projectes d'adequació integral al Culubret (carrers Major i Josep Bonaterra) i al barri Juncària Parc-Bosc.