Josep Lluís Tejeda (Figueres, 1961) va ocupar la plaça de mestre de pedagogia terapèutica a l’Institut Illa de Rodes de Roses des del curs 2005-2006 i més tard de professor d’ESO en l’especialitat d’Orientador Educatiu des del curs 2007 fins a la seva jubilació. Els últims vuit anys ha estat el director d’aquest centre. S'acaba de jubilar amb 60 anys i assegura que, de cop, se li barregen flashbacks, flashforwards i records, amb la presència d'aquests darrers mesos de pandèmia tan intensos.
Creu que ha fet alguna aportació personal a l’Illa de Rodes que pot romandre en el temps?
Això ho han de dir els meus companys i companyes. En tot cas puc dir que he procurat guiar-me sempre per uns principis personals, professionals i si es vol, en certa mesura, també polítics.
Quins són els seus principis?
L’atenció propera a les famílies i alumnat, veient més enllà dels seus «rols» i buscant el benestar de la persona, en el seu sentit complet i més ampli. La tria conscient per l’equitat d’oportunitats i la reducció dels biaixos socials i econòmics que són el llast que la nostra societat acumula en capes de pobresa social. La professionalitat completa dels docents, tant en el sentit acadèmic com en el sentit personal. La lluita serena però sostinguda davant les diverses injustícies que, convé no oblidar-ho, es manifesten obertament en els centres educatius. I, potser per acabar, concebre com a directiu els centres educatius com a una xarxa integrada, cooperadora, col·laborativa, no competitiva ni segregadora de prestació de serveis a la societat en el seu immens conjunt.
Com valora la seva relació amb l’alumnat?
La font d’aprenentatge principal en un centre educatiu són els propis alumnes. Com a orientador i director he pogut apreciar sempre que quan es té la possibilitat de conversar amb alumnes de forma tranquil·la, oberta, franca i respectuosa, tens al davant persones completes, amb munts de valors positius. S’estan construint com a persones, i ens demanen un acompanyament que els permeti assajar i equivocar-se, demanar consell o refugi quan els calgui. Hauríem de tenir molt clar que els adults necessitem valorar molt més els esforços que fan per comprendre i viure una societat complexa i, de vegades, poc comprensible. La pandèmia els ha tocat de prop, però em sembla que els hem donat massa poc les gràcies per com l’han sabut portar. Diria que, en molts casos, millor que els adults.
Què és el que més li ha agradat dels seus anys d’exercici?
La possibilitat d’explorar, experimentar, investigar, idear, construir entorns d’aprenentatge efectius, honestos, inclusius i equitatius amb grups de professionals i de persones extraordinàries. He estat tota la meva vida un aprenent al costat de mestres immillorables. De tots ells i elles he pogut comprendre quanta dedicació, vocació, coneixement i respecte als altres cal tenir per ser professional de l’educació. Tenim entre les mans un material preciós i fràgil, que és sempre allò de més valor que una societat ha de cuidar: els seus infants i joves.
Ha après al costat de mestres immillorables... Ho pot explicar?
Vull destacar, sense oblidar ningú, les orientadores que em van acollir a l’institut i em van ensenyar aquest ofici, i molt especialment els membres dels equips directius en els quals he participat a l’Illa de Rodes, on he tingut la sort de treballar amb professionals d’una extraordinària vàlua personal i d’una capacitat de treball incansable i a prova de reptes i tempestes majúscules.
Ara que es jubila, com afronta el seu dia a dia?
De fet em costa contestar molt aquesta pregunta. Tinc assumptes personals i familiars a cuidar més intensament que abans. L’edat ja ho porta això. Tinc la intenció de seguir essent actiu i útil, de forma voluntària, en àmbits vinculats al treball educatiu o social. Veurem. El temps dirà. No compto que la jubilació suspengui la meva activitat en entorns educatius o similars. Potser la farà, fins i tot, més senzilla.
D’on li va venir la vocació de docent?
Sempre m’havia interessat l’ensenyament i m’agradaven molt les llengües estrangeres i les matemàtiques. Vaig optar als estudis de Magisteri en l’especialitat de Matemàtiques i Ciències Naturals a l’antiga Escola Normal, de Girona, encara vinculada a la UAB. Vaig entrar en contacte amb el món del lleure als 18 anys de la mà de la meva dona, també mestra, que estava al Mijac del Bon Pastor de Figueres, i a partir d’allà vaig decidir que allò era el que volia fer professionalment.
Com ha transcorregut la seva trajectòria docent?
He tingut múltiples etapes i experiències professionals, mestre, coordinador de programes educatius, orientador, directiu... La darrera, la més llarga, setze anys a l’Institut Illa de Rodes, dels quals catorze en càrrecs directius, sis com a cap d’estudis i vuit com a director.
Quin va ser el primer institut?
De fet, vaig treballar primer com a mestre de quart de primària a les Escolàpies de Figueres i, en aprovar les oposicions a mestre, vaig anar un any a treballar a l’Hospitalet i Barcelona, per tornar a la comarca, on vaig treballar un curs a Infantil a l’Escola Josep Peñuelas de la Jonquera. Més tard a la desapareguda escola Puig Neulós, actual Institut Cendrassos, que es va fusionar amb el Salvador Dalí, on vaig tornar com a mestre després d’haver-ne estat alumne de la primera promoció.
«He estat extraordinàriament afortunat per poder conèixer tantes i tantes persones que fan de la seva professió no només un mitjà de guanyar-se la vida, sinó de millorar la dels altres»
Quins records en guarda?
Recordo els moments com una fase d’aprenentatge molt intensa i rica, amb una consciència de col·lectiu professional docent molt alta. Era també membre del Moviment de mestres per una escola de Catalunya a l’Alt Empordà i aquest fet em permetia estar en contacte amb el moviment de renovació pedagògica de la comarca i del país. Tinc la consciència de molts canvis en poc temps, molta experimentació... alguns errors que potser ara segur que no cometria. Però sobretot una època de molt aprenentatge i de molts reptes professionals. Recordo especialment alguns alumnes del Dalí, amb qui encara ens saludem. I també la sensació, estranya i particular, de tenir com a companys de treball professors meus d’EGB, professors Moreno, Domingo, De Batlle, Maria Prim, i tants altres que vaig tenir. Em van acollir molt bé els dos anys que hi vaig treballar, i, com havia passat sent alumne, hi vaig trobar bon consell i excel·lent guiatge.
Què ha significat per a vostè aquesta feina?
Ha estat la meva vida, simplement. He pogut explorar molts àmbits diversos dins del mateix món educatiu: mestre de primària, d’infantil, professor de secundària, coordinador de programes educatius, directiu, professor universitari, formador de directius... He estat sempre molt inquiet quant a explorar el món educatiu des de molts vessants, tant els específicament didàctics com els més organitzatius o d’innovacions metodològiques.
«Els centres educatius hem après a treure profit de la diversitat cultural, lingüística, religiosa... en positiu, sumant i no restant»
Els temps han canviat molt...
La professió ha evolucionat molt, i crec que per a bé, en tot aquest temps. Tenim molt més coneixement científic sobre les bases que sustenten l’aprenentatge, accedim a munts d’informació professional que es generen de forma incessant, col·laborem amb col·legues de tot arreu de forma senzilla i immediata, accedim a tècniques i materials nous amb molta rapidesa. Això és un enorme benefici.
Destaqui algun dels aspectes innovadors.
He tingut la sort de viure en directe l’entrada de les TIC als centres educatius, de fer recerca educativa, docència a futurs mestres i pedagogs... Ara que miro un xic enrere estic molt content d’allò que he pogut fer i aprendre. Confio haver fet les meves feines de manera honesta i digna, i haver ajudat a aprendre a qui he tingut ocasió d’acompanyar.
Hi ha alguna cosa que creu que es podria canviar de la seva especialitat, per millorar-la?
Els departaments d’Orientació i Psicopedagogia dels instituts són una eina fonamental de treball inclusiu, d’atenció a totes les diversitats, de garantia d’equitat social i també de millora i evolució professional del col·lectiu docent. Tenim la sort que en el nostre institut hi treballen professionals d’una molt alta qualificació professional i d’una vàlua personal impressionant en tots i cadascun dels departaments didàctics. He estat un orientador i un director extraordinàriament afortunat per poder conèixer tantes i tantes persones que, dia a dia, fan de la seva professió no només un mitjà de guanyar-se la vida, sinó de millorar la dels altres. I m’agradaria destacar, perquè és de justícia fer-ho, l’importantíssim paper que hi tenen les persones d’administració, consergeria i serveis. Un centre educatiu de 600 alumnes i més de 70 professors és, gairebé, una ciutat en petit. I tot funciona gràcies als esforços i feines de cadascú.
Hi ha diferències entre el moment en què va començar a treballar com a professor si ho comparem amb l'actualitat?
Sí, per suposat, com la societat mateixa que també ha canviat molt, i no només pel fet que siguem molts més habitants al món. Ho resumiria dient que avui en dia la societat és més diversa, més complexa i més desigual.
Parli de la diversitat.
Pel que a l’augment de diversitat, cultural, lingüística, religiosa, i d’altres molts tipus, els centres educatius hem après a treure’n profit en positiu, sumant i no restant. Els centres educatius, en general, han aconseguit ser institucions inclusives i no segregadores, ni reproductores d’allò que de vegades la societat no vol veure. Sense l’augment de la diversitat humana i de la seva valoració estratègica, la nostra espècie no sobreviurà. I no ho dic jo, sinó l’antropòleg Eudald Carbonell, amb qui els darrers anys he tingut ocasió de conversar en diverses ocasions. Que en una aula actual es coneguin i parlin 7,8 o 9 idiomes diferents ha de ser vist com a riquesa immensa, i no com a problema. Els meus alumnes sempre ho han entès així, any rere any. I molts professionals de l’educació també.
A què es refereix quan diu que la societat és més complexa i desigual?
Els centres educatius ens hem adaptat mirant que els alumnes siguin més versàtils, més adaptables, més capaços de flexibilitzar les seves formes d’aprendre, menys rígids quant als esquemes de pensament, més crítics també. Aquí la tecnologia, que ha estat també un aspecte molt important de la meva vida professional, hi té un paper rellevant, tot i que no exclusiu. Quant a les desigualtats socioeconòmiques, m’agradaria alertar que en els centres educatius es presenten de forma intensa, diària, manifesta, sense màscares. I maldem sempre per ser d’una banda factors de protecció i de l’altre compensadors. No podem competir amb tot un sistema que genera distància social, i ens toca facilitar l’accés al coneixement i al progrés personal i familiar a tothom, sigui quin sigui el seu estatus.
Pinzellades biogràfiques de Josep Lluís Tejeda
El seu periple d’estudis és variat: de ben petit va ser alumne a les Paüles de Figueres i també a l’Acadèmia del Sr. Comas a la Plaça de la Palmera. Més tard, va anar a les aules provisionals que es van instal·lar a l’actual Institut Ramon Muntaner (primer al costat de l’escola Sant Pau i després en l’actual consergeria). Tot seguit, va ser alumne de la 1a promoció de l'Escola Salvador Dalí de Figueres, i ell era allà quan es va fer la inauguració del centre. Va estudiar BUP i COU a l'Institut Ramon Muntaner.
El pas següent el va portar a estudiar la Diplomatura de Mestre d’EGB en l’especialitat de Matemàtiques i Ciències Naturals. Ja treballant de mestre, va acabar la Llicenciatura de Filosofia i Ciències de l’Educació i va cursar els estudis Doctorat fins a obtenir el certificat d’investigador, però sense completar la tesi doctoral.
En una etapa més recent, va ocupar plaça de mestre de Pedagogia Terapèutica a l’Institut Illa de Rodes des del curs 2005-06 i, més tard, de professor d’ensenyament secundari en l’especialitat d’Orientador Educatiu des del curs 2007, fins al dia de la seva jubilació.
Al llarg de la seva vida professional, ha tingut múltiples etapes i experiències professionals: mestre, coordinador de programes educatius, orientador, directiu... La darrera, la més llarga, 16 anys a l’Institut Illa de Rodes, dels quals catorze els ha passat en càrrecs directius, sis com a cap d’estudis i vuit com a director.
