08 de març de 2020
08.03.2020
Figueres

Núria Varó, mestra d'Audició i Llenguatge: «Per a l'alumne, no tenir eines per comunicar-se és una barrera»

L'especialitat que imparteix a l'Escola Pous i Pagès de Figueres és un recurs per atendre alumnes que presenten problemes de llenguatge i de parla

08.03.2020 | 17:45
La mestra Núria Varó compagina la tasca docent amb la de gestió, com a cap d'estudis.

Núria Varó, de 36 anys, va estudiar Logopèdia a la UAB i després va estudiar Magisteri per especialitzar-se com a mestra d'Audició i Llenguatge (Mall). Resideix a Roses i treballa a l'Escola Pous i Pagès des de fa sis cursos, tot i que anteriorment també havia exercit de mestra a l'Escola Mare de Déu del Mont de Vilafant; a l'Escola Pompeu Fabra, de Llançà, i a l'escola de Breda. Actualment, compagina la tasca docent amb el càrrec de cap d'estudis.

L'especialitat d'Audició i Llenguatge com s'aplica a l'escola?

És per atendre els nens amb problemes de llenguatge, de parla i de comunicació.

En què consisteix la seva tasca?

Actualment, faig la meitat de la meva jornada de Mall (Mestra d'Audició i Llenguatge) a Infantil i a Cicle Inicial. Fem atenció a les aules, però també a alguns alumnes els fem sortir de la classe per poder-los atendre en grups reduïts i d'una forma més individual. Sobretot és per millorar el tema de la comunicació amb aquests alumnes. Llavors, l'altra part de la jornada, en ser cap d'estudis, faig més funcions de gestió. 

Pel que fa a la parla i a la comunicació, quines són les dificultats més freqüents que presenten els alumnes?

En el context en què estic actualment és la poca estimulació primerenca. Trobem nens que comencen Infantil que tenen molt poc llenguatge, molt poc vocabulari, que els costa construir les frases. L'Audició i Llenguatge és un suport dins l'escola perquè els alumnes que ho necessiten puguin millorar aquests aspectes. És bàsic que el llenguatge oral sigui positiu per a la resta d'aprenentatges. No sabran escriure bé, si abans no aprenen a parlar bé. És com començar els fonaments des de baix, des del llenguatge.

Aquesta atenció es fa en totes les etapes educatives?

Sí, però sempre prioritzant les etapes més primerenques. Es treballa molt fins a tercer i, a partir d'aquí, també es fa atenció a l'alumnat però no tant, perquè ja se li ha donat molta importància en els cursos previs.

Quines tècniques es fan servir per enriquir el llenguatge?

Sobretot treballem a partir del joc, per posar-los-ho més fàcil. Als nens els encanta que entris dins l'aula, que els vagis a buscar, que els atenguis en petits grupets. A través del joc, escolten una bona construcció de la frase i ells l'han d'imitar. De mica en mica, es van amarant d'un llenguatge una mica més ric. A més, treballem a través de la consciència fonològica, que els ha de servir per aprendre bé la lectoescriptura. També estem en coordinació amb el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç o altres serveis externs que ens permeten derivar alumnes de l'escola perquè puguin reforçar el llenguatge i la comunicació a fora.

Pel que fa a l'audició, també es fa una atenció específica?

A Infantil sobretot ens preocupa detectar de forma primerenca que no hi hagi problemes d'audició. Si detectem alguna cosa que no acaba de funcionar, el que fem és derivar l'alumne al Creda [servei de suport als centres educatius en l'adequació a les necessitats especials de l'alumnat amb greus dificultats d'audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular].

Quina és la gran satisfacció de la seva feina?

Sobretot quan veus que l'alumne sap expressar-se. Moltes vegades per a ells no tenir eines per comunicar-se és com una barrera. La frustració és molt gran quan no et pots comunicar. Desisteixen de parlar perquè no els surten les paraules i no poden explicar-se. Quan arriben a aquest punt de ser capaços d'explicar com se senten, la descàrrega emocional per a ells és importantíssima.

Què és allò que més li fa gaudir del treball a l'aula?

Més enllà del tema de treballar comunicació i llenguatge, és la figura de mestra. M'agrada estar en un entorn escolar, el dia a dia amb els alumnes, treballar amb ells els valors, les emocions, el joc. Els alumnes m'aporten molt.

Com va ser que va triar ser mestra?

La veritat és que no ho sé ben bé, perquè a la meva família no hi ha mestres. Però sí que crec que va influir que una cosina meva que tenia dificultats de llenguatge va anar a un logopeda. En aquell moment se'm va despertar la curiositat. Per a mi ha estat molt important poder lligar l'especialitat amb la docència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook