Pere Marí: «El millor aprenentatge que pot fer una persona és allò que viu»

Què és el Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust ?

És un grup, impulsat des del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Departament d'Educació, on diversos professors de centres d'aquí l'Alt Empordà ens anem reunint per treballar el que sigut la memòria de l'exili, la deportació i l'holocaust del passat. Tot aprofitant que tots som professors d'història i ho podem introduir a les nostres aules i treballar el que va ser allò, que avui en dia hi ha llocs del món on passen fets com aquells i així, intentar conscienciar el nostre alumnat que això no s'ha de repetir mai més.

Per tant, hi ha representats diferents centres de la comarca?

Hi ha 11 centres de l'Alt Empordà i més de 20 professors i professores. A més, comptem amb una gran col·laboració per part del MUME de La Jonquera que ens faciliten la visita al seu museu i a altres museus de l'exili de Catalunya.

Aquesta vintena de docents com s'organitza?

Aquest grup de treball és com un curs que fem. A la primera reunió, el que fem és que tots, en funció dels nostres horaris i dels nostres centres, crear un calendari per tot l'any, ja que hem de complir unes hores. I pactem quan ens va bé a tots, normalment sol ser els dimecres i dijous a la tarda. I ens anem reunint un cop al mes, però en el cas que tinguem diverses activitats que es solapen ens reunim més seguit.

El grup fa sis anys que està en actiu, com neix aquest projecte?

Això neix del Memorial Democràtic que es va posar en contacte amb CRP (Centre de Recursos Pedagògics) de l'Alt Empordà. El naixement del primer grup de treball (a Barcelona) buscava inculcar, d'alguna manera, a les nostres aules aquesta educació en civisme, en tolerància, en democràcia i vam veure que a nivell de la memòria històrica està poc treballat i és per reforçar els coneixements dels nostres alumnes. A partir d'aquí es van posar en contacte amb diferents centres de recursos i es va fer una proposta als diferents professors d'història de l'Alt Empordà, ens vam reunir, ens va semblar bé la idea de treballar en aquesta línia i a partir d'aquí, a partir del CRP vam crear un grup i un curs de professors on tots ens hem pogut inscriure i així anar treballant.

Quins són els vostres objectius?

Quan vam fer el grup de treball ens vam marcar us objectius fundacionals que són: promoure l'educació, el record, la sensibilització i la investigació de l'holocaust, la deportació, l'exili republicà; activar la curiositat intel·lectual per despertar un pensament crític i creixement personal; generar conductes de valors humanístics, democràtics, ètic i morals; generar un espai per la memòria dels qui ho han patit, educar perquè mai més es torni a repetir res semblant i aprofitar les sinergies entre centres per crear xarxa entre professorat i alumnat de l'Alt Empordà.

Quines activitats feu per tal de complir aquests objectius?

La nostra línia de treball es basa en quatre activitats repartides al llarg del curs. La primera és una conferència adreçada als alumnes de segon de batxillerat que tracta sobre la Guerra Civil i el Franquisme, aquest any vindrà en Daniel Arassa que és un periodista i escriptor expert en maquis. La segona activitat és la Celebració del Dia Internacional de Commemoració de les víctimes de l'Holocaust i prevenció de crims contra la humanitat, que es fa el 27 de gener i durant una jornada els alumnes de primer de batxillerat dels instituts de la comarca comparteixen reflexions i tenen l'oportunitat d'anar una mica més enllà amb presència d'experts o testimonis sota el lema proposat per l'ONU de cada any i enguany encara estem esperant les propostes, l'any passat va ser «El poder de la paraula». La tercera és la Rememoració de l'Exili Republicà i dels Exilis Contemporanis que es sol celebrar el dia 5 de febrer que és el Dia Mundial de l'Exili. I la quarta activitat és un viatge a Alemanya en el qual es visiten diversos camps de concentració.

El aquest dimecres, Daniel Arassa ha fet la xerrada que porta el títol «75è Aniversari de la Operación Reconquista». Com ha anat?

Aquesta xerrada ha tingut lloc aquest dimecres al Teatre El Jardí de Figueres, hi ha assistit l'alumnat de segon de batxillerat d'onze instituts de la comarca: Narcís Monturiol, Olivar Gran, Cendrassos, Alexandre Deulofeu i Ramon Muntaner de Figueres; també hi haurà l'institut de Vilafant, el de Castelló, l'Institut el Pedró de L'Escala, Institut Illa de Rodes de Roses, el de la Jonquera i el de Llançà. Sobre la temàtica, la «Operación Reconquista» és el nom en què es va conèixer una operació paramilitar, en què els maquis, que eren un grup de rebels que no van acceptar la fi de la Guerra Civil i que encara no s'havien donat per vençuts, van intentar reconquerir la Vall d'Aran i ho van aconseguir durant uns dies. El periodista i escriptor Daniel Arassa és un expert en maquis i ens ha explicat amb més profunditat els coneixements d'aquest grup, qui eren, què van fer, fins on van arribar... amb l'objectiu de què els nostres alumnes en sàpiguen més coses dels maquis, que se'n parla poc i van ser molts actius els anys posteriors de la guerra. I aprofitem la xerrada perquè això forma part del temari que entra a la selectivitat i ens ve tot una mica encaixat.

BORJA BALSERA

El febrer commemoreu l'exili republicà. Què feu?

Comencem a la plaça de l'Ajuntament de Figueres i després cada grup va a llocs diferents ja que tots no podem anar allà mateix, però el que sí fem junts és acabar a la platja d'Argelers. Aquests últims anys hem començat a la plaça de l'Ajuntament de Figueres fent una concentració amb tots els participants i s'escolten testimonis d'exiliats, es recrea un tros del camí de l'exili de milers i milers de persones d'arreu d'Espanya que fugien i passaven per Figueres pel carrer de la Jonquera. Els instituts ens hem repartit prèviament allà on anirem i les opcions són el Rosselló, Elna i Argelers, en què els alumnes de primer de batxillerat fan aquests camins de l'exili. I tots acabem a la platja d'Argelers, i allà s'hi fan diferents activitats, es posen en comú les idees principals d'aquesta activitat treballada amb els nostres alumnes i allà hi col·laboren les Associacions d'Exiliats i Familiars d'Exiliats de la Catalunya Nord (FREE) i es fa un acte amb tota aquesta gent que ens rep a la platja i es fa una cadena humana que intenta simbolitzar el perímetre del que era el camp d'exiliats i refugiats d'Argelers.

La última activitat del curs és el viatge a Alemanya. Quins camps de concentració visiteu?

Durant el viatge a Alemanya es visiten els camps de concentració de Dachau, Gusen, Mauthausen i el castell de Hartheim. S'hi estan una setmaneta els alumnes de primer de batxillerat que hi participin i es treballa el tema dels camps de concentració nazi, que també entra al temari i així ho visquin en directe i tinguin un aprenentatge més vivencial del que va ser tot això. A més, acaba amb un acte a La Cate de Figueres, on els alumnes que hi han participat exposen les seves experiències i els aprenentatges que han extret del viatge, és un acte que hi sol venir força gent, ja no només pels pares sinó també per altres entitats polítiques i culturals de la ciutat.

Totes aquestes activitats les feu per recordar aquests fets deplorables i conscienciar l'alumnat.

Exacte! La idea del grup de treball és aquesta, que a través de l'assignatura d'història conscienciem als alumnes per tal que això no es torni a repetir i que ells mateixos puguin ser crítics i puguin diferenciar les diferents actituds que hi ha avui en dia de tendències i caràcter més feixista; no només aquí sinó que a molts països d'Europa estan creixent i amb força. I puguin diferenciar les coses i puguin criticar i denunciar tot allò que traspassi els drets, el civisme o la ètica de les persones.

Com n'és de profitós pels alumnes conèixer la història a peu de carrer, on van passar els fets que estudien?

Això t'ho respondré com a experiència personal docent, jo crec que el millor aprenentatge que pot fer una persona és el que viu. Perquè tu a classe et poden explicar moltes coses i pots aprendre més o menys, però el que tu aprens quan ho vius és molt més significatiu. És una activitat en què jo i els meus companys, pensem que els joves que hi participen aprenen o tenen un aprenentatge molt més clar del que va ser aquesta història.

Moltes vegades els alumnes rebutgen l'assignatura d'història, amb frases com «No m'agrada la història», «No serveix de res», «És avorrida»... Com professor què els diria?

Evidentment, tothom té gustos diferents i intentar que una assignatura agradi a tot l'alumnat és impossible. La nostra tasca és intentar fer que els hi agradi, aquesta és la nostra responsabilitat com a docent, és una missió complicada, però es pot aconseguir. El que hem de fer és buscar maneres per tal que es facin seva la història i la visquin d'alguna manera. Aprendre història ens serveix per conèixer els errors del passat, veure on estem ara en el present i poder analitzar el futur, i intentar amb el que coneixem i el que veiem que està passant que aquells errors que no ens han agradat del passat no es tornin a repetir.

Creus que cal fer més per visualització de temes com l'exili i l'holocaust?

Sí, i és necessari. Perquè quan l'ésser humà, ha fet quelcom molt mal fet, sigui on sigui, sembla que amb els temps la gent intenti tapar-ho per no sentir-se tan malament davant aquestes bestieses tan grans que hem fet els humans. I això és un gran error, perquè si s'obliden es poden tornar a repetir. I com a docents hem de tenir l'objectiu d'educar els nostres joves i a les civilitzacions futures en què s'ha de recordar tot el que ha passat, aprendre'n i acceptar i assumir que l'espècie humana ha fet coses molt greus.

Com valores que institucions rehabilitin espais com per exemple refugis antiaeris de la Guerra Civil com és el cas de Figueres?

Trobo que és una iniciativa molt bona perquè és part del nostre passat. És com si a Grècia no s'hagués treballat per recuperar els monuments de la seva civilització antiga i ara comencessin a descobrir el Partenó. És part de la nostra història i crec que és feina dels nostres polítics recuperar-la, preservar.la, mantenir-la i ensenyar-la, i no només a nivell de visites sinó també a nivell educatiu, i no només als infants sinó també a la gent adulta, perquè hi hagi un lloc on veure i aprendre del passat. Molta gent ho desconeix, i crec que és bo que els nostres polítics prenguin la iniciativa de recuperar per exemple aquests búnquers, refugis o qualsevol cosa del nostre passat en general.

Fa unes setmanes enrere es va exhumar la dictador Francisco Franco. Temes com aquest que passen en el dia a dia, com es poden tractar a l'aula?

El que està clar, és que a l'aula, els professors no podem mostrar les nostres opinions ni creences, o sigui nosaltres com a professors d'història que som el que hem de fer és explicar els fets com són, i ser el màxim d'objectius possible. El que tu expliques a l'aula amb els adolescents, que a més són menors, has de tenir molt i molt en compte el què dius i el com ho dius, i t'has de cenyir molt al rigorós estudi històric dels fets que han succeït. Per tant, com treballar temes d'actualitat, que estan relacionats amb el passat i que a més estem tractant a l'aula? Doncs el que jo faig és explicar el que va passar, com va passar i intentar que siguin els alumnes els que exposin els seus punts de visió sobre què està passant, com ho veuen ells i que puguin ser ells lliures, amb la seva llibertat d'expressió, d'expressar el que ells creuen i pensen. I és més útil això, que no pas que els intentis fer veure tu l'actualitat, sinó que ells i elles aporten tots els punts de vista que es poden aportar sobre aquests temes que són tan delicats i va bé que es sentin entre ells el que pensen els uns i els altres. Han de ser els alumnes els que parlin, s'expressin, opinin i posin a la seva pròpia boca el que ells en pesen de l'actualitat i aquí tenim una eina molt bona que són els debats d'aula i pots fer-lo a classe tranquil·lament on tu com a docent l'únic que has de fer és vetllar perquè ningú falti el respecte, es respectin totes les opinions i enriquir-nos tots amb coses que no havies pensat o no havies tingut en compte, i que podien afectar la sensibilitat dels altres companys.