El Rodajoc és una activitat educativa que es basa a utilitzar els espais públics del poble com a lloc de trobada, de joc i d'esbarjo, dels nens i nenes. «Aquests espais cada vegada són més prohibitius en el seu ús per part de la mainada i és a través d'iniciatives com aquesta que es vol fomentar la seva utilització, sempre des d'una actitud de respecte», explica Miquel Albalate Safont, coordinador comarcal de Rodajocs de l'Alt Empordà.

Cinc municipis de la comarca han exercit, durant la segona quinzena de març, de seus del Rodajoc: Llançà, Vilafant, l'Escala, la Jonquera i Castelló d'Empúries. En total, en aquesta edició del 2019, s'han mobilitzat 1.138 participants, entre alumnes i monitors. Les temàtiques que s'han treballat als diversos Rodajocs han estat diverses: les olimpíades (Llançà), la multiculturalitat (Vilafant i Castelló d'Empúries), jocs de taula gegants (l'Escala) i la història de Catalunya (la Jonquera).

Aquesta activitat, que organitzen els mestres d'Educació Física de cada zona, juntament amb el Servei Educatiu de l'Alt Empordà, del Consell Esportiu, la Diputació de Girona i els ajuntaments de cada municipi, gira al voltant de la temàtica dels jocs. Són jocs que no tenen una nacionalitat determinada ni un espai concret. Ben al contrari, un mateix joc tan aviat pot ser jugat pels nens i les nenes en els camps de la Xina, com en els carrers del Senegal, tot passant pels parcs d'Europa, o bé, fent escala a les places d'El Salvador. D'aquí és d'on va sortir fa més de deu anys el nom de la iniciativa: Rodajoc. L'experiència dels jocs sense fronteres.

Aquest lema estableix un paral·lelisme fàcil amb la procedència dels alumnes que es troben en els centres de la comarca. La proposta que promouen els mestres d'Educació Física vol ser un reflex de la confluència cultural que viu l'Alt Empordà i l'escola pública en particular, però amb un clar propòsit de millora i treball per part del professorat implicat, contribuint a apropar les diferents realitats educatives dels alumnes i propiciant un espai d'intercanvi d'experiències, tal com ho demostra la consolidació del Rodajoc.

Els protagonistes de les activitats són nens i nenes que cursen tercer i quart de Primària a les escoles de la comarca. A Llançà, hi han participat les escoles del Port de la Selva, Colera, Portbou, Gar­riguella, Vilajuïga, i Llançà, amb el suport d'alumnes de l'institut, que s'han fet càrrec del monitoratge.

Vilafant ha mogut les dues escoles locals, a més de les de Bor­rassà, Pont de Molins, Cistella, Vilanant, Garrigàs, Vilamalla i Llers. En aquest cas, els monitors eren joves estudiants de l'Institut de Vilafant.

Pel que fa a l'Escala, s'han reunit les dues escoles del poble i també les de Ventalló, Camallera, Vilacolum i Bàscara, amb la col·laboració d'alumnes de l'Institut El Pedró.

La Jonquera ha convocat nou escoles, de Capmany, Espolla, Sant Climent Sescebes, Darnius, Agullana, Biure, Boadella, Maçanet de Cabrenys i la Jonquera. El suport de monitoratge l'han donat estudiants de l'Institut de la Jonquera.

Finalment, Castelló d'Empúries compta amb la participació de les tres escoles locals i les de Sant Pere Pescador, Sant Miquel de Fluvià, Fortià, l'Armentera i Peralada. Els monitors que donen suport a la posada en pràctica dels jocs són alumnes de l'Institut d'Empuriabrava.

Jugar pel plaer de jugar

El Rodajoc té un seguit de components pedagògics, que destaquen els mestres d'Educació Física pensant en l'alumnat: donar a conèixer tot un ventall de jocs, que permetin treballar les habilitats i destreses bàsiques amb els nens i les nenes; ensenyar-los que cal acceptar les normes establertes per a cada joc i complir-les; afavorir les relacions personals entre els alumnes de diferents centres i de cultures diverses; fomentar l'interès i el respecte per l'entorn; impulsar una actitud favorable vers el joc, no només com un mitjà, sinó també com una finalitat en ell mateix, és a dir, jugar pel plaer de jugar, i propiciar la recuperació de diferents jocs com a font de patrimoni i d'intercanvi cultural. Per fer-ho possible, el professorat treballa de manera col·laborativa, per tal d'elaborar accions conjuntes.