Joan Vila és professor de música. Imparteix classes i dirigeix la coral de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres. Treballa en aquest centre des del 2007. La música està impregnada en la seva persona i a banda del treball a l'aula també canta en un grup d'havaneres i en una coral. Assegura que és un apassionat de la seva feina. Fill de mestre, va néixer a Girona fa 39 anys, quan la seva llar familiar es trobava a Roses, a la Casa dels Mestres, un edifici que ja no existeix i en el qual hi ha, actualment, la biblioteca Jaume Vicens Vives.
Va voler seguir la tradició del seu pare quan va decidir dedicar-se a l'educació?
No t'ho sabria dir, perquè sempre em va agradar ser, ja des de molt jovenet, una persona molt autònoma i d'anar molt a la meva. Jo, a casa, no veia el meu pare com a mestre ni veia com ensenyava, però potser sí que ens va transmetre algunes coses que tenen a veure amb la seva professió. De petit, no em vaig plantejar mai ser professor però, curiosament, tot el que he fet a la meva vida m'ha conduït a ser professor, com la meva germana gran, que també és professora.
Per quins camins va passar abans d'arribar a ser professor?
Vaig començar a estudiar música tard, als 12 anys, però em va acabar enganxant. Tot i això, quan vaig acabar l'institut, vaig anar a estudiar Història, primer, i després vaig fer un segon cicle de musicologia, tot això compaginat amb els estudis de conservatori. Els dos perfils d'interès els va acabar ajuntant la Història de la música.
El seu instrument és...
Era el clarinet, i dic era perquè ara ja fa anys que no el toco. Ara canto molt, en el grup d'havaneres Terra Endins i al Cor de l'Empordà.
Com defineix la matèria que imparteix, la música?
Per a mi, és la millor. És una matèria fàcil, i quan dic fàcil no vull treure-li mèrit, sinó que vull dir que és fàcil d'ensenyar-la. Vols dir que hi ha algú a qui no li agradi la música? Jo només espero que la música, com a matèria, interessi. I, evidentment, m'ho passo molt bé ensenyant música.
L'Institut Alexandre Deulofeu té una coral que va fundar vostè. Com va sorgir el projecte?
La cosa va sortir gràcies a l'avantatge de tenir el Batxillerat d'Arts Escèniques, i en concret de la matèria Llenguatge i Pràctica Musical. Vam trobar que l'alumnat tenia diverses inquietuds i diferents, i calia buscar una fórmula inclusiva que agradés tothom. A la coral, hi som tots. Vam crear la coral el 2012 i no només ha anat agradant sinó que l'hem fet créixer, afegint l'optativa de coral a segon d'ESO.
Té alguna forma particular d'ensenyar?
No ho crec, només intento fer la meva feina el màxim de bé possible. Sobretot intento jugar amb l'humor, el riure, tot i que, si he de ser estricte en un moment puntual, ho soc. Jo m'ho passo molt bé fent la meva feina, m'apassiona allò que faig.
Quina música acostuma a escoltar al cotxe?
Visc a Esponellà i, per tant, agafo el cotxe cada dia per anar i venir de l'institut, i la veritat és que escolto poca música, al cotxe. Més aviat tendeixo a posar-me al dia de l'actualitat amb la ràdio. Tot i això, també escolto música, de tant en tant. Porto des de Jethro Tull i Nirvana, fins a música barroca, que m'encanta, i El Messies, de Haendel, que l'estem assajant ara amb el Cor de l'Empordà. També he de dir que hi ha música que jo no escoltaria mai per voluntat pròpia.
Quina és la música que es nega a escoltar?
El reggaeton. Els meus alumnes segur que riurien ara mateix.
