«Hauríem de parlar de persones i de capacitats, i no de gèneres»

Nascuda a Figueres, Montse Aguer és directora dels Museus Dalí i del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí. És autora d’articles publicats a revistes i premsa especialitzada, i ha col·laborat en nombrosos catàlegs, seminaris i jurats de premis d’art. L’any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i, el 2012, fou nomenada patrona del Museo Reina Sofía.

Com arriba Montse Aguer a la direcció dels Museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí?

Arribo a la direcció dels Museus després de la mort d’Antoni Pitxot l’any 2015, amic de Salvador Dalí i l’únic director que havia tingut el Museu. Vaig treballar amb ell molts d’anys i em/ens va ensenyar la manera en què Dalí havia concebut el seu Teatre-Museu. Va ser el millor Mestre que hauria pogut tenir.

La seva carrera professional és extensa. En algun moment ha percebut que el fet de ser dona li ha posat més complicat?

De vegades, sí. El món encara analitza en termes de gènere, i crec que en ple segle XXI no hauria de passar. Hauríem de parlar de persones i capacitats, no de gènere.

I a l’hora d’assumir d’haver de dirigir equips? Creu que hi ha estil «femení» de liderar?

Sí, hi és. Amb els seus defectes i les seves virtuts. Crec que busquem el perfeccionisme de manera, de vegades, obsessiva. O també es parla molt de la síndrome de la impostora. Alhora hi ha empatia, proximitat, organització.

Creu en les quotes? La Fundació Gala-Salvador Dalí té alguna mena de política en aquest aspecte?

Les quotes, lamentablement, són necessàries. No n’hi hauria d’haver, la qual cosa implicaria que tot està al seu lloc. Però no passa, i per això hi ha certes eines de correcció.

Coneix molt bé el món cultural. Creu que és un sector amb menys «sostres de vidres» respecte a altres?

Hem evolucionat, però no tant com calia esperar. Hi hauria d’haver canvis molt més profunds. Soc una mica pessimista en aquest sentit.

Quins són els reptes principals als quals s’enfronta en el seu dia a dia professional?

Els reptes són els de la Fundació: apropar Dalí a tots els públics, internacionalitzar-lo, i estudiar-lo encara amb més profunditat. Dalí és infinit i sempre es van trobar noves àrees d’anàlisi i recerca. Dalí es va avançar al seu segle, va ser innovador i la Fundació també ho és, i treballa per ser-ho encara més.

Per acabar, cap a on vol Montse Aguer que evolucionin els museus de la Fundació Gala-Dalí?

Volem que siguin més sostenibles, propers a tothom, més diversos i internacionals. Molts dels reptes que tenim són els que tenen els museus en general, si bé el Teatre-Museu Dalí, com el seu creador, és singular, i hem d’incidir en aquesta singularitat que el fa únic.