«Conquistar l’hostaleria de la província de Girona ha estat l’èxit de la DO Empordà»

Joan Estela sempre ha estat lligat al món del vi, des de petit ja anava a la vinya familiar de Llançà. Després va començar la seva carrera professional a Empordàlia, on va estar quatre anys, i la va continuar per compte propi. Fa vint-i-un anys que va emprendre i va fundar la distribuïdora Vins Estela. Aquest 2022 el Consell Regulador de la DO Empordà li ha concedit el premi Lledoner d’Or.

Com va començar el seu camí en el món del vi?

La meva família té una vinya a Llançà i sempre he cregut amb l’Empordà tant en el producte com en la terra. Professionalment, vaig començar a Empordàlia, després d’uns anys vaig decidir posar-me pel meu compte i vaig arrencar de zero. Que vol dir que vaig comprar un fax, el vaig posar al garatge dels meus pares i vaig començar a demanar distribucions als cellers.

Què significa per a Vins Estela el premi Lledoner d’Or?

L’hem rebut amb molta il·lusió. Fa vint-i-cinc anys que em dedico al món del vi i he viscut un procés de canvi. Hem fet molt de camí, hem passat a ser residuals a la província de Girona a ser la DO més important dins les cartes dels restaurants. Estic molt content que el Consell Regulador de la DO Empordà hagi pensat en mi i valori l’esforç. Faig la meva feina amb molta passió i motivació perquè sempre hi he cregut. I s’ha de destacar el treball dels cellers empordanesos que milloren cada dia en tots els aspectes. Crec que tenen molt potencial i poden arribar a ser grans dins el sector.

Sempre ha apostat pel vi de l’Empordà?

Sí, crec que ha de ser així. Si vivim a la comarca, hem de lluitar per conservar aquesta zona vinícola, que és part del nostre patrimoni.

Què caracteritza el vi de l’Empordà?

Explicar això és complex. Jo faig broma i dic que vivim al desert de l’Empordà, perquè ara plou molt poc. Això fa que els vins de la comarca siguin concentrats i amb una certa estructura. Gràcies a la feina dels enòlegs es fa un vi rodó i agradable en boca.

«Quan surts de la demarcació créixer és més lent, perquè ja no jugues a casa, s’ha de lluitar i s’han de posar mitjans; però soc optimista i crec que a poc a poc també anirem escalant posicions en mercats fora de la nostra zona»

És complicat potenciar la DO Empordà fora de la comarca?

A Barcelona, per exemple, on treballen tres comercials de Vins Estela, et trobes que hi ha molta oferta i varietat de vins. Això vol dir que la nostra denominació és tan important com la de Terra Alta, el Montsant o Penedès, entre altres. Tot i això, hem aconseguit que a la demarcació de Girona hi hagi molts vins de DO Empordà i la gent d’altres províncies que ve i el tasta després el demana a la seva zona. Quan surts de la província de Girona créixer és més lent perquè ja no jugues a casa. Fora d’aquesta zona s’ha de lluitar i s’han de posar mitjans. Però soc optimista i crec que, a poc a poc, anirem escalant posicions.

Des que vostè va començar hi ha hagut un auge en la venda de productes de l’Empordà?

Sí, fa vint anys era una odissea vendre producte de la comarca i que en els comerços i l’hostaleria el tinguessin com a recomanat. Ara forma part de les cartes i els catàlegs de la restauració i de les botigues especialitzades. Penso que un dels grans èxits de la DO Empordà ha estat conquerir el mercat de l’hostaleria de la província de Girona.

Com tria els vins i escumosos que formen part del seu catàleg?

Un dels meus objectius és tenir un catàleg complet i vull que Vins Estela se la conegui com una empresa amb una oferta variada i de qualitat. Com que estem situats a Figueres, el primer que oferim és el producte de l’Empordà. Però també vull tenir vins italians, de La Rioja, de Cadis o escumosos i xampanys.

«Crec que, si vivim a l'Empordà, hem de lluitar per conservar aquesta zona vinícola, que és part del nostre patrimoni»

Com s’està al dia dels gustos del consumidor?

S’ha de seguir la tendència del client. Aquest any hem tingut sis mesos d’estiu i s’ha tendit a consumir més blancs, i també hi ha hagut un repunt de caves. Ara hem d’apostar una mica més pels vins que es posen a la nevera, perquè fa més bon temps i el clima afecta les decisions del consumidor.

Cap on va la distribució de vi?

Això és un misteri, seria una mica la unió fa la força. M’he adonat que el meu client final, que és principalment l’hostaleria, el que busca és que el distribuïdor li proporcioni una oferta variada de vins. Per una banda, el restaurador no pot atendre deu cellers diferents. I, per l’altra, per a un celler petit és molt costós tenir un comercial en plantilla. Llavors el que fem nosaltres és la gestió comercial de petits cellers i aquí és on crec que ens n’hem sortit. Crec que la tendència és que una distribuïdora doni un bon servei tant als petits cellers com als restauradors.

Si el vostre principal client és la restauració, com us va afectar la pandèmia?

Ens vam reinventar com vam poder. Així i tot, la facturació va disminuir molt. A la botiga especialitzada, es van doblar les vendes. Si abans de la pandèmia representaven un 20%, durant la Covid-19 es va passar a un 40%. Però ara hem tornat gairebé al mateix punt on estàvem el 2019.