Jaume Armengol i Bosch (Sant Pere Pescador, 1977) és pagès i tècnic superior en Gestió i Organització d'Empreses Agropecuàries. El 2002 va entrar com a secretari a la junta rectora de Frutícula Empordà, quan encara era una cooperativa. Fa dos anys va passar a ser-ne vicepresident i actualment presideix la IGP. Amb Jaume Armengol parlem sobre el futur del sector de la fruita i com ha anat la temporada d’enguany.

Què és ben bé poma de Girona? És com una DO?

Més o menys, és la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la poma. És un segell de qualitat regulada a escala europea que identifica que el producte és d’un lloc determinat. Com que fa anys que produïm en el territori i seguin una sèrie de normatives i regulacions ens donen aquest segell de qualitat.

Com ha arribat al càrrec de president?

Poma de Girona està formada de tres centrals. Frutícula Empordà, de Sant Pere Pescador, Giropoma Costa Brava, d’Ullà, i Girona Fruits, de Bordils. Sobre la presidència vam arribar a un acord que el càrrec seria rotatiu, que cada quatre anys es canviés per a un representant d’una altra central, i ara m’ha tocat a mi.

Com ha estat la collita d’enguany?

Encara falten les espècies més tardanes, però ha estat un any excepcional de producció i de qualitat. El temps ens ha estat bo i hem fet bona feina per no tenir problemes de Covid en els temporers. Ara falta que ens acompanyin els preus i que hi hagi demanda.

El tema del preu en el sector primari és complicat…

Clar, al darrere de la producció hi ha un esforç titànic, inversions molt cares, la llum puja, i tot això se suma al cost d’un producte que trobes al mercat amb un preu no gaire alt. Costa, costa.

A grans trets, quina és la clau per poder viure del sector primari?

Fer la feina ben feta. La investigació també és molt important. En el nostre cas, cada central té els seus tècnics, coordinats per Mas Badia, que és el centre d’experimentació on s’innova amb espècies de fruiters o maneres de conducció dels fruiters i ho transmet als tècnics i els tècnics als productors. També és fonamental la sostenibilitat. La clau per poder viure d’aquest sector és sempre la qualitat.

Aquesta innovació xoca amb la imatge que es té del sector primari?

Falta molta divulgació. Molta gent té el sector primari concebut com un sector molt antiquat, i quan portes a gent a veure la central queden meravellats del que s’hi fa a dins i de la tecnologia que utilitzem. Hem apostat per la innovació a les centrals i al camp.

Quines són aquestes innovacions?

Per exemple, a la central hi ha unes màquines que es diuen precalibradores. Es porten les pomes a aquestes màquines, que detecta la qualitat, externa i interna, de la fruita i les organitza per calibres. T’envia a un lloc les pomes golden més verdes i petites a una cinta i les més grans o grogues a una altra. Així el client et pot demanar la qualitat i el tipus de poma que vol.

Ha estat un any excepcional de producció i de qualitat. Ara falta que ens acompanyin els preus

I pel que fa al camp?

L’objectiu que tenim és que li toqui el sol a la fruita i facilitar-los la feina als temporers. Intensifiquem els sistemes de conducció i fem parets fruiteres. Per fer-ho hem d’estudiar molt bé l’amplada que poden tenir els carrils perquè els hi toqui tant el sol com es pugui i l’hectàrea sigui rendible.

Per tant, és millor fer menys quantitat però més bona?

L’objectiu és sempre la qualitat. La qualitat i el que et digui el client. Tu pots fer molta fruita, però, si no és bona, el client la comprarà un dia i no repetirà. El client ha de conèixer la poma i saber-la triar. Com quan vas a comprar el vi, que el demanes més afruitat o que es noti més la fusta. Amb la poma hauríem d’arribar al mateix nivell, que el client sàpiga triar si vol una poma més àcida i refrescant o una més dolça. N’hi ha que serveixen més per cuinar, altres que queden millor soles... Per arribar aquest punt encara falta molta formació.

I tornant a la IGP, quins objectius té, a part de la divulgació?

La feina que vull fer és força continuista, perquè la feina que han fet els anteriors presidents, que encara continuen al meu costat, és molt bona. Poma de Girona està reconeguda a escala mundial, van fer molta feina per aconseguir constància i serietat. Van anar a mostrar-la als compradors de grans àrees i realment som coneguts. Quan vas als llocs i parles de Poma de Girona se’ls hi obren els ulls. A la gent li interessa treballar amb poma de Girona perquè sap que no falla, que és un producte bo i això és gràcies a la feina que han fet els anteriors presidents. Tot això ha de continuar. A partir d’aquí aplicaré les diverses innovacions que vagin sortint i intentar formar el client final perquè sigui ell qui triï la poma que vol, i no la que li venguin. M’agradaria que el client pugui demanar Poma de Girona a les botigues, i que, si algú no la té, sigui capaç de veure que la poma no és la mateixa.