Endesa invertirà en els propers tres anys (2020-2022) un total de 69,9 milions d’euros bruts a la demarcació de Girona. L’objectiu és desenvolupar, reforçar i fer cada cop més intel·ligent la xarxa elèctrica d’alta, mitjana i baixa tensió de totes les comarques gironines on opera la Companyia. Per tal d'establir aquest pla d'inversió s'han realitzat diverses hipòtesis, entres les quals en destaquen l’estimació de l'evolució de la demanda, el volum i la ubicació dels nous subministraments i un repte ambiciós i majúscul: l’increment de la digitalització per a millorar i preparar la xarxa per a nous usos energètics, a més de consolidar i incrementar la qualitat del subministrament elèctric als clients.

L’aposta pel desenvolupament de les xarxes intel·ligents, també anomenades smart grids, és una de les prioritats de la Companyia per a poder gestionar els nous usos energètics com són la generació distribuïda, l’autoconsum o la mobilitat elèctrica. Aquest pla d’inversió té l’objectiu, doncs, de dotar les infraestructures i instal·lacions dels darrers avenços tecnològics per a fer la transició de la xarxa elèctrica actual a la digital de manera progressiva i guanyar, així, en seguretat i fiabilitat, a la vegada que es millora la qualitat i la continuïtat del servei a tots els clients.

De fet, la xarxa que distribueix l’electricitat ha estat en permanent evolució i en els darrers anys s’ha anat creant una xarxa mallada al conjunt de la demarcació de Girona per afavorir el desenvolupament del teixit econòmic i social, a la vegada que es donava major seguretat en el subministrament i es millorava la rapidesa d’actuació en cas d’incidència. Ara, però, Endesa té el repte d’aconseguir complir els objectius energètics que es plantegen des de la Unió Europea per a descarbonitzar l’economia amb la millora de l’eficiència energètica, la incorporació de les energies renovables i amb la voluntat final de respondre als desafiaments mediambientals fent partícips també als ciutadans, que s’estan transformant de consumidors a un nou perfil disruptiu: al de prosumers (consumidors i productors alhora).

Per a fer-ho, cal desenvolupar una xarxa intel·ligent amb sistemes d’informació i telecomunicacions que permetin integrar tots els elements que en formen part: des de la gestió automatitzada de la xarxa passant per la telegestió (comptadors intel·ligents), la generació distribuïda, la gestió activa de la demanda o al desenvolupament de la mobilitat sostenible. En aquest camí, la incorporació de tècniques d’intel·ligència artificial i el big data també permetrà als operadors del sistema predir i anticipar-se a possibles incidències per millorar el funcionament de la xarxa i augmentar la qualitat del servei.

Principals eixos d’actuació del proper trienni:

1. La renovació i millora de la xarxa elèctrica d’alta, mitjana i baixa tensió per fer-la més resilient davant d’eventuals incidències, principalment de factors meteorològics extrems. Les actuacions previstes més destacades són:

Instal·lació d’un nou transformador AT/MT de 25 MVA a la subestació de Llançà, que incrementarà la fiabilitat i el suport del mercat elèctric a la comarca de l’Alt Empordà.

Renovació tecnològica de l’aparellatge elèctric de les subestacions de Figueres, Castell-Platja d’Aro, Calella de Palafrugell, Susqueda i Sant Celoni.

Instal·lació d’un altre transformador 132/25 kV a la subestació de Llançà.

Modernització del sistema protectiu d’alta tensió de la subestació Juià.

Ampliació del parc de mitjana tensió de les subestacions de Lloret de Mar i Sils.

Nova bateria de condensadors a la subestació de Pla de l’Estany.

Segona alimentació en mitjana tensió del municipi de Cadaqués.

Instal·lació en mode de prova pilot per monitoritzar els transformadors dels centres de transformació. D’aquesta manera es podrà saber a distància la temperatura, les càrregues, etc. i si alguna de les informacions que s’obtenen no és l’adequada, es podria arribar a desconnectar la instal·lació per prevenir problemes. Se’n col·locaran fins a 216 arreu de la demarcació.

Automatització de les proteccions de baixa tensió de centres de transformació dels barris de la Font de la Pólvora (Girona) i del Culubret (Figueres).

Renovació de cables de baixa tensió convencionals per trenats, més robustos i resistents, en zones boscoses i de conreu.

Tancament d’anelles elèctriques a la presó Puig de les Basses (Figueres) i de la línia Jonquera 2 amb Sant Climent Sescebes.

Construcció d’una nova línia subterrània de baixa tensió al barri de Vila-roja (Girona) per previsió de creixement.

2. La introducció o increment de noves tecnologies, determinants pel canvi de model energètic que estem vivint.

En destaca el Gran Pla de Qualitat, que es basa en l’automatització de la xarxa de mitjana tensió mitjançant la instal·lació de nous sistemes de telecomandament, és a dir, de dispositius d’actuació remota que permeten controlar i maniobrar la xarxa a distància, des del Centre de Control de la Companyia. Aquesta característica fa que el temps de resposta sigui molt més ràpid en cas d’una eventual incidència, ja que agilitza la localització de l’avaria alhora que permet la maniobra de la xarxa a distància sense desplaçar-hi personal amb l’objectiu d’alimentar els clients per vies alternatives, sempre que això és possible. Aquest any, per exemple, se n’instal·laran fins a 102 a la xarxa de mitjana tensió.

La implementació del sistema LARS (Localització d’Avaries i Reposició del subministrament), és també cabdal pel procés de digitalització, ja que es tracta d’un sistema automàtic que funciona quan es produeix una incidència com si fos un operador virtual, de manera que des del mateix sistema del Centre de Control es realitzen automàticament les maniobres necessàries a la xarxa per aïllar incidències i reposar el subministrament en menys de tres minuts. Així, el LARS s’encarrega de gestionar els telecomandaments i és previst que en el futur, dins d’aquest pla triennal, es pugui fer molt més, ja que ja s’està treballant per integrar dades històriques, mapes d’obres als carrers i previsions meteorològiques, entre d’altres, per tal que el sistema pugui determinar amb major precisió i rapidesa en quin punt d’una línia s’ha produït una incidència i així poder actuar més ràpidament en cas d’incidències produïdes per exemple, per tempestes, habituals a la zona de Girona.

La digitalització i la utilització de la intel·ligència artificial esdevindrà clau també en la lluita contra el frau elèctric, ja que s’està treballant en desenvolupar logaritmes que permetin detectar amb major fiabilitat i d’una forma més eficient el frau per poder-lo combatre. A banda de la utilització d’eines d’anàlisi massiu de dades (big data), la Companyia ja ha aplicat -i ho continuarà fent- l’ús de noves tecnologies com la instal·lació de registradors de consum en punts estratègics de les infraestructures, que permeten monitoritzar en línia la xarxa de baixa tensió de zones especialment sensibles per determinar on es produeixen sobrecàrregues.

Per a la Companyia, l’aplicació de noves tecnologies és cabdal per donar solució als talls de llum i, sobretot, per millorar el greu estat de les infraestructures elèctriques que es manipulen i posen en risc la salut i la seguretat de les persones i dels bens immobles.

3. La repotenciació de la xarxa, és a dir, l’augment de la capacitat de distribució en alta tensió.

Aquesta fita es concretarà amb la instal·lació de 104 MVA addicionals de potència en transformació a subestacions d’alta a alta tensió i d’alta a mitjana tensió, i en l’estesa de noves línies i canvi de cables a la xarxa ja existent. Els projectes més destacats seran els següents:

Repotenciació de la línia d’alta tensió a 110 kV Juià-Xirgu per a millorar la fiabilitat i el reforç a les comarques de Girona.

Repotenciació de la línia d’alta tensió a 110kV Bellcaire-Empordanet per a millorar la fiabilitat i el reforç a les comarques de Girona.

De fet, però, les infraestructures elèctriques a la demarcació de Girona han tingut un creixement significatiu en l’última dècada, sobretot amb l’arribada de la MAT (propietat de Red Eléctrica de España -REE-que va entrar en servei el novembre de 2015 sense el ramal de Riudarenes ,a la Selva, descartat per la Generalitat). La injecció dels 400 kV ha permès desenvolupar el mallat de les xarxes de transport i donar suport a la xarxa de distribució; ha comportat no només la reconfiguració de moltes instal·lacions ja existents, sinó també la construcció de nombroses noves infraestructures elèctriques que, en bona part, hi estan relacionades.