Nerea de la Corte té 47 anys i és enginyera industrial en tècniques energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya. És una de les quatre ponents de l'esdeveniment eWoman Empordà, que se celebra aquest dijous, 4 d'abril, al Teatre Municipal de Roses, organitzat pel Setmanari de l'Alt Empordà i Prensa Ibérica.

L'enginyera treballa a Endesa des del 1999. Va començar en temes de cogeneració i renovables a escala de l'Estat espanyol i, després, es va fer càrrec del desenvolupament de renovables a Europa. La seva tasca està focalitzada en el medi ambient des del 2008, i és la responsable de Desenvolupament, Gestió i Iniciatives Ambientals de la companyia.

Els seus coneixements en matèria de sostenibilitat i medi ambient han convertit Nerea de la Corte en referent a Catalunya. Va decidir estudiar enginyeria en una època en què poques dones triaven aquesta opció. Per a ella, va ser un gran encert.

Què és allò que la va atraure dels estudis d'enginyeria?

Em venia una mica de família. El meu pare no era enginyer industrial, però el tipus de feina que feia era d'enginger i els seus companys eren enginyers. Em cridava l'atenció tot allò feien. A més, vaig tenir la sort que a COU vaig tenir diversos professors que eren enginyers industrials i ells mateixos em van animar a triar aquesta carrera a l'Escola d'Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de Barcelona.

Vostè devia ser una de les poques dones de la seva generació estudiant aquesta carrera.

Hi havia molt poques dones i molts homes. Potser de dones érem només al voltant d'un 10 per cent. Això sí, les dones que estàvem a la carrera érem les que demostràvem més ganes. Realment, ho havíem triat o per vocació o per interès, en canvi entre els homes hi havia una mica de tot. Les noies teníem millors notes i millors resultats.

De totes les enginyeries, com és que es va decantar per la industrial?

Jo soc d'aquelles persones que van arribar a final de COU i no sabien què fer. Sabia que això m'agradava però no em volia tancar portes. Volia anar prenent decisions a mesura que anés veient les coses més clares. Els professors que em van animar em deien que, pel meu perfil, encaixava a enginyeria, i que si triava la industrial no m'estava tancant cap porta, perquè en aquell moment les carreres eren molt generalistes i podia especialitzar-me. Em van dir que la formació seria molt completa i que no em tancava cap porta. Per això vaig optar per aquesta opció.

Té algun referent del món de l'enginyeria que hagi admirat?

No especialment. Vaig anar seguint les recomanacions que m'anaven fent les persones que coneixia i així vaig anar tirant endavant. Estic contenta d'haver fet aquesta elecció.

En què consisteix la seva feina a Endesa?

Treballo al departament de medi ambient de la companyia i la meva responsabilitat està molt focalitzada en temes de gestió, difusió i transparència en matèria mediambiental. En una companyia com Endesa és molt important saber explicar allò que fas. Fem moltes coses més enllà d'allò al qual estem obligats pel que fa a l'àmbit ambiental. Aquest any, estem superconents perquè hem aconseguit registrar la nostra petjada ambiental a l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. Som pioners com a empresa energètica, perquè ens han donat el triple segell.

En què es tradueix aquest reconeixement?

El tiple segell és: calculo, redueixo i compenso. Nosaltres calculem la petjada ambiental, la reduïm i, a més a més, la compensem perquè tenim un bosc, el Bosc Endesa, que fa d'embornal del CO2. Tot això ens ha situat en una posició pionera, en aquest sentit. Part de la meva feina és trobar eines com aquestes, donar-los visibilitat i participar en índexs que després serveixen perquè els nostres grups d'interès vegin quin és el nostre comportament en matèria ambiental.

Quin missatge vol donar a les persones que assisteixen a l'eWoman Empordà?

M'agradaria poder transmetre que és important treballar en allò que més ens agrada, que hem d'aprofitar sempre les oportunitats que ens van arribant, que no ens hem de posar limitacions a nosaltres mateixos i que hem d'evitar la imposició de prejudicis propis. Les autolimitacions, els prejudicis i donar les coses per assentades sense base ens condicionen en la forma de treballar.

Aquesta és la fórmula que li ha funcionat personalment?

Així és. Encara afegiria que hem d'afrontar tot el que et ve com un repte i que els reptes s'han de lluitar. A vegades, s'aconsegueix l'objectiu i a vegades no, però quan s'aconsegueix et fa sentir molt bé.

Som prou conscients que els recursos naturals s'acaben i que tenim una responsabilitat molt gran en la protecció del medi?

Crec que no és suficient. Comença a haverhi una responsabilitat creixent per part dels ciutadans, però encara no n'hi ha prou. De fet, nosaltres l'any passat vam participar en un estudi que va validar Crea Futur, en què precisament allò que cercàvem és la percepció que té el ciutadà envers els temes de sostenibilitat ambiental i sobretot envers l'economia circular, que ara està molt de moda.

Quines van ser les conclusions?

La resposta no va estar a l'altura d'allò que esperàvem, en el sentit que veiem que la consciència, a escala general, no és tan bona com crèiem. Fa falta molt d'esforç per part de tots, de les institucions i de les empreses, per aconseguir despertar aquesta consciència pels temes ambientals.

Què és l'economia circular?

Consisteix en un canvi de model econòmic. El model econòmic actual és agafar recursos per construir coses, utilitzar-les i, un cop utilitzades, aquestes coses les llancem. Aquest és un model lineal. El model circular preveu que aquests recursos que utilitzem siguin renovables o reciclats, provinents de segones o terceres vides; que ens serveixin per construir coses, que les utilitzem en el màxim de temps possible, allargant la seva permanència amb un bon manteniment i una bona posada al dia, i perquè un cop arribin al final de vida útil es puguin desmuntar per poder-los tornar a recuperar per produir nous productes.