Les restes de Rafael Sala Grau sortiran de Paterna per reposar, finalment, a França

«De l’oblit i del silenci no se’n treu res», assegura Josep Murlà, un dels integrants de l’equip de recerca empordanès que ha fet possible que aquest dissabte, al cementiri de Paterna, a València, es puguin exhumar les restes de Rafael Sala Grau, el veí de Vilafant, que va ser «assassinat i llançat a la fossa 126» l’any 1940 després d’un consell de guerra sumaríssim en el qual, a partir d’uns informes de l’aleshores alcalde de Vilafant, Francesc Muntaner Frigola, va ser condemnat a mort per adhesió a la rebel·lió militar i, tot seguit, afusellat. Aquest dissabte, doncs, l'equip rebrà les restes òssies de Sala, «dins una caixa amb la senyera republicana», les quals seran enviades a Figueres, custodiades per la Funerària Vicens, i, posteriorment, seran trameses a Valance, un poblet francès del departament del Drôme, on serà enterrat, finalment, al costat de la seva dona Rosario Calpe i la seva filla Maria, que estaven sepultades en altres indrets. Cal dir que elles dues, després de la desaparició de Rafael Sala, van marxar a l'exili a França on, actualment, resideix el net del vilafantenc.

L’historiador Alfons Romero, que ha participat en aquesta «recerca de llarga durada», junt, entre altres, amb Marciano Cardava, Narcís Bardalet, responsable de les anàlisis d'ADN de les restes per ser identificades, ha explicat aquest divendres al matí, en un acte a La Cate, a Figueres, que «aquest furgar en el passat té tot el sentit perquè aquí no va haver-hi una guerra sinó un alçament militar amb molta violència i en Rafael en va ser una de les víctimes». Marciano Cardava ha detallat com, després de la proclamació de l’estat de guerra, el comitè revolucionari de Figueres va fins a Vilafant, on s’amaguen cinc capellans, i afusellen al rector d’Orfes, Joan Muntaner Frigola. El 1939, al formar-se la comissió gestora de l’Ajuntament, és nomenat alcalde un germà d’aquest capellà que «fa un informe contra Rafael Sala Grau -que havia estat regidor del poble i secretari del comitè de Vilafant- amb el que l’acusa d’haver dut els milicians del comitè de Figueres a buscar el seu germà». En la declaració signada a posteriori per Sala, aquest ho nega i diu «que es va oferir a salvar-li la vida». Així el condemnen a mort, quelcom que, diu Cardava, entra en «un context normal de la guerra civil, els militars tenen el poder i executen tres o quatre persones a cada poble on hi ha hagut morts abans». Com a detall, cal afegir que l'informe final del consell de guerra no arribarà a València fins al cap de quatre anys d'haver estat «assassinat» Rafael Sala.

En aquest retorn a casa del vilafantenc, l’equip ha sol·licitat a l’actual alcaldessa de Vilafant, Montse de la Llave, que la comitiva amb les restes s’aturi, ni que sigui uns pocs segons, davant la que fou la casa de Rafael Sala, al Racó del Trull, 2, on va fer de rajoler. En aquest sentit, Vilafant ja va impulsar un acte de memòria recordant a aquest veí el novembre del 2022 amb la presència de Maria Navarro, presidenta de l’associació de víctimes del franquisme de la fossa 126 de Paterna, i familiars. De la Llave ha posat en valor tot aquest treball de recerca perquè «per haver-hi un futur, cal que hi hagi un passat, sense això no podem anar endavant».