Quan la Muga era sinònim de vida

«La Muga havia estat una artèria principal de Castelló d’Empúries, era un nucli, tothom hi passava, fos per jugar, berenar o pescar..., tothom la tenia molt present, tant per bé com per mal». Així ho recorda Marina Giner qui, juntament amb altres integrants de l’associació cultural El Salner, van idear, fa un any i mig, una exposició que ho rememorava i que ara, de nou i per desig d’aquells que no la van poder gaudir, reviu a les sales de l’Ecomuseu-Farinera on restarà fins al 28 d’abril.

Un sentiment que va empènyer el grup a crear aquesta exposició, que van batejar com La Muga, quan el poble vivia de cara al riu, era, admet Giner, «la nostàlgia», però també el fet de pensar que «la gent jove ja no viu ni sent la Muga de la mateixa manera» que, potser, ho van fer els seus pares i avis. Tampoc han patit aquelles terribles mugades «quan el riu sortia de mare». Això succeïa força sovint abans que el pantà de Boadella es construís, equipament que va servir per regular una mica més el curs del riu. Algunes d’aquelles inundacions, a causa de les pluges torrencials i les llevantades, «eren catastròfiques», tot i el pantà. De fet, a principis del segle XIX, durant un d’aquells episodis, els veïns van destruir un pont que s’estava aixecant i que s’havia convertit en un dic de contenció. D’això, l’exposició en deixa testimoni escrit i oral, ja que una part de la mostra recull històries i vivències de gent gran de Castelló als quals se’ls va entrevistar i es va enregistrar. Alguns d’aquests relats transporten els visitants a temps més remots com quan els habitants dels nombrosos masos que hi havia als cortals quedaven incomunicats a causa de les inundacions i calia pujar els animals a la part alta de la casa. Una d’aquelles anècdotes, que comparteix Marina Giner, és que un ramader havia d’anar cada dia en barca per munyir les vaques. Un altre veí, vora els setanta anys, encara recordava com, de petit, anava a la Muga a jugar amb la colla i bevien aigua, una cosa impensable avui en dia. En algunes de les imatges antigues de la mostra també es pot veure a moltes dones rentant la roba en el riu. Algunes, fins i tot, duien la tovallola i s’hi dutxaven.

L’exposició, que se sustenta en una intensa investigació que han dut a terme integrants de l’associació a diferents arxius, consultant documents i llibres i parlant amb testimonis, està dividida en tres àmbits. El primer, en què es recrea el riu i el so de l’aigua, té un caràcter didàctic i serveix per explicar als visitants què és la conca de la Muga, els seus afluents i la flora i la fauna que hi havia i que la sequera ha modificat. També es parla dels ponts aixecats per on travessa la Muga, quan i qui els va construir i la motivació que els va dur a fer-ho. En el segon àmbit, es presenten les obres d’artistes locals que han creat peces inspirant-se en la Muga i, finalment, al tercer, els testimonis enregistrats. Marina Giner assenyala que la mostra també té «un caràcter reivindicatiu» i evoca el temps en què no hi havia depuradora a Figueres i el riu baixava molt brut i com els joves del poble van dur peixos morts a l’Ajuntament de la capital.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ