Figueres enceta l'Any Montserrat Vayreda amb la voluntat de mantenir vius i «fer volar» els seus versos

A Figueres i l’Empordà «heu mantingut vius els versos i la prosa de Montserrat Vayreda i ara ens toca a nosaltres, com a Govern i amb la col·laboració d’institucions, persones i entitats, fer-los volar» més enllà. Amb aquests mots, i reivindicant-ne «l’escriptura de primer ordre» de la poeta empordanesa, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va obrir oficialment, al costat de l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, l’Any Montserrat Vayreda, dimecres passat a l’auditori Caputxins, amb motiu del centenari del seu naixement, una commemoració que s’allargarà durant tot un any.  

Durant l’acte, que va reunir un nombrós públic, entre ells familiars i persones que la van conèixer, la veu i l’esperit de la poetessa van alçar el vol. Ho van fer de la mà, justament, de tres dones significades dins el panorama cultural empordanès: la filòloga i comissària de l’Any, Anna Maria Velaz i la directora de la Càtedra Fages-Anglada, Mariàngela Vilallonga, que van conèixer i tractar durant anys a Vayreda, i l’escriptora i editora, Maria Mercè Cuartiella, que va conduir la conversa pels diferents universos plasmats en l’obra de la poetessa, alhora que el seu compromís social, amb la llengua i amb el país. 

Mariàngela Vilallonga va reconèixer que «la poesia de Vayreda es canta de forma perfecta i com que és una cançó feta per ser declamada arriba a tothom». Aquesta qualitat de l’obra, «la d’obrir camins entenedors», sempre va ser volgudament cercada per l’autora, com va admetre Anna Maria Velaz qui, també, va posar en evidència l’originalitat a l’hora de tractar la natura: «La coneix molt bé, no és un marc idíl·lic o per situar el poema, sinó que la coneix de primera mà, que l’ha viscuda». Això la va dur a ser, com assegurà Velaz, «una ecologista avant la lettre». També es va parlar de la seva família netament creativa, litària i artística, de la seva infància, d’aquell entorn del qual va nodrir-se i que va esdevenir, junt amb les amistats, «la seva Universitat». D’allà també deuria extreure’n «la visió del món des del punt de vista cristià». En aquest sentit, Mariàngela Vilallonga va destacar en ella «la virtut de l’esperança, que és fa seva i que acaba essent optimisme». Tot això fa que, al tocar als grans temes de l’existència, la poeta els doti de «transcendència». 

Maria Mercè Cuartiella va insistir que, malgrat que els versos de Vayreda «semblen senzills, estan molt treballats amb un vocabulari esplèndid». Vilallonga va rememorar com la poetessa «es barallava amb les paraules i com les volia perfectament situades en el vers per aconseguir la peça perfecta». Velaz va assegurar que Vayreda havia fet «una aportació important en el lèxic, vocables perduts i expressions genuïnes, paraules en català que, gràcies a Maria Àngels Anglada -el 2030 farà cent anys del seu naixement-, es van incorporar en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans».

L'acte es va concloure amb un espectacle ideat per l'actor gironí Martí Peraferrer, acompanyat de Glòria Vila. Junts van declamar i musicar la poesia de la poetessa homenatjada.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ