Els experiments lingüístics del poeta de Roses Esteve Sala

El poeta de Roses Esteve Sala és conscient que publicar poesia en aquest país «és difícil», però es consola pensant que encara ho és més fer-ho amb contes. Tot i això, ell no desisteix i just acaba d’editar La revolta dels mots, sota l’aixopluc del segell editorial empordanès, Poesia a l’obrador, del seu amic i també poeta i editor, Àngel Rodríguez, qui també és l’autor del pròleg. De fet, el volum el presenten junts aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre a la biblioteca de Roses i està previst que integrants del Grup de Teatre de Roses –Teresa Seseras, Enric Matarrodona, Pilar Serra, Anna Vicens i Montserat Sastre– llegeixin alguns poemes del recull que ja es pot trobar a la llibreria local Mas Blanch.

La revolta dels mots és, reconeix Esteve Sala, «un llibre molt treballat i pensat». El componen cinquanta-set poemes, de caràcter més aviat satíric, dividits en dues seccions: «La follia dels sons» i «Els perfils de la curolla». A la primera part, el poeta juga amb els sons de les paraules i incorpora elements de la poesia popular com epigrames, al·literacions i embarbussaments, endevinalles i sentències humorístiques. A la segona part, els poemes es vinculen al títol que els acompanya, «sense deixar mai de banda tampoc els jocs fonètics, el caràcter o l’estat de la persona» a qui es refereixen. En el rerefons de tot plegat, el que cerca el poeta «és generar un somriure» en aquell que llegeix. Ell ha buscat, afirma, «fugir de tòpics, cercar l’originalitat» amb aquesta connexió entre el so i el significat. Aquests poemes, doncs, «són experiments amb la llengua, una petita obra d’orfebreria lingüística que fuig dels tòpics xarons, mediocres i habituals», descriu Esteve Sala ben conscient que «la poesia satírica no està de moda, sí que ho estava, potser, fa uns quants anys, però ara s’ha perdut». Cal dir que aquestes creacions feia uns quants anys que reposaven en el calaix. Esteve Sala, de tant en tant, els agafava, revisava i corregia, tenint ben present que «un poema sempre s’abandona, no s’acaba mai, sempre es pot perfeccionar, fins i tot, posant una coma».

La revolta dels mots se suma a la producció anterior de l’autor: els poemaris Miratges de claror (Pagès) i Quinze de quaranta i el recull de contes Els pecats d’Amets. Ara no fa coses noves, però explica que té molt més material pendent de veure la llum.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ