El Quixot samurai de Peralada

L'exposició Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke, inaugurada el passat 15 de juny al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona i comissariada per Ricard Bru Turull, professor d’Història de l’Art a la Universitat Autònoma, tenia prevista la clausura per al 7 de gener, però l’interès que ha despertat ha portat els seus responsables a allargar-la fins el dia 4 de febrer. En aquesta manifestació artística s’hi exposa una de les obres més rares, curioses i desitjades pels col·leccionistes cervantins d’arreu del món, l’Ehon Don Kihote de Serizawa, el Quixot samurai de l’any 1936, el més exòtic de la Col·lecció Cervantina de la Biblioteca del Castell de Peralada.

L’exposició ha suposat reivindicar la figura de Serizawa, treure de l’oblit els vincles barcelonins amb la cultura japonesa i posar en valor les aportacions artístiques actuals. La mostra ha comptat amb el préstec de diferents institucions, des del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona, centre que disposa del nombre més important de peces de l’artista japonès, a l’Escola Massana, la Biblioteca de Catalunya, col·leccionistes privats com ara els familiars d’Eudald Serra, el FAD (Foment de les Arts i del Disseny), la Fundació Llorens Artigas i la Biblioteca del Castell de Peralada.

Aquesta manifestació artística té com a precedent l’estudi, acompanyat d’exposició, del propi Ricard Bru sobre dos significatius ceramistes del segle XX: el japonès Hamada Shoji i el català Josep Llorens Artigas, que va donar com a resultat Hamada-Artigas. Els colors del foc, al MNAC.

En aquesta ocasió, el nexe d’unió entre la cultura catalana i la japonesa han estat Eudald Serra i Serizawa Keisuke. Eudald Serra (1911-2022) va ser l’escultor barceloní que, arrel d’haver desenvolupat part de la seva carrera escultòrica al Japó, va establir coneixença amb col·legues i moviments artístics que practicaven la tècnica yoga ‒pintura a l’oli a l’estil oriental‒, i el moviment Mingei ‒que recuperava l’art popular japonès a partir de donar la rellevància corresponent als objectes artesanals amb un resultat estètic popular i, en certa manera, naïf‒, i es va sentir atret per la seva filosofia. Aquesta immersió en l’art japonès, per una part va influir en la seva obra artística i, per altra, el va portar a conrear amistats entre els membres relacionats amb aquests moviments i, en particular, l’establerta amb Serizawa Keisuke.

Serizawa precisament es trobava implicat en aquest moviment de recuperació de l’art popular japonès i per portar-lo a efecte emprava la tècnica katazome ‒de kata, plantilla, i some, tenyir‒, per a la creació d’una gran varietat d’obres i objectes artesanals, la majoria representats a l’actual exposició del Museu Etnològic. Lloc on el visitant tindrà ocasió de veure teles per a quimono; cortines per a les portes ‒noren‒, mocadors de farcell ‒furoshiki‒, paravents, estovalles, calendaris, ventalls, pòsters, cobertes per a llibres o els propis llibres amb dissenys de Serizawa. I entre aquests, cedit temporalment per la Biblioteca del Castell de Peralada, l’Ehon Don Kihote («Llibre il·lustrat de Don Quixot»).

«La biblioteca de Peralada ha format part de la meva vida»

La iconografia cervantina

Recordem breument la importància d’aquest heroi i de la novel·la que han traspassat fronteres: El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha ha estat definit com el llibre de llibres, per haver estat la novel·la que millor ha inspirat a artistes així com a tipògrafs, editors, escriptors i lectors. Ha suposat una font d’inspiració i evolució per a la història de la tipografia, de la il·lustració i de l’enquadernació. En definitiva, de la història del llibre, de l’autor i de l’època que li va tocar viure: l’Espanya del Segle d’Or.

Des de la primera representació de Don Quixot i l’escuder Sancho Panza feta a Londres, es constata com aquest personatge mític de la literatura espanyola va ser font d’inspiració de dibuixants, gravadors i dels artistes de més prestigi d’arreu el món. Malauradament, alguns d’ells romanen en l’anonimat, però altres han transcendit internacionalment per les seves col·laboracions des de la segona dècada del segle XVII. Ens resulten familiars noms de dibuixants i gravadors de Centre Europa com Federik Bouttats, Jacob Savery, Caspar Luyken, N. Cause o bé, a la segona meitat del segle XVII, Diego de Obregón, artista resident a Madrid.

Amb els anys, de la mateixa manera que la il·lustració i els artistes evolucionen, també ho fa la iconografia cervantina. Així és com arriben gravats amb les versions rococós de Coypel; les de Van der Bank; les de José del Castillo; les de Johannot. S’hi sumaran les romàntiques de Gustave Doré, més endavant les de Bartelemeo Pinelli i, evidentment, la versió japonesa mingei o art popular japonès, de Serizawa Keisuke.

A principis del segle XVIII la iconografia cervantina inicia els primers passos fora de l’àmbit dels llibres. Membres de la reialesa i de la noblesa encarreguen escenes quixotesques per a tapissos que ornaran castells i palaus europeus. De la mateixa manera que la versió literària s’expandia, el traspàs de la iconografia del paper a altres suports esdevé ràpida: dels cartrons per a tapissos passa a estampes, de pintures a l’oli i a peces de porcellana i ceràmica i, fins i tot, envaeix el món de la música i la filmografia. Sens dubte, la iconografia cervantina, en haver traspassat el marc de la novel·la i, en certa manera, haver-se deslligat dels seus orígens literaris, identificable per tots els públics ha esdevingut una de les primeres en entrar en el món del marxandatge, en el qual encara és vigent. Els seus personatges principals han esdevingut icones de la cultura de masses i patrimoni iconogràfic mundial.

L’alma mater, un bibliòfil

El Quixot il·lustrat per Serizawa Keisuke va veure la llum a instàncies del bibliòfil de Boston Carl Tilden Keller (1872-1955). Es va graduar a la Universitat de Harvard, amb la qual sempre va mantenir un estret vincle i va arribar a ser vicepresident de l’Institut Harvard Yenching, una fundació independent dedicada a fomentar estudis superiors a Àsia. Aquest vincle el va portar a cedir la seva documentació, bona part relacionada amb el Quixot, i la seva correspondència a la Houghton Library, Harvard College Library (Massachusetts, EUA).

Keller amb els anys va esdevenir un reconegut empresari i bibliòfil. Com a bibliòfil el seu principal interès estava en aconseguir peces rares per a la seva col·lecció. Una de les especialitats per les quals se sentia més atret era per l’heroi literari de fama universal: el Quixot. Era tal la seva estima pel personatge que, fins i tot, va triar la figura d’Alonso Quijano com a protagonista del seu exlibris, realitzat per Thomas W. Nason (1889-1971), on se’l veu en una estança repleta de llibres.

Era tal l’atracció exercida per la novel·la de Cervantes que va procurar aconseguir totes les traduccions de la seva obra de fama universal per a la seva biblioteca, practicant aquella frase premonitòria que Cervantes va posar en boca d’un dels seus personatges: «... y a mí se me trasluce que no ha de haber nación ni llengua donde no se me traduzca». Fins i tot va encarregar traduccions de l’obra a llengües a les quals encara no s’havia traduït com l’islandès.

Pel que fa a la tasca recopilatòria de les edicions japoneses, en part va ser facilitada gràcies a la tramesa de llibres del bibliòfil nipó Jugaku Bunsh, Va ser en aquest procés quan s’adonà de les llacunes d’aquesta obra en el món oriental: no existien Quixots il·lustrats per artistes del seu país. Amb aquesta conclusió, es va plantejar encarregar una obra dedicada a l’heroi manxec, exclusivament il·lustrada i totalment immersa en ambient japonès de la mà d’un dibuixant del país. I així va ser com va contactar amb Serizawa Keisuke.

El projecte es va materialitzar amb la impressió de 75 exemplars de l’obra dels quals, per exprés desig del patrocinador, només 50 es van posar a la venda. Col·leccionistes d’arreu del món adquiriren l’obra, avui en dia considerada d’una gran raresa bibliogràfica.

L’artista: Serizawa Keisuke

El Quixot més exòtic de la Col·lecció Cervantina de la Biblioteca del Castell de Peralada va ser traslladat a la iconografia nipona per l’artista japonès Serizawa Keisuke (1895-1984). Nascut a Shizuoka, per trajectòria familiar es va trobar immers en el món del teixit artesanal, amb especial destí per a la fabricació de quimonos.

Ell es va decantar pel disseny tèxtil amb la tècnica coneguda com a katazome, en la qual s’aplica pasta de farina d’arròs a les zones de la tela que no es volien tintar, i mitjançant una plantilla de paper retallat, amb la tècnica de l’estargit, s’acoloria el disseny escollit.

L’artista va mantenir els primers contactes amb la tècnica de tenyir amb el moviment Mingei i la va aplicar no tan sols al tèxtil sinó també a una tasca complementària, la del disseny gràfic, en la que va intervenir en diferent tipus de material gràfic i en dissenys de portades de llibres i revistes.

Per la seva trajectòria artística, va ser el primer artista declarat Tresor Nacional Vivent al Japó, i fins i tot el Comitè per a la Preservació dels Béns Culturals va decidir crear una nova categoria per a Serizawa, encunyant el terme kataezome: a la paraula katazome (tenyir amb plantilla), se li va afegir una «e» intercalada, que en japonès significa imatge, dibuix o pintura, que intentava emfatitzar el caràcter pictòric de moltes de les seves creacions.

L’«Ehon Don Kihote» de 1936

L’art de Serizawa en aquest llibre replica l’estil Nara ehon del segle XVII, dels llibres il·lustrats en color japonesos que presentaven contes medievals. La principal característica és que el relat del Quixot es presenta japonitzat amb recursos pictòrics propis de l’art japonès.

L’Ehon Don Kihote (Sunward Press, 1936, Mukômachi, prop de Kyoto) compta amb il·lustracions de plantilla de katazome, enquadernació cosida amb cobertes de paper, lacat i imprès per Suzuki Shigeo. Disposa de 34 folis sense numerar, en paper indígena. Les il·lustracions, la majoria a doble pàgina, es van crear en blanc i negre amb plantilles de paper i després es van pintar a mà en verd i vermell taronja, Tanrokubon, com era típic dels ja esmentats Nara ehon. Als colors tradicionals, Serizawa hi va afegir el groc. La laca de la tapa va ser realitzada per Suzuki Shigeo. El llibre va acompanyat d’un estoig que l’envolta cobert de tela tenyida d’índigo, chitsu, amb dos fermalls d’ivori. Disposa de l’exlibris de Miquel Mateu i del número de registre 3.126 de la col·lecció cervantina de Peralada.

Alguns detalls iconogràfics són que Don Quixot porta armadura de samurai, Sancho vesteix la roba tradicional d’un criat japonès, les dones porten quimono, els sacerdots catòlics s’han substituït per monjos budistes, el lleó per un tigre i els molins de vent per sínies o molins d’aigua, per citar alguns exemples.

És conegut que dos cervantòfils catalans van adquirir la preuada obra de Serizawa. El primer va ser Joan Sedó Peris-Mencheta, l’any 1941. Sedó va ser un personatge altruista i va cedir l’obra a la Biblioteca de Catalunya; aquest exemplar en l’actualitat està extraviat. Al cap de deu anys, Miquel Mateu tenia l’oportunitat d’aconseguir la preuada peça cervantina. Un exemplar esplèndid que, juntament amb el conegut de la Col·lecció de Carmen i Justo Fernández, i estudiat per Ana Trujillo Dennis, els converteixen en dos peces extraordinàries en territori espanyol.

L’exemplar de Peralada

La col·lecció cervantina peraladenca disposa de nombroses curiositats bibliòfiles. Durant els anys foren moltes les ofertes de llibres rebudes per Miquel Mateu. Però l’any 1951 va rebre una notificació especial; en aquest cas, l’oferta era la d’un exemplar del qual n’hi havia molts pocs en el mercat. Es tractava del Quixot japonès de Serizawa i qui l’oferia era el barceloní D. Dalmau. La transacció es va dur a terme i amb els anys la peça s’ha transformat en una de les més especials, curioses i rares de la col·lecció peraladenca.

Sens dubte, l’execució i impressió d’estampes nipones interpretant les gestes del Quixot s’inclou dins d’aquest apartat d’obres que destaquen per la seva «raresa bibliogràfica», i per l’originalitat, amb l’afegit de la universalitat de l’obra cervantina. I quan un estira els fils i aprofundeix en la història de la seva gestació... s’hi suma l’element humà i emotiu que fa que el resultat encara resulti més emocionant.

En definitiva, l’exposició dedicada a Serizawa ens ha permès posar en valor la seva trajectòria i, per la part que ens afecta, recordar que gràcies a Miquel Mateu a Peralada disposem d’una de les rareses bibliogràfiques cervantines fruit del tàndem format per Keller-Serizawa. Projecte que suma el pòsit de literats, bibliòfils i artistes en pro de la difusió de la Literatura, de la Història del llibre i de la Història de l’Art, oferint-nos un resultat que uneix la cultura oriental i occidental per convertir-la en patrimoni universal.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info

Subscriu-te per seguir llegint