Evoquen Jordi Pla, home «savi, afable i sensible»

Atenea va dedicar al filòleg i poeta, president de l’entitat durant anys, un homenatge a Figueres rememorant facetes del seu caràcter i la seva poesia

La sala Abdó Terrades es va omplir totalment i, fins i tot, hi havia gent fora. | C.V.

La sala Abdó Terrades es va omplir totalment i, fins i tot, hi havia gent fora. | C.V. / CRISTINA VILÀ BARTIS. FIGUERES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Volia ser un acte «senzill, de reconeixement i estima» a qui va ser durant anys president de l’agrupació cultural Atenea, de Figueres, el filòleg i poeta Jordi Pla Planas (Figueres, 1949). Així va ser. Amb una sala plena a vessar d’amics i, fins i tot, amb gent fora, l’actual presidenta, Maria Àngels Vila Safont i el filòleg Joan Ferrerós van introduir, divendres passat davant una sala plena a vessar, la seva figura, les seves virtuts humanes i, per descomptat, les del poeta. Malgrat l’absència de l’homenatjat, molt delicat de salut, se’l va sentir proper, ja que altres amics, també poetes, van recitar alguns dels seus versos a modus d’agraïment «pel seu mestratge».

Maria Àngels Vila va rememorar l’amistat que l’unia a Jordi Pla des que el va conèixer als anys 80 quan ella era estudiant a l’institut Alexandre Deulofeu i ell professor de llengua, «un home de posat seriós i formal, de parla modèlica, discret, bonhomiós i culte». Aleshores, tot i no coincidir a les aules, ja va intuir la passió que posava en la seva feina. No es van retrobar fins anys més tard, ja a Atenea, quan ell la va convidar a formar-ne part, i, posteriorment, a l’institut, on ell va ser el seu cap de departament. «Vaig acabar de conèixer el vessant professional i humà, la d’un home discret, savi, modest, afable i sensible, un home bo». Joan Ferrerós, amb qui Pla va fer tàndem durant quasi vint anys per recuperar l’obra inèdita de Fages, va coincidir en molts d’aquests adjectius i va incidir en la faceta de poeta. «En la seva obra manifesta bondat, tot acaba fent-ho gentil; ja diu que per ser poeta cal ser un il·lús, que vol dir un idealista, un il·luminat, un somiador i probablement, un visionari», explicà tot afegint que Pla usava la poesia «com a eina d’autoconeixement i per trobar sentit a la vida». Segons Joan Ferrerós, «Pla enyora el paradís perdut de la infantesa i dona un especial valor a la paraula, com a eina i com a fi». Tampoc va obviar «el sentit espiritual» de la seva obra recordant que «discorre per l’escala del coneixement que, segons manifesta, cal descendir per, a continuació, ascendir, al revés de la tòpica escala de perfecció que trobem sovint a la literatura espiritual al llarg dels segles». Per a ell, assegurà, «el poeta era l’intèrpret de Déu».

Un moment de la recitació de la poetessa Rossi Canadell, durant la vetllada.

Un moment de la recitació de la poetessa Rossi Canadell, durant la vetllada. / Cristina Vilà

Durant l’acte, es va recordar la faceta de Pla com a capellà i les expedicions dominicals als pobles on es desplaçava amb el «precari, però entranyable Seat Panda». També anècdotes vinculades al seu caràcter despistat que van despertar complicitat, ja que molts dels presents les havien viscut de primera mà. La vetllada es va tancar amb la recitació de poemes del mateix Jordi Pla o de pròpia creació per part dels poetes que havien volgut sumar-se a l'homenatge. Van ser, concretament, Àngel Rodríguez, Sun Estarriol, Carme Pagès, Ernest Pibernat, Esteve Sala, Rossi Canadell, Glòria Bassols, Lluís Bosch i Àngels Vila.