Castelló d'Empúries i el Bisbat de Girona sumen esforços per enfilar la restauració de la Basílica

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i el Bisbat de Girona han decidit sumar esforços per tirar endavant la restauració de la Basílica de Santa Maria, pendent d’executar-se des de fa anys per raons econòmiques. Així, en una primera reunió celebrada la setmana passada a Girona, a la qual van assistir, des de Castelló, l’alcaldessa, Anna Massot; el regidor de Cultura, Josep Maria Gironella, així com el mossèn Joan d’Arquer, i la responsable de la Basílica, Iraida Sais, es van valorar les tasques fetes fins al moment i es va determinar que un tècnic del Bisbat realitzaria aviat una inspecció in situ tot valorant els resultats dels estudis fets fins ara –com per exemple, els sensors preventius– i «determinar la urgència de l’actuació». Les dues parts repetiran la trobada en un parell o tres de mesos.

«La intenció de l’Ajuntament, amb el permís del Bisbat, és buscar recursos econòmics a escala autonòmica i estatal perquè el Pla General de restauració és molt costós i a curt o mitjà termini no ho podem assumir», explica Gironella. D’entrada, els números d’aquest pla general caldrà actualitzar-los, ja que es van fer fa uns anys. El regidor no amaga que la xifra puja «milions d’euros», però que la intenció «és cercar col·laboracions». Fa anys que es parla de restaurar la Basílica i algunes veus expertes han assegurat que és urgent. El mateix regidor de Cultura, que també és medievalista i coneix bé el monument, explica que, a diferència de la portalada que està més consolidada arran d’una actuació recent, a la capçalera s’ha detectat «un cert moviment». Cal recordar que fa quasi quatre dècades es van fer uns treballs «provisionals» als arcbotants que cal consolidar tant dins l’àmbit arquitectònic com estètic.

La necessitat de dignificar la Catedral de l'Empordà

Una altra voluntat de l’Ajuntament és divulgar la importància real de la Basílica, la que ha posat al descobert la recerca més recent dels experts i que la situen com «el primer gran edifici plenament gòtic de les terres catalanes, després de les catedrals de Tarragona, Lleida, més aviat considerades protogòtiques o tardoromàniques, anticipant diverses dècades les catedrals de Girona i Barcelona», reconeix Gironella, qui afegeix que això atorga «més importància encara a aquesta restauració i la dignificació de l’edifici, que és de justícia fer». Aquest reconeixement, diu el regidor, és vital per donar força a aquest projecte de restauració, sobretot en el moment que calgui sol·licitar els necessaris ajuts econòmics. Per a Gironella, és ben clar que si la Catedral de l’Empordà «estigués en una capital faria mig segle que s’hauria dignificat».