El ric microcosmos de Pau es condensa en un llibre que uneix passat i present

«Cada municipi és un món. Petit o gran, però un món, un univers, un microcosmos», reflexiona el periodista i escriptor Xavier Febrés en el pròleg, convertit en porta d’entrada, del llibre Pau, entre vinyes, olivassos, closes i aiguamolls, coeditat per l’Ajuntament de Pau i Editorial Gavarres. Febrés hi exalça «l’esplèndida visió panoràmica» que ofereixen, sobre aquest poble empordanès i amb precisió quirúrgica, les afinades i expertes plomes d’Antoni Egea, Ponç Feliu, Toni Ferrer, David Pujol i Joaquim Tremoleda. En el llibre, el més complet que s’ha escrit fins avui sobre Pau, hi juga un paper molt destacat la part gràfica, sobretot les fotografies actuals fetes per Joan Juanola al llarg de tot un any.

La llavor d’aquest llibre es va posar quan era encara alcalde Pere Maluquer –«ell va creure molt en el projecte des del primer dia», afirma el mestre i pedagog David Pujol– i l’actual equip, amb Jaume Isern al capdavant, li ha donat continuïtat. La mirada que es proposa la fan els autors des de diferents aspectes creant una fotografia actual del poble d’alta precisió. Així, el biòleg Ponç Feliu endinsa el lector en la biodiversitat que batega en aquest territori, des de les cotes més elevades de la serra Verdera fins als aiguamolls i llacunes de la plana, una mirada que, reconeix Pujol, «sovint no es té massa en compte». Cal dir que, en el cas de Pau, aquesta decisió està plenament justificada, ja que el municipi s’integra tant dins del Parc Natural de Cap de Creus com el dels Aiguamolls de l’Empordà i hi passen un munt de camins molt apreciats tant pels locals com pels visitants.

La Guerra Civil Espanyola, un moment tràgic

L’historiador Antoni Egea, que va escriure fa uns anys, juntament amb el mateix David Pujol, el volum dedicat a Pau dins els «Quaderns de la Revista de Girona», ha ampliat la seva aportació ara en la part dedicada a la història més reculada del poble, des de l’època medieval fins a finals el segle XIX, incloent-hi nou material gràfic localitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El salt a la contemporaneïtat la fa l’historiador Toni Ferrer que ha centrat la mirada a repassar «el convuls segle XX i els inicis del segle XXI». En aquest sentit, Ferrer aprofundeix en el període de la Guerra Civil Espanyola que a Pau es va viure d’una manera molt tràgica. L’historiador explica que els primers mesos «van ser marcats per la violència exercida pel bàndol republicà» i «cinc pauencs van ser represaliats pels comitès locals», entre ells el capellà, el mestre, el secretari de l’Ajuntament i dos agricultors, un d’ells maçó. A més, cinc veïns no van tornar del front i, a la fi de la guerra, una dotzena més van marxar a l’exili.

El llibre continua amb un capítol dedicat al patrimoni arquitectònic, que l’arqueòleg Joaquim Tremoleda enceta recordant com Pau disposa de les restes «prehistòriques més antigues de la comarca», que es remunten al Paleolític, ara fa uns 500.000 anys, i proposa un viatge en el temps a través dels llegats de cada etapa, realçant el medieval, quan Pau, com altres terres, quedà sota el poder del monestir de Sant Pere de Rodes i va arribar a donar dos bisbes com Bernat de Pau, que està enterrat i té una capella dedicada a la catedral de Girona. El capítol de cloenda del volum és «un calaix de sastre» on David Pujol desgrana aspectes socials i populars del poble, festes i tradicions com la pujada a la Creu Blanca, i fa emergir tot de personatges singulars. Pujol també remarca l’interès que han tingut a fer aflorar elements de Pau, però que es troben fora del territori amb la voluntat «de donar-los a conèixer».

El pes de la fotografia

Quelcom que sobresurt amb força és la qualitat de la part gràfica. Així inclou moltes imatges antigues, algunes d’elles procedents d’arxius familiars, però també una dilatada selecció de fotografies actuals fetes pel fotògraf olotí Joan Juanola, qui ha estat al llarg d’un any radiografiant aquest territori i la seva gent.

També cal destacar les cinc imatges en blanc i negre que obren el llibre. Són del fotògraf britànic Chris Cheetham qui viu a Pau i que utilitza tècniques analògiques i antigues. I, per tancar aquest viatge, una imatge de Pau de nit.