LITERATURA

La rosinca Anna Garcia Mañé debuta publicant la seva primera novel·la, «Vivir para soñar»

L’autora viatja literàriament als anys setanta amb la història d’amor incondicional d’una parella i els obstacles a superar per estar junts

Ana Garcia Mañé, amb la seva novel·la. | MARC SIVECAS

Ana Garcia Mañé, amb la seva novel·la. | MARC SIVECAS / CRISTINA VILÀ BARTIS. ROSES

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

La rosinca Anna Garcia Mañé confessa que ella sempre escriu. Ho fa en una llibreta que l’acompanya arreu on va. Allà hi anota idees, pensaments, tot allò que li neix de dins. Segurament, així devien germinar, en plena pandèmia, els primers batecs de Vivir para soñar, novel·la centrada en l’amor incondicional d’una parella i els obstacles que han de superar. Amb ella, Mañé s’estrena publicant narrativa per a adults. Ho ha fet per iniciativa pròpia, a través de Círculo Rojo, encoratjada pel seu home -«ell m’ha donat ales, com sempre»- i sense esperar la crida de cap editorial.

Anna Garcia Mañé descriu, d’entrada, Vivir para soñar com una novel·la «curta i senzilla de llegir». «M’ha sortit en castellà, suposo que per l’ensenyança viscuda durant la infància en castellà», reflexiona l’escriptora qui, en aquest llibre, que s’ambienta entre els anys setanta i vuitanta, ha desenvolupat diferents idees entorn l’amor incondicional d’una parella que neix durant l’adolescència, però que es veu obligada a separar-se. La vida els retroba de nou, però en altres circumstàncies i amb els dos en parella. Mañé ha volgut incidir, doncs, en el sentiment de «culpabilitat d’una dona que ja té fills i no es vol separar per les dificultats que li suposa» i el càstig de la societat. L’autora assegura que la seva és una història de ficció, tot i que no amaga que, per alimentar-la, també ha anat estirant vivències que ha viscut de ben a prop i que l’han colpit enormement. Parla de dones amenaçades per voler fer la seva. «Quan l’home diu no perquè pensa que ella ja està bé a casa, situacions que continuen passant avui en dia, que si et vols separar et maten», diu Mañé qui confirma que, a la seva novel·la no hi ha violència de gènere, però potser sí violència psicològica. «Hi ha mares que, pels fills, renuncien als seus somnis i a la seva felicitat; es queden a casa i fan el que els diuen han de fer», reflexiona.

Vivir para soñar no és una novel·la que es pugui encasellar dins el gènere romàntic tot i que en conté pinzellades: «Té una mica de tot. El fil conductor és la parella que s’estima i fa qualsevol cosa per estar junta, però hi ha molts altres elements que l’acompanyen». Un dels al·licients de Vivir para soñar és que els lectors poden anar-la degustant tot escoltant peces musicals que ella ha escollit.

«La meva reflexió final és que la gent intenti fer realitat els seus somnis, almenys intentar-ho, tot i que a vegades costa molt, però has de lluitar a la vida, encara que et costi una mica de patiment». La novel·la, que encara està pendent de ser presentada, ja es pot trobar a la llibreria de Roses i la Bookman de Figueres, també a Girona i a Amazon. Anna Maria Mañé ja ha començat a rebre inputs positius dels primers lectors i anima que els nous també ho facin i siguin, també, sincers: «Vull saber què en pensen, encara que sigui una mala crítica perquè també això em permet millorar».

[object Object]

L’octubre del 2022, Anna Garcia Mañé presentava amb la il·lustradora Pilarín Bayés Contes de Roses. La bona acollida -es va esgotar la primera edició i l’Ajuntament ja en preveu un nou tiratge- va fer pensar en un segon volum, Més contes de Roses, que ja enfila la recta final i en el qual, novament, les dues creadores han repetit complicitats. Garcia confessa que, per a ella, «és un honor» treballar de nou amb Pilarín Bayés que, als seus 82 anys, manté una ingent activitat. A més, no pot amagar la fascinació que li provoquen els dibuixos que ha fet per il·lustrar les seves històries meravelloses. En aquest segon llibre, que també edita l’Ajuntament i manté el format del primer, els infants podran trobar tres nous contes, escrits en català que faran viatjar als nens i copsar, d’una altra manera, espais singulars de Roses. Tin, el fantasma del castell de la Trinitat el protagonitza un fantasma que fa juguesques als visitants del castell i que coneix un nen del poble i es fan amics. En el segon, El drac del cap Norfeu, una iaia li explica al seu nét com es va formar aquell indret. Finalment, a Les nenes gregues de la Ciutadella es trobaran un ocell màgic arribat de Grècia que visita als grecs que van marxar de la seva terra. Aquests contes estan pensats perquè els llegeixin infants a partir de 1r de primària o per ser llegits per pares o avis als més petits. «La imaginació s’ha de valorar i promoure», diu l’autora qui, amb les seves històries, ha enriquit el llegendari rosinc.