L’editorial figuerenca Brau rescata la veu més íntima de Rosa Leveroni amb «Una tarda de música»

Quan la neta de Ramon D’Alòs-Moner li va entregar l’únic exemplar que existia d’Una tarda de música de la poeta i narradora Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985), a l’editor Jenar Fèlix quasi li tremolaven les mans. Era ben conscient que, aquell petit volum inèdit que contemplava i protegia, datat del 1937 i enquadernat a mà amb una coberta que simulava suro, «contenia molt d’amor i havia estat fet amb delicadesa i d’una manera molt íntima». Aleshores, va tenir ben clar que el publicaria i que en preservaria l’esperit original amb una edició facsímil més manejable i un tiratge curt de només dos-cents exemplars numerats.

Una tarda de música (Brau Edicions), que just acaba d’aparèixer, conté dinous poemes curts, quasi com haikus o epigrames, i uns dibuixos que Rosa Leveroni va fer i regalar a l’amic Ramon D’Alòs-Moner «rememorant una tarda que devien restar parlant de música». D’Alòs-Moner havia estat el seu mestre a l’Escola de Bibliotecàries a Barcelona, entorn el qual ella comença a endinsar-se en el camp de la poesia. Al professor, a més, el visitava sovint a casa seva, a la Torre Garcini on Leveroni gaudia de l’àmplia biblioteca de l’erudit, especialitzada en l’obra del poeta italià Dant.

«Hem concebut aquesta edició com quelcom molt particular, una delicatessen»

«Hem concebut aquesta edició com quelcom molt particular, una delicatessen», admet Fèlix. Tot i que han engrandit una mica les dimensions del volum «per facilitar la lectura» i han utilitzat suro real per enquadernar-lo, quan el lector l’obri es trobarà, a les pàgines esquerres, amb el facsímil original, que inclou el poema escrit a mà per Leveroni i el dibuix corresponent, i, a la dreta, amb la reproducció digitalitzada. «Aquesta opció permet conèixer l’original i tenir una versió més llegidora», argumenta l’editor. Cal matisar que, tot i que el volum va ser un regal al seu mestre, que, curiosament també tindria, com ella, casa a Cadaqués, cadascun dels poemes que inclou Leveroni el va dedicar a una persona diferent, des de familiars fins a poetes coneguts, com ara Pere Casanovas. A ell li va escriure el poema que reproduïm a la imatge: La barca dels somnis navega/per l’aigua tenyida de roses./Música s’encanta a les veles/la lluna reposa a la proa.

Jenar Fèlix creu que, ben segur, «Rosa Leveroni no hauria pensat mai que això que va néixer com un entreteniment, és a dir, dins un pla més íntim, pogués arribar a editar-se». Aquest manuscrit el va escriure, de fet, en un moment delicat, quan molts intel·lectuals catalans es veien abocats a abandonar el país emprenent el camí de l’exili: «Són temps d’un panorama molt desolat i Leveroni agafa una posició més reivindicativa a favor del català». En aquesta edició que ara arriba a les llibreries, no s’ha inclòs cap pròleg ni epíleg només una breu explicació inicial sobre la relació entre l’autora i l’homenatjat i com ha estat la cessió del manuscrit per fer-ne aquesta reproducció.

Voluntat de preservar el format íntim i original

Malgrat que Una tarda de música suposa la recuperació del manuscrit d’un autor clàssic i del territori, el llibre no ha entrat a formar part de la col·lecció Les Closes, com potser seria natural, fent companyia a autors com Carles Fages de Climent, Maria Àngels Anglada, Lluís Romero, Joaquim Ventalló, Carme Montoriol, i, més recentment Josep Pla -de qui s’ha reeditat, també en format facsímil, el mític Cadaqués- i Josep Puig Pujades. La voluntat de preservar el format íntim i original, l’extensió del contingut i el tiratge limitat d’Una tarda de música ha dut l’editor a concebre’l com un llibre individual, fora de col·lecció. «Hem volgut respectar o donar a entendre quin era l’objecte original», puntualitza.

«Leveroni és una escriptora que va convertir Cadaqués en el seu cementiri, en la seva Sinera particular, el seu espai mític, el seu cementiri marí»

Trobar i recuperar un inèdit per a un editor és sempre un goig. Jenar Fèlix no se n’amaga: «És fantàstic, però també és una responsabilitat», a la vegada que «una de les funcions que tenim, estar pendent del que pugui anar sortint de valor literari en el nostre entorn». I més, afegeix, tenint en compte de qui es tracta i la vinculació que Leveroni havia tingut amb l’Empordà. No cal obviar que parlem d’una autora que va esdevenir abanderada de la represa cultural catalana a la postguerra. Una escriptora que va convertir Cadaqués, on des del 1926 feia estades d’estiu i a partir del 1948 disposà de casa pròpia, en escenari de la seva poesia així com «el seu cementiri, en la seva Sinera particular, el seu espai mític, el seu cementiri marí», recuperant mots d’Abraham Mohino, un dels grans especialistes en Leveroni.

Jenar Fèlix confirma que l’obra de Rosa Leveroni ha estat reconeguda -Carles Riba ja la definia com una de les millors veus poètiques líriques femenines del moment- i que, tot i que sovint costa molt transcendir les generacions, també és «relativament coneguda entre les persones, fins i tot, més joves, un valor difícil d’aconseguir». No obvia, però, que el pas del temps tot ho devora. Amb Una tarda de música, Brau posa el seu granet de sorra per contribuir a mantenir-la ben present.

Jenar Fèlix, editor i fundador de Brau: «Començarem aquest 2024 amb molta energia i llibres interessants»

Brau ha tancat el 2023 amb aquesta «delicatessen» de Rosa Leveroni, però quin balanç fa d’aquests darrers dotze mesos tenint en compte els problemes amb l’alça del preu del paper?

El món de l’edició ja estem acostumats a estar en crisi, però, realment no ens podem queixar. El 2022 ja va ser un any extraordinari i el 2023 ha seguit en la mateixa línia. Això no vol dir que no tinguem problemes o que no hi hagi inconvenients. És el cas del preu dels llibres. A la gent li costa encara acceptar que pugin els preus i amb això segur que es perden lectors, però tot es pot anar resolent. Nosaltres tenim unes col·leccions súperfermes en els àmbits que toquem, tant en temes de natura que no s’havien fet mai a casa nostra com en cultura popular o recuperació de clàssics, que un grup de lectors valora. Això ens anima.

Moltes novetats per aquest 2024?

Començarem amb molta energia, amb llibres molt interessants, alguns molt vinculats a la comarca. Només cal recordar que viurem l’efemèride d’una persona molt estimada, Montserrat Vayreda.

Consulta aquí totes les notícies d'Emporda.info