El Teatre-Museu Dalí de Figueres, temple de la religió de Francesc Pujols

El filòsof figuerenc Max Pérez fa temps, juntament amb Alba Padrós, que treballa en els textos inèdits de Francesc Pujols, una trentena, preservats a la Torre de les Hores, a Martorell, on s’ubica la Fundació Pujols. Havent publicat Pròleg de la matemàtica de la història d’Alexandre Deulofeu i La carn que tu encenies, aquest darrer obrint la col·lecció «Escala de la vida», ara se li suma L’al·lucinogen de Dalí, un estudi original on Max Pérez cerca els fonaments autèntics de la relació i admiració de Salvador Dalí a Pujols, defensa que l’espai sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres «és un temple de la Religió Catalana que va fundar Pujols» -de fet, s'hi va fer un ritual l'any 1986 on a assistir el president Tarradellas- i proposa «una reinterpretació del museu en clau pujolsciana». El llibre, editat per Fonoll/La Mira, arriba aquest dimecres a les llibreries i ja té data de presentació a Figueres: el dijous 22 de febrer de la mà dels Amics dels Museus Dalí.

«Francesc Pujols és una part molt important de la cosmogonia de Dalí», afirma Pérez qui arriba a aquesta conclusió després d’una immersió profunda en l’obra escrita del pintor, també en les entrevistes que va oferir. Ha fet aquest camí per «cercar totes les referències que l’artista donava de Pujols i la seva filosofia». «El més sorprenent és que en parla sempre», confirma Pérez qui, partint d’això, ha bastit un estudi comparatiu que li ha permès «encaixar les dues peces».

L’autor, doncs, ha dividit el llibre en tres parts. La primera és la biogràfica i la segona, la dedicada al pensament. Així es posa en evidència com «Dalí considerava Pujols el seu mentor filosòfic». El cert és que el pintor el coneixia molt bé i durant anys el va anar «a visitar constantment a Martorell en cotxe». De fet, quan torna dels Estats Units, el 1948, en plena etapa mística, una de les primeres coses que fa és visitar-lo. «Ja es coneixien d’abans de la guerra i s’estimaven molt», assegura Pérez, qui ha pogut resseguir aquestes trobades: «Parlaven durant hores i Dalí prenia apunts de la filosofia de Pujols, sigui perquè els agafava ell o perquè el fill de Pujols li enviava els inèdits del pare transcrits. Segur que Dalí sabia molt més que nosaltres, sobretot perquè tenia accés a obra a la qual nosaltres encara no podem accedir, o molt difícilment». Per Pérez és ben clar que «una part significativa d’aquella passió mística de Dalí està inspirada per Pujols».

Els motius pujolscians en l’obra plàstica del pintor

Això porta a endinsar el lector en la tercera i darrera part del llibre, en la qual Pérez cerca els motius pujolscians en l’obra plàstica del pintor. De fet, assegura, ha identificat molts quadres amb elements de Pujols i reconeix que «no són tan críptics». Així es tracta de peces amb títols molt explícits o també de les que el mateix Dalí en parlava en entrevistes tot descrivint les connexions. Des d’aquest punt, Pérez reconeix que moltes obres «no s’han interpretat correctament, perquè no s’entenia Pujols o no se sabia ni que hi feia referència». Allò que sorprèn, assegura el filòsof, «és trobar tanta obra pujolsciana».

La relació entre Francesc Pujols i Dalí viu moltes etapes i malgrat la mort del filòsof, el 1962, l’admiració del pintor només va fer que créixer perquè, deia, «s’identificava amb Pujols, esdevenia Pujols, n’era l’hereu». En aquest sentit, afirma Pérez, «Dalí creia en la religió de Pujols i la defensava a París, Nova York...». Fins i tot, al filòsof, li havia assegurat que crearien una revista als Estats Units en la qual publicarien els seus textos en anglès. «És per això que Pujols guardava tan bé els seus inèdits», justifica Pérez. Més endavant, Dalí va anunciar que traslladaria tots els papers del mestre a la Torre Galatea amb la idea d’ubicar-hi un centre d’estudis. No va passar mai, però sí que un any després d’obrir el Museu Dalí, l’artista va inaugurar públicament una escultura dedicada a Pujols que convida a endinsar-nos en les interioritats del seu temple.