Posen en relleu la complexitat i el misteri de l'obra i la vida de l'artista figuerenca Olga Torras

Davant un auditori que omplia fins dalt la sala d'actes de la biblioteca de Figueres, la historiadora de l'art Maria Pérez va posar en relleu, aquest passat dimecres 20 de desembre, la complexitat i misteri de l'obra i la vida de l'artista figuerenca Olga Torras i Romans (1952). Feia molts anys que no se'n parlava públicament d'aquesta creadora que va desaparèixer de l'escena artística, per voluntat pròpia i fustigada per una malaltia, l'any 1986. Tanmateix, tal com va quedar clar durant la xerrada, això no va suposar que renunciés a continuar pintant. De fet, Maria Pérez va explicar, i el germà de l'artista, Xavier, assegut a primera fila, va corroborar, que tota la producció posterior de Torras des d'aquell any és molt àmplia i resta totalment inèdita, fins i tot, en alguns casos, a ulls de la mateixa família. Allò que sí que es va mostrar a Figueres van ser dibuixos que va fer l'artista, quan només tenia 14 anys, encarregats per Carles Fages de Climent per il·lustrar els cants del seu poema Somni del cap de Creus, un projecte que no va reeixir per la mort sobtada de l'escriptor. Aquells dibuixos eren, en paraules de Maria Pérez, "formes molt orgàniques que, més que interpretar els poemes, l'Olga els canalitza de forma molt visceral". En acabar l'acte i entre el públic assistent es va generar l'interès de recuperar aquest projecte editorial fallit.

Durant la conferència, que la regidora de Cultura i també historiadora de l'art, Mariona Seguranyes, seguia amb atenció, Maria Pérez va anar desgranant la biografia d'Olga Torras: des dels seus humils orígens fins a la seva gran capacitat creadora, totalment innata, i que la va dur a crear rics universos. "Era una nena amb un món interior molt gran i molt sensitiva, cosa que compartia amb la seva mare", va comentar Pérez afegint que això "va fer brollar la seva natura artística molt ràpidament, tot decantant-se per la pintura i el dibuix perquè eren activitats que podia fer individualment". Per la historiadora quedava molt clar que, per a Olga Torras, pintar i dibuixar "era una necessitat vital que sortia de la víscera". Maria Pérez va resseguir així el seu pas per l'escola Sant Pau i l'institut Ramon Muntaner. Aquí és on coneix la que serà una figura essencial, la mestra Maria Victoria Bravo. "És aleshores quan l'Olga comença a viure l'art d'una forma més externa", confirmà Pérez. Tot seguit, arribaran les dues úniques exposicions individuals que va fer: el 1965 a Madrid i, dos anys més tard, al Museu de l'Empordà de Figueres, quan aquest tenia la seu encara en una planta de l'institut Muntaner. Maria Pérez va compartir amb els presents algunes peces que es van exhibir a Madrid, olis i dibuixos que demostraven "que l'Olga va pensar bé què volia mostrar". La xerrada es va cloure evocant la marxa de l'estada de la pintora a Barcelona, entre els anys 1968 i 1971 "on va aprendre a netejar la paleta"; l'any següent, entre París i Brussel·les i, més tard, els set anys viscuts a Llers, "una etapa molt dura". El 1980, Olga Torras torna a Barcelona i sis anys més tard desapareix de l'escena pictòrica.

Una jove historiadora de l'art ressegueix la petjada de l'oblidada pintora figuerenca Olga Torras i Romans