L’Elenc Santperenc convenç amb la comèdia d’embolics «El salt del llit»

El dramaturg Ray Cooney (Londres, 1932) és el rei de la comèdia britànica d’entreteniment. Moltes de les seves obres s’han estrenat al West End de Londres i s’han traduït a més de quaranta llengües diferents. Una d’aquestes, El salt del llit, és la que ha escollit l’Elenc Santperenc per reaparèixer després de dos anys allunyats dels escenaris. Així, nou actors i actrius s’han posat, de nou, sota la direcció de Maribel Olmos, que també s’ha encarregat del vestuari i l’attrezzo, per bastir aquesta divertida comèdia d’embolics que amaga un alt nivell de risc actoral i tècnic i que ha exigit profusament a tot l’equip.

El dia de l’estrena, ara fa dues setmanes a Sant Pere Pescador, la directora va mantenir-se a part admirant el treball dels seus companys. Confessa que, poques setmanes abans de l’estrena, malgrat el seu optimisme innat, no les tenia totes, però l’empenta i les ganes de fer de l’elenc van aconseguir el miracle. «El salt del llit és una obra tècnicament molt difícil, molt picada, que requereix molta atenció, ens ha exigit molt», assenyala Maribel Olmos. Així ha calgut dedicar-li tot l’estiu i fins quasi el dia de l’estrena i les tres funcions posteriors, amb molt èxit de públic. El nivell de complexitat d’aquesta posada en escena trenca la percepció que una comèdia sigui quelcom fàcil d’entomar. «Hi ha molts embolics i moltes parelles i ha d’estar tot molt coordinat perquè un únic error pot ser nefast», confirma la directora.

L’argument d’El salt del llit posa en el centre de l’acció una parella molt ben avinguda sense cap embolic conegut, però amb unes amistats un xic enredaires. Tipa que el seu marit li faci el salt, una de les amigues, Gisela, passa al contraatac i li demana el pis. Aquest, però, acaba esdevenint un escenari poti-poti de flirteigs que s’enreden. «El garbuix que es desferma és tan exorbitant que n’hi ha que ja no saben qui és qui», avancen en el tríptic d’aquesta obra tan coral que van escollir per la possibilitat que tots els actors poguessin pujar a l’escenari.

Traducció escenogràfica

Aquest joc d’embolics ha necessitat una traducció escenogràfica. Així, partint d’una idea de la mateixa directora, han dissenyat dues habitacions amb tota mena d’elements essencials pel desenvolupament de l’acció. Maribel Olmos reconeix que a Sant Pere Pescador hi havia moltes ganes de veure de nou la companyia local. «Hi ha molta cultura de teatre i quasi tothom ha passat pel grup, no hi ha una família que algun dels membres no hagi participat», corrobora la directora qui desitjaria recuperar les seccions infantils i juvenils, perquè «són els que garanteixen la continuïtat».

Els actors que han tirat endavant el muntatge són: Mònica Oliva, Josep Pagès, Sílvia Trayter, Isabel Saubí, Miquel Plà, Carles Poch, Carles Vergés, Gemma Silvestre i Montse Bassà. Però l’equip s’amplia molt més amb la resta de components que es fan càrrec de la part tècnica: Albert Plà, Miquel Pla, Miquel Font, Rafael Oliva, Maribel Olmos i Josep M. Barceló (escenografia); Sílvia Oliva, Tat Àvila i Júlia Dalmau (tramoia); Violant Vila (fotografia i vídeo); Montse Bassà (maquillatge); Josep M. Barceló, Sílvia Oliva i Ramon Duran (il·luminació i so) i Manel Lagresa, Núria Casadesús, Maria Teresa Amiel i Miquel Font (taquilla). Tot i que encara no hi ha res confirmat, la formació espera representar l’obra per altres municipis de la comarca.