InCadaqués Foto Festival acull 22 exposicions, una d'elles del prestigiós cineasta David Lynch

Vint-i-dues exposicions –tres d’elles subaquàtiques–, trenta-set fotògrafs de vint-i-un països, vint vernissatges, tallers, projeccions i classes magistrals seran l’eix de la nova edició, la setena, de l’InCadaqués Foto Festival que se celebra fins al 15 d’octubre. Aquest festival internacional «proposa un nou format d’esdeveniment on la dinàmica creativa porta a la propietat, quan col·leccionar es converteix en creació». Dins la secció oficial enguany exposen, entre altres, Deidi Von Schaewen, Eloise Labarde Lafon, Bonaventura Durall-Aulet, Federico Estol, Frank Horvat, Flore, Gael del Río i Luca Bani, Gareth Phillips, Graphset x Amandine Besacier, Henrike Stahl, Henri Kisielewski iJulieta Averbuj.

Això si, destaca la presència de David Lynch. I és que per tercer any consecutiu, la Fundació Dalí se suma a aquesta iniciativa amb els espais exteriors de la Casa Salvador Dalí de Portlligat, una escenografia especial per a aquestes imatges. Enguany, el projecte escollit pel festival ve de la mà d'aquest prestigiós cineasta nord-americà. Mostra vuit fotografies que s’apleguen sota el títol Llum: essència de la fotografia. La mostra està comissariada per Nathaly Charria Jiménez i forma part d’una col·laboració entre la Fundació David Lynch, la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Festival de Fotografia InCadaqués.

En paraules de la comissària, “aquesta exposició mira la llum tal i com l’explora David Lynch”. Charria comenta que “Lynch veu la llum com una expressió de veritat diferent de i alhora marcada per la localització geogràfica i la noció de llar”. Segons ella, “la càlida llum de Califòrnia en l’hora daurada inspira els paisatges fílmics surrealistes i els temes cinematogràfics de Lynch. De manera anàloga, la llum de Cadaqués és un imant i una musa famosa a tot el món; tal com hom experimenta en els jardins de Salvador Dalí”. Charria considera que “els surrealistes comprenen la naturalesa subjectiva de la realitat, per això eludim preguntes sobre el significat del nostre treball”. La comissària situa el treball de Lynch “dins un món oníric de visions que va més enllà dels límits de la condició humana i dins el Camp Unificat de la Consciència”. Ens recomana que “experimentem aquesta exposició tot imaginant una connexió energètica entre nosaltres i l’obra d’art, des de la qual un cercle invisible ens mena a l’interior del saber infinit”. Per concloure, suggereix que “deixem que la llum ens parli i experimentem el poder de construir la nostra pròpia realitat allà on el coneixement interior guiï la nostra veritat subjectiva”.

Cal tenir present que per visitar les exposicions cal pagar un abonament.