La Cia. 30 de Febrer recupera un divertit vodevil al Teatre de Figueres

El director teatral Joan Serrat afirmava que «és molt més difícil fer riure que plorar» dalt d’un escenari. Això ho sap bé l’actor Joan Tomàs qui va iniciar-se en el món de la faràndula fa just setze anys sota les ordres de Serrat a Sant Llorenç de la Muga quan una colla de veïns van animar-se a recuperar una companyia estable vinculada a la Societat La Fraternal. Al cap d’uns anys, es van independitzar i van crear nou grup, Els Còmics de Sant Llorenç de la Muga, fins que fa cinc anys Serrat va morir i van prendre’s un temps. Fins avui que, amb un canvi de nom –Associació Teatral 30 de Febrer–, noves incorporacions i la voluntat de recordar l’antic director, tornen a l’escenari recuperant la primera obra amb la qual es van presentar i que també van fer a Figueres el 2009, La recomanada de Mr. Dupont, (aleshores, Mr. Philip), de nou, al Teatre de Figueres dissabte, a les 9 del vespre, i diumenge, a les 6 de la tarda.

En aquesta ocasió, la direcció la porta un altre emblemàtic actor empordanès, Víctor Monfort, qui va acceptar amb gust el repte de portar a escena aquesta divertida comèdia d’Assumpta Gonzàlez ambientada als anys quaranta, però adaptada, primer per Serrat i ara per Monfort. La història la protagonitzen una família benestant catalana, amb casa d’estiueig a l’Empordà, que passa per certes penúries econòmiques i que vol casar la filla amb un home amb possibilitats. El problema és que la noia n’estima un altre, però aquest quequeja. Cal remarcar que tot l’attrezzo, amb mobiliari d’època, l’ha dut a terme Llàtzer Ablard amb el suport de la resta del grup.

La companyia forma part de la Federació d’Arts Escèniques de Figueres i, com diu Joan Tomàs, representa la gran riquesa existent a la comarca del teatre de base, «teatre quilòmetre zero». Tomàs li reconeix «molt més mèrit al teatre amateur, més que al professional, ja que per ells és el seu modus vivendi, però, per a nosaltres, no, i cal compaginar-ho amb el món laboral». Malgrat tot, ho fan amb gust perquè, diu, «el teatre és vida». I ho fan apostant totalment per la comèdia, un dels gèneres més agraïts.